Insomni
| Tipus | trastorn del son |
|---|---|
| Especialitat | neurologia, psicologia i psicoteràpia |
| Medicació | glutethimide  , amobarbital , bromodiphenhydramine , flurazepam , ethchlorvynol , trazodone , methyprylon , temazepam , butabarbital , triazolam , secobarbital, aprobarbital , estazolam , propiomazine , ethinamate , quazepam , doxylamine , zaleplon , lorazepam, thiobutabarbital , olanzapine , quetiapina, diazepam, suvorexant , clonazepam , risperidona, mirtazapine , gabapentin , zolpidem , cidoxepin , alprazolam , diphenhydramine , eszopiclone , amitriptyline, ramelteon i sodium oxybate |
| Classificació | |
| CIM-10 | F51.0 i G47.0 |
| CIM-9 | 307.42, 307.41, 327.0, 780.51 i 780.52 |
| CIAP | P06 |
| Recursos externs | |
| OMIM | 614163 |
| DiseasesDB | 26877 |
| MedlinePlus | 000805 |
| eMedicine | 1187829 |
| Patient UK | insomnia |
| MeSH | D007319 i D007319 |
UMLS CUI | C3279991, C0393770, C0917801 i C0917801 |
 | |
Insomni, Tacuinum sanitatis casanatensis (segle XIV)
L'insomni és una incapacitat crònica de dormir, que acostuma a aparèixer com a símptoma de malaltia o estats alterats d'ànim. Pot suposar dificultat per a agafar el son, despertar-se sovint durant la nits de forma repetia o incapacitat de romandre adormit durant períodes perllongats.
L'insomni té conseqüències físiques i psicològiques, com ara fatiga diürna, manca de concentració, risc de patir depressió, més propensió als accidents, menys defenses davant malalties, irritabilitat i pèrdua de memòria temporal.
Contingut
1 Tipus d'insomni
2 Causes i solucions de l'insomni
2.1 Tractaments farmacològics
2.2 Tractaments fitoteràpics
3 Vegeu també
4 Referències
Tipus d'insomni
Hi ha diversos tipus d'insomni:[1]
- Insomni d'ajustament: és un insomni agut que dura menys de tres mesos i està associat a l'estrès, desapareix quan la causa de la preocupació remet o el subjecte s'acostuma al nou estat.
- Insomni psicofisiòlogic: és un insomni intermitent, associat a angoixes i preocupacions al llit que no deixen dormir.
- Insomni paradoxal: insomni que dura més d'un mes però que no afecta a l'activitat diürna, caracteritzat per pensaments intrusius que fan despertar la persona.
- Insomni idiopàtic: trastorn que neix a la infància sense causa aparent.
- Insomni secundari: quan apareix lligat a una malaltia mental.
- Insomni per manca d'higiene del somni: dura més d'un mes i està lligat a mals hàbits de l'individu, remet quan es formen noves pautes de conducta.
- Insomni tòxic: lligat al consum d'una substància concreta.
Causes i solucions de l'insomni
Les causes de l'insomni són variades. En un primer grup estan els factos físics, com la ingesta d'estimulats (cafeïna, alcohol, etc. ), presa de drogues o medicaments o dolor. En un segon grup apareixen causes psicològiques, com l'ansietat, les preocupacions o l'estrès, que no deixen descansar el cervell. Per últim es poden agrupar els trastorns específics del son i malalties mentals.
Depenent del tipus i l'origen de l'insomni, s'aconsella un tractament o un altre. En tot cas, és recomanable visitar un especialista quan l'insomni dura més de cinc setmanes. Hi ha fàrmacs específics per a dormir, com els sedants en les seves diverses formes, que es poden complementar amb teràpia psicològica i un conjunt d'hàbits, com ara:
- No prendre estimulants (cafè, xocolata, te).
- No prendre alcohol (tot i que pot ser un inductor del son, provoca seguidament insomni).
- Evitar una activitat intensa o un sopar massa abundant abans d'anar a dormir. Però una activitat física moderada durant el dia facilita el son.
- Procurar dormir en el mateix lloc, amb poca llum i soroll.
