1930





























































Infotaula nombre1930
Tipus
any
Altres calendaris
Gregorià
1930 (MCMXXX)
Islàmic
1349 – 1350
Xinès
4626 – 4627
Hebreu
5690 – 5691
Calendaris hindús
1985 – 1986 (Vikram Samvat)
1852 – 1853 (Shaka Samvat)
5031 – 5032 (Kali Yuga)
Persa
1308 – 1309
Armeni
1379
Rúnic
2180
Ab urbe condita
2683
Efemèrides

Naixements - Defuncions
Categories

Esdeveniments (Eleccions - Esports)
Obres (Pel·lícules - Discs)
Anys

1927 1928 1929 - 1930 - 1931 1932 1933
Dècades

1900 1910 1920 - 1930 - 1940 1950 1960
Segles

segle xix - segle xx - segle xxi
Modifica les dades a Wikidata




Terrassa, el raval de Montserrat, el 1930




Contingut






  • 1 Esdeveniments


  • 2 Naixements


  • 3 Necrològiques


  • 4 Referències





Esdeveniments



Països Catalans





  • 16 de gener, Barcelona: S'hi inaugura el conjunt d'edificis modernistes de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, dissenyat per Lluís Domènech i Montaner.


  • 30 de març, Badalona, Barcelonès: S'hi funda el "Penya Spirit of Badalona", germen de l'actual Club Joventut de Badalona.


  • 3 de maig, Barcelona: Fundació de la Federació Catalana de Patinatge.


  • 17 d'agost, Sant Sebastià: Els representants republicans de tot l'estat espanyol, acorden al Pacte de Sant Sebastià la instauració de la Segona República Espanyola i liquidar la monarquia borbònica.


  • 8 de setembre, Andorra la Vella, Andorra: en unes dependències de la Casa de la Vall s'hi inaugura una biblioteca que serà el precedent de la Biblioteca Nacional d'Andorra (inaugurada el 20 de desembre de 1974).

  • Novembre: Fundació del Bloc Obrer i Camperol (BOC).



Resta del món





  • 10 de febrer, Espanya: El general i expresident del govern, Miguel Primo de Rivera abandona el país.


  • 18 de febrer, Observatori Lowell, Flagstaff, Arizona, EUA: L'astrònom estatunidenc Clyde Tombaugh descobreix el planeta Plutó.


  • 13 de març: Es funda la Mútua Madrileña


  • 28 de març: Constantinoble i Angora canvien el seu nom oficial per Istanbul i Ankara, respectivament.


  • 6 d'abril Unió Soviètica: Es crea l'Orde de Lenin, segona condecoració nacional en ordre d'importància de la Unió Soviètica. També el mateix dia va ser creada l'Orde de l'Estrella Roja.


  • 11 de setembre, Stromboli, illes Eòlies, Regne d'Itàlia: Entra en erupció el volcà de l'illa, conegut com a "el far de la Mediterrània".



Naixements



Països Catalans





  • 9 de març, Vic, Osona: Maria Àngels Anglada i d'Abadal, poetessa i novel·lista.


  • 12 de maig, Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat: Joan Carrera i Planas, clergue catòlic català, bisbe auxiliar de Barcelona


  • 23 de maig, Mollet del Vallès, Vallès Occidental: Jordi Solé i Tura, advocat, polític català


  • 25 de maig, Sabadell: Joaquim Piña i Batllevell, jesuïta català.


  • 9 de juny, Barcelona: Jordi Pujol i Soley, polític català, president de la Generalitat de Catalunya.


  • 30 de juliol, Alacant: Enrique Cerdán Tato, periodista, autor i crític de teatre, escriptor i guionista valencià.


  • 13 d'agost, Barcelona: Albert Jané i Riera, escriptor i lingüista català, exdirector de la revista Cavall Fort.


  • 5 de setembre, Barcelona: Joaquim Molas i Batllori, escriptor, historiador i professor universitari català.


