Macedoni II





























Infotaula de personaMacedoni II
Biografia
Naixement
segle V (Gregorià)
Mort
517
Çankırı


  Patriarca de Constantinoble 



Activitat
Ocupació
Sacerdot
Enaltiment

  • prelate Tradueix

Modifica les dades a Wikidata

Macedoni II de Constantinoble (Macedonius, Μακεδόνιος) fou patriarca de Constantinoble al segle V i començament del segle VI, era nebot de Genadi I.


El seu nomenament se situat entre el 459 i el 496 (Teòfanes). Encara que havia reconegut al concili de Calcedònia l'emperador el va persuadir de signar l'Henoticon de Zenó en el que aquell concili era obviat. Va intentar reconciliar als monjos dels monestirs de Constantinoble (favorables a l'Henoticon) amb el patriarcat però no ho va aconseguir.


Va demanar a l'emperador de convocar un sínode o concili de bisbes per sancionar algunes de les normes del Concili de Calcedònia sense reconèixer el mateix concili. Encara que desautoritzat pels monjos, els va tractar amb suavitat i no va prendre mesures de càstig. Fou generós amb el seu predecessor Eufemi de Constantinoble i amb un home que el va intentar assassinar a ell mateix. Finalment va dirigir un concili en el que els seguidors de Calcedònia foren condemnats.


Va ser patriarca fins al 511 quan fou deposat per l'emperador perquè implícitament mantenia l'autoritat de les doctrines calcedonianes, i per això fou acusat d'actes antinaturals i heretgia per Anastasi, i el va succeir Timoteu I. Fou desterrat sense judici i sense una investigació sobre la realitat de les acusacions, primer a Calcedònia i després a Euquita.


Finalment fou condemnat en absència per jutges que estaven entre els acusadors. Molts eclesiàstics es van oposar a la destitució i la seva restauració fou un dels objectius de la revolta de Vitalià el Got (514). Finalment va morir a l'exili el 516.


Fou declarat sant i és honorat per les esglésies llatina i grega.








Precedit per:
Eufemi
Patriarca de Constantinoble
495-511
 Succeït per:
Timoteu I








-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more