Club Deportiu Blanes




























































Infotaula club esportiuCD Blanes
Nom complet
Club Deportiu Blanes
Fundació
1914
Colors
          blau, blanc
País
Espanya
Àrea social
Estadi
Ciutat Esportiva Blanes,
Blanes, Catalunya
(4 500 espectadors)
Localització
Blanes
Presidència
Catalunya Sebastien Xavier Rodríguez
Junta tècnica
Esport/disciplina
futbol
Entrenador
Catalunya Xavier Tapie
Lliga
Segona Catalana grup 1
(10è la temporada 2011-12)
Equipament



















Primer













Segon



Web
http://www.cdblanes.com
Modifica les dades a Wikidata

El Club Deportiu Blanes és el club de futbol més representatiu del municipi de Blanes.




Contingut






  • 1 Història


  • 2 Palmarès


  • 3 Temporades


  • 4 Referències


  • 5 Enllaços externs





Història


El CD Blanes va ser fundat per estiuejants barcelonins, arrelats a Blanes, la primavera de l'any 1913.[1] Entre els directius existien simpatitzants tant del Barça com de l'Espanyol, fet que va donar peu a una votació per decidir quins havien de ser els colors de la vestimenta i on resultaren guanyadors els colors blanc i blau de l'Espanyol.


La primera alineació del club va ser la formada per:



  • Porter: Cels Bassols

  • Defenses: Josep Roger, Rossend Toses

  • Mitjos: Salvador Ros, Panxo Vieta, Sol

  • Davanters: Roch, Perpinyà, B. Jalpí, Matas "Tol", Esteveta Gibernau "Calafat"


Ingressà a la federació catalana el 1934 i durant els primers temps disputà campionats amateurs.[1] L'etapa més brillant del Club fou entre els anys 1985 i 1994, amb nou temporades consecutives a Tercera Divisió, destacant un quart lloc l'any 1989.[1] També el període 2003-2006, amb tres ascensos consecutius —assolint en tots el primer lloc— des de Primera Territorial fins a Tercera Divisió.[1] El 1966 fou subcampió de la Copa Catalana i el 1990 es proclamà campió de la primera edició oficial de la Copa Generalitat.[1] El camp municipal dels Pins fou inaugurat el 1921.[1]



Palmarès


  • 1 cop campió de la Copa Catalunya (1989-90)


Temporades


Fins a l'any 2011-12 el club ha militat 13 vegades a Tercera Divisió, 4 a Primera Catalana i 6 a Preferent Territorial.







  • 1971/1972: Regional Preferent 14è


  • 1972/1973: Regional Preferent 18è


  • 1983/1984: Regional Preferent 6è


  • 1984/1985: Regional Preferent, grup 1 1r


  • 1985/1986: Tercera Divisió, grup 5 12è


  • 1986/1987: Tercera Divisió, grup 5 12è


  • 1987/1988: Tercera Divisió, grup 5 7è


  • 1988/1989: Tercera Divisió, grup 5 4t


  • 1989/1990: Tercera Divisió, grup 5 7è


  • 1990/1991: Tercera Divisió, grup 5 7è


  • 1991/1992: Tercera Divisió, grup 5 6è


  • 1992/1993: Tercera Divisió, grup 5 18è


  • 1993/1994: Tercera Divisió, grup 5 20è


  • 1994/1995: Primera Div. Catalana 16è


  • 1995/1996: Primera Div. Catalana 20è


  • 1996/1997: Regional Preferent, grup 1 16è


  • 1997/1998: Primera Regional, grup 1 2n


  • 1998/1999: Primera Regional, grup 1 3r


  • 1999/2000: Primera Regional, grup 1 3r


  • 2000/2001: Primera Regional, grup 1 2n


  • 2001/2002: Primera Regional, grup 1 4t


  • 2002/2003: Primera Regional, grup 1 2n


  • 2003/2004: Primera Regional, grup 1 1r


  • 2004/2005: Regional Preferent, grup 1 1r


  • 2005/2006: Primera Div. Catalana 1r


  • 2006/2007: Tercera Divisió, grup 5 15è


  • 2007/2008: Tercera Divisió, grup 5 15è


  • 2008/2009: Tercera Divisió, grup 5 15è


  • 2009/2010: Tercera Divisió, grup 5 19è


  • 2010/2011: Primera Div. Catalana 19è


  • 2011/2012: Segona Catalana, grup 5 10è



Referències





  1. ↑ 1,01,11,21,31,41,5 «Club Deportiu Blanes». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 17 febrer 2016].




Enllaços externs


  • Club Deportiu Blanes - Lloc web oficial








-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more