  • 23 de setembre, Premià de Dalt, Maresme: Albert Manent i Segimon, escriptor català.


  • 30 d'octubre, Barcelona: Néstor Almendros, fou un director de fotografia, que fou membre de l'ASC. Guanyador d'un Oscar.


  • 8 de novembre, Vilanova i la Geltrú: Joaquim Budesca Català, dibuixant i pintor.


  • 11 de desembre, Barcelona: Joaquim Maluquer i Sostres, sociòleg i ornitòleg català, Creu de Sant Jordi el 1996


  • 26 de desembre, Lleida: Josep Pernau i Riu, periodista català



Resta del món





  • 19 de gener, Folgoso do Courel, Galícia: Uxío Novoneyra, poeta i escriptor de contes infantils gallec


  • 23 de gener, Castries, Saint Lucia, Imperi Britànic: Derek Walcott, poeta i dramaturg, Premi Nobel de Literatura de l'any 1992.


  • 17 de febrer, Londres, Anglaterra: Ruth Rendell, escriptora anglesa


  • 28 de febrer, Nova York, EUA: Leon Cooper, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1972.


  • 24 de març, Beech Grove, Indiana, Estats Units: Steve McQueen, actor, productor, pilot d'automòbil i de moto estatunidenc


  • 15 de març:


    • Vítsiebsk, URSS: Jorès Ivànovitx Alfiórov, físic rus, Premi Nobel de Física de l'any 2000.


    • Viena, Àustria: Martin Karplus, químic austríac, Premi Nobel de Química de l'any 2013.




  • 28 de març, Chicago, EUA: Jerome Isaac Friedman, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1990.


  • 24 d'abril, Arequipa, Perú: Luis Rey de Castro , periodista


  • 5 de juliol, Hinojosa del Duque, Còrdova: Marcial Gómez Parejo, pintor i dibuixant andalús


  • 11 de juliol, Nova York (EUA): Harold Bloom, crític literari, Premi Internacional Catalunya 2002.


  • 17 de juliol, Szolnok: Arpád Račko, escultor eslovac.[1]


  • 10 de maig, White Plains, Nova York, EUA: George E. Smith, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 2009.


  • 16 de maig, Viena, Àustria: Friedrich Gulda, pianista austríac


  • 31 de maig, San Francisco, Califòrnia: Clint Eastwood, actor, director i productor de cinema nord-americà.


  • 6 de juny, Chênée, Bèlgica: Clélie Lamberty, pintora belga.


  • 8 de juny, Frankfurt del Main, Alemanya: Robert Aumann, economista, Premi Nobel d'Economia de l'any 2005.


  • 28 de juny, Ramelton, Donegal, Irlanda: William C. Campbell, bioquímic i biòleg irlandès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2015.


  • 2 de juliol, Anillaco, Argentina: Carlos Saúl Menem, president de l'Argentina (1989-1999).


  • 21 de juliol, Roma: Anthony Steffen, actor italià que va protagonitzar diversos spaghetti western


  • 5 d'agost, Wapakoneta, Ohio, Estats Units: Neil Alden Armstrong, astronauta, pilot de proves, enginyer aeronàutic, professor d'universitat i aviador naval estatunidenc. Va ser la primera persona a trepitjar la Lluna


  • 25 d'agost, Edimburg: Sean Connery, actor i productor de cinema escocès.


  • 6 de setembre, Saint-Joseph-de-Sorel, Quebec, Canadà:Normand L'Amour, cantautor canadenc.


  • 12 de setembre, Mukawa, Hokkaidō, Japó: Akira Suzuki, químic japonès, Premi Nobel de Química de l'any 2010.


  • 5 d'octubre, Breslau, Alemanya: Reinhard Selten, economista alemany, Premi Nobel d'Economia de l'any 1994.


  • 10 d'octubre:


    • Hackney, Londres, Regne Unit: Harold Pinter, dramaturg anglès, Premi Nobel de Literatura de l'any 2005


    • Menin, Bèlgica: Yves Chauvin, químic francès, Premi Nobel de Química de l'any 2005




  • 9 de novembre;


    • Almodóvar del Río: Paco Morán, actor.


