Germà I de Constantinoble




















































Infotaula de personasant Germà I de Constantinoble

Patriarch Germanus I of Constantinople.jpg
Icona a l'església de Studenica (Sèrbia)

Biografia
Naixement
c. 634
Constantinoble, actual Istanbul
Mort
11 de maig de 740
Constantinoble
Lloc d'enterrament
Sant Salvador de Khora (Istanbul) 


  Patriarca de Constantinoble 



Activitat
Ocupació
Sacerdot
bisbe
Celebració
Església catòlica, Església Ortodoxa, anglicanisme
Canonització
787 , Nicea nomenat per Concili de Nicea II
Festivitat
12 de maig
Esdeveniment significatiu
Patriarca de Constantinoble (715-730)
Iconografia
Com a bisbe bizantí
Modifica les dades a Wikidata

Germà I de Constantinoble (Constantinoble, c. 634 - 11 de maig de 740) fou un patriarca de Constantinoble. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.



Biografia




Germà I troba la icona de Maria Liddskaja.


Germà fou fill d'un patrici bizantí de nom Justinià executat per ordre de Constantí IV (668-685). Germà fou castrat per ordre del mateix emperador per les queixes per la mort del seu pare. Va seguir la vida religiosa i fou bisbe de Cízic. El 715 fou nomenat patriarca de Constantinoble i dos anys després va negociar l'abdicació de Teodosi III en favor de Lleó III de Bizanci.


Amb aquest emperador va tenir un conflicte sobre l'ús de les imatges en el culte. Germà va batejar Constantí, fill de Lleó III, i l'infant va embrutar l'aigua sagrada amb una inoportuna defecació (de la que li va venir el seu renom de Coprònim) i el patriarca va profetitzar que coses diabòliques esdevindrien a l'Església i la religió sota aquest príncep.


Germà es va oposar a la iconoclàstia que afavoria Lleó que finalment el va fer deposar el 730 i el va succeir Anastasi, oposat a les imatges. Retirat a la residència familiar, hi va morir el 740.



Obres




Església de Khora, lloc d'enterrament de Germà I.


Es conserven alguns dels seus llibres:



  • 1. Περὶ τῶν ἁγίων οἰκουμενικῶν συνόδων: πόσαι εἰσι, καὶ πότε καὶ σιὰ τί συνηθροίσθησαν: Sobre els concilis general, quants foren, quan van ser, i perquè foren reunits

  • 2. Epistolae. Tres cartes dirigides a diferents bisbes

  • 3. Homiliae,

  • 4. Un treball esmentat per Foci, avui perdut, contra la corrupció dels escrits de Gregori Nazianzè

  • 5. Comentaris sobre els escrits del Pseudo-Dionís l'Areopagita.





Veneració


Sebollit a l'església del monestir de Sant Salvador de Khora, fou anatemitzat al concili dels iconoclastes a Constantinoble el 754, però més tard, amb la caiguda de la tendència iconoclasta, fou reverenciat i considerat "confessor". El Segon Concili de Nicea de 787 l'inclogué entre els sants. Considerat sant per les esglésies catòliques i ortodoxes, la seva festa se celebra el 12 de maig.








Precedit per:
Joan VI
Patriarca de Constantinoble
715-730
 Succeït per:
Anastasi




A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Germà I de Constantinoble Modifica l'enllaç a Wikidata











-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more