Amistat
 | Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Amistat
L'amistat és una relació afectiva entre dues persones que no són família,[1] un sentiment convingut amb una altra persona, en què es cerca confiança, consol, amor i respecte. L'amistat és una de les relacions interpersonals més comunes que la majoria dels éssers humans tenen a la vida.
El cas més comú d'amistat en què intervé un animal és entre l'humà i el gos; a aquest últim se'l coneix com el millor amic de l'ésser humà. L'amistat es produeix en diferents etapes de la vida i en diferents graus d'importància i transcendència. L'amistat neix quan els subjectes de l'amistat es relacionen entre si i troben en els seus éssers alguna cosa en comú. Hi ha amistats que neixen pocs minuts després de relacionar-se i d'altres que triguen anys a fer-ho. Hi ha amistats que duren unes hores i d'altres que duren tota la vida. Hi ha amics que es veuen una sola vegada en la vida i hi ha d'altres que ho fan durant moltes dècades.
Contingut
1 Etimologia
2 Religió
3 A la cultura
4 Teories sobre l'amistat
5 Referències
6 Enllaços externs
Etimologia
Amigues a Kenya
"Amistat" prové del llatí amicus; amic, que possiblement es va derivar de amore; estimar. Encara que es diu també que "amic" prové del grec a; sense i ego; jo, i llavors "amic" significaria "sense el meu jo", amb la qual cosa es considera a un amic com a l'altre jo.
Religió
L'amistat és una relació afectiva entre dues persones i és considerada com una experiència humana de vital importància; fins i tot, ha estat santificada per diverses religions. Al Poema de Guilgameix -un poema babiloni que es troba entre els primers treballs literaris de la història- es relata l'amistat entra Guilgameix i Enkidu.[2]
Els grecoromans tenien, entre altres diversos exemples, l'amistat entre Orestes i Pílades.
Els evangelis canònics parlen d'una declaració de Jesús: ningú no posseïx més gran amor que aquest, el de sacrificar sa vida pels seus amics. (Joan XV: 13).
A la cultura
Escultura Amistad, a Buenos Aires
Les relacions d'amistat han estat àmpliament retratades tant en el món de la literatura com en el del cinema i la televisió, en tal grau que si bé una llista veritablement completa en seria impossible, és fàcil d'identificar-les en gairebé qualsevol obra.
El Quixot i Sancho Panza, Sherlock Holmes i Watson i els Tres Mosqueters són exemples variats de diversos tipus d'amistats entranyables exhibides en la literatura. En el món del cinema i la televisió, es pot trobar des dels clàssics com Laurel i Hardy fins a la sèrie de televisió Friends, una comèdia de situació que girava completament a l'entorn de la relació de sis personatges.
Teories sobre l'amistat
Uns psicòlegs proposaren una teoria evolucionista que considera que les relacions socials, especialment l'amistat, sorgeix d'una necessitat de pertànyer a un grup social amb les limitacions i expectatives que suposa invertir energia social per a rebre'n un retorn en un futur. Aquesta teoria és la Teoria de Comunicar-se, Unir-se i Pertànyer.[3] Un d'aquests teòrics va calcular les hores per formar-se una amistat comuna (50 hores aproximadament) i una amistat forta, o millors amics, (200 hores aproximadament).[4]
Referències
↑ «amistat». DIEC2. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 2 abril 2018].
↑ Mark, Joshua J. «Gilgamesh». Ancient History Encyclopedia, 29-03-2018. [Consulta: 2 abril 2018].
↑ Hall, Jeffrey A.; Davis, Daniel Cochece «Proposing the Communicate Bond Belong Theory: Evolutionary Intersections With Episodic Interpersonal Communication». Communication Theory, 27, 1, febrer 2017, pàg. 21–47. DOI: 10.1111/comt.12106.
↑ Hall, Jeffrey A. «How many hours does it take to make a friend?». Journal of Social and Personal Relationships, 15-03-2018, pàg. 026540751876122. DOI: 10.1177/0265407518761225.
Enllaços externs
Qüestionari d'amistat de Simon Baron-Cohen. (castellà)
L'amistat, un tresor.
Viccionari