    • Portugalete, Euskadi: Ignacio Ellacuría, filòsof, escriptor i teòleg basc




  • 29 de novembre, Catània, Regne d'Itàlia: Candido Cannavò, periodista i escriptor italià, fou director de La Gazzetta dello Sport


  • 3 de desembre, Pottsville, Pennsilvània, EUA: Gary Becker, economista estatunidenc, Premi Nobel d'Economia de 1992


  • 12 de desembre, Linares (Jaén): Miguel Pérez Capella, magistrat.


  • 30 de desembre, Ningbo, Zhejiang, Xina: Tu Youyou, científica xinesa, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2015.


  • Anna Maria Niemeyer, arquitecta, dissenyadora i galerista brasilera



Necrològiques



Països Catalans





  • 4 d'abril - València: Josep Rodrigo Pertegàs, metge i historiador valencià (86 anys).


  • 26 de juliol - Barcelona: Narcís Oller i Moragas, escriptor en català (n. 1846).


  • 27 de juliol - Madrid, Espanya: Gabriel Miró i Ferrer, escriptor valencià (50 anys).


  • 30 de juliol - Barcelona: Joan Gamper, fundador del Futbol Club Barcelona (52 anys).


  • 5 de novembre - Sabadell (Vallès Occidental): Ferran Llàcer i Carrera, precursor de l'aviació esportiva català.


  • 29 de setembre - Barcelona: Gaspar Miró i Lleó, pintor (71 anys).


  • Figueres: Josep Blanquet Taberner, pintor.



Resta del Món





  • 8 de març - Washington DC (EUA): William Howard Taft, advocat, 27è president dels Estats Units. (n. 1857).


  • 16 de març - París, França: Miguel Primo de Rivera Orbaneja, president del govern espanyol (1923-1930), poques setmanes després d'exiliar-se i d'acabada la dictadura de Primo de Rivera.


  • 19 de març - Woking, Surrey, Anglaterra: Arthur Balfour, polític escocès, Primer Ministre del Regne Unit (1902-1905) (n. 1848).


  • 16 d'abril - Moquegua, Perú: José Carlos Mariátegui, polític socialista peruà.


  • 29 d'abril: Atenes (Grècia): Maria Poliduri, poetessa romàntica.


  • 13 de maig - Polhǿgda, Noruega: Fridtjof Nansen, explorador noruec, Premi Nobel de la Pau de 1922 (n. 1861).


  • 7 de juliol - Crowborough, Anglaterra: Arthur Conan Doyle, escriptor escocès, creador del famós detectiu Sherlock Holmes.


  • 28 de juliol - Estocolm: Allvar Gullstrand, professor universitari suec, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia (n. 1862).


  • 1 d'agost - Paris: Manuel María de Peralta y Alfaro, polític costa-riqueny (n. 1847).


  • 19 d'agost - Leningrad: Vassili Vladímirovitx Bartold, historiador rus.


  • 5 de novembre - Utrecht (Països Baixos): Christiaan Eijkman, metge i patòleg neerlandès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1929 (n. 1858).


  • 15 de novembre - Lisboa: Ernesto Júlio de Carvalho e Vasconcelos, militar de l'armada portuguesa, enginyer, explorador i geògraf portuguès


  • 13 de desembre - Graz (Àustria): Fritz Pregl, físic austríac, Premi Nobel de Física de 1923 (n. 1869).


  • 23 de desembre - Interlaken, Suïssa: Marie Fullinger, soprano austríaca.


  • William Gurney Rothery, musicòleg anglès.



Referències





  1. «Navždy nás opustil Arpád Račko (†84): Významný košický sochár, autor slávneho Maratónca mieru» (en eslovac). Topky, 02-01-2015.
















Popular posts from this blog

Hivernacle

Fluorita

Hulsita