- No suplir la manca de son nocturna amb migdiades.
- Practicar tècniques de relaxació.
- Abans d'anar a dormir fer una activitat que no requereixi massa esforç físic o mental. És bo fer una mateixa rutina abans d'anar a dormir.
- Anar a dormir, només quan es tingui son.
- Utilitzar el mateix lloc per dormir.
- Si hom no s'adorm (en 30-45 minuts), llevar-se i fer una activitat relaxant i monòtona fins que vingui la son de nou.
- Si hi ha una deficiència de magnesi caldrà una ingesta suplementària de magnesi[2]
Tractaments farmacològics
Sempre s'haurien d'utilitzar el menys temps possible o fer-ho de forma intermitent (per evitar-ne la dependència). Els noms comercials dels fàrmacs que segueixen a continuació corresponen al mercat espanyol.[3]
- Les benzodiazepines és la medicació més comuna per a l'insomni: lorazepam (EFG, Idalprem®, Orfidal®) i lormetazepam (EFG, Loramet®, Noctamid®), principalment.
Anàlegs de benzodiazepines, com la zaleplona (Sonata®), el zolpidem (EFG, Dalparan®, Stilnox®) o la zopiclona (Limovan®).- Si hi ha símptomes depressius, antidepressius sedants com la mirtazapina (EFG, Rexer®, Sedionbel®, Vastat®),[4]mianserina (Lantanón®) o trazodona (Deprax®), poden ser útils.
- Si hi ha símptomes d'agitació i desorientació durant el son que desperten el pacient, pot ser d'utilitat la levomepromazina (Sinogan®).
- Rarament s'utilitzaran:
Antihistamínics d'efecte sedant, com la doxilamina (Dormidina®) o la difenhidramina (Soñodor®).- Suplements de melatonina.[5]
Tractaments fitoteràpics
Basats en herbes, com la valeriana[6] o, menys eficaçment: la camamil·la o la lavanda. En tot cas, el seu efecte és modest.[7][8][9]
Vegeu també
- Insomni familiar fatal
Referències
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Insomni |
↑ American Sleep Disorders Association, Diagnostic Classification Steering Committee (2005). International Classification of Sleep Disorders: Diagnostic and Coding Manual, ICSD-R. Westchester, IL: American Academy of Sleep Medicine. ISBN 0-9657220-1-5.
↑ Hornyak M, Voderholzer U, Hohagen F, Berger M, Riemann D (1998). "Magnesium therapy for periodic leg movements-related insomnia and restless legs syndrome: an open pilot study". Sleep 21 (5): 501–5. PMID: 9703590.
↑ AEMPS. 2011.
↑ Winokur A, DeMartinis NA 3rd, McNally DP, Gary EM, Cormier JL, Gary KA., et al (August url= http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/14658972?ordinalpos=30&itool=EntrezSystem2.PEntrez. Pubmed. Pubmed_ResultsPanel. Pubmed_DefaultReportPanel. Pubmed_RVDocSum). "Comparative effects of mirtazapine and fluoxetine on sleep physiology measures in patients with major depression and insomnia". J Clin Psychiatry year=2003.
↑ Paul MA, Gray G, Sardana TM, Pigeau RA (May 2004). "Melatonin and zopiclone as facilitators of early circadian sleep in operational air transport crews". Aviat Space Environ Med 75 (5): 439–43. PMID: 15152897.
↑ Donath F, Quispe S, Diefenbach K, Maurer A, Fietze I, Roots I (2000). "Critical evaluation of the effect of valerian extract on sleep structure and sleep quality". Pharmacopsychiatry 33 (2): 47–53. doi:10.1055/s-2000-7972. PMID: 10761819.
↑ Donath F, Quispe S, Diefenbach K, Maurer A, Fietze I, Roots I «Critical evaluation of the effect of valerian extract on sleep structure and sleep quality». Pharmacopsychiatry, 33, 2, 2000, pàg. 47–53. DOI: 10.1055/s-2000-7972. PMID: 10761819.
↑ Morin CM, Koetter U, Bastien C, Ware JC, Wooten V «Valerian-hops combination and diphenhydramine for treating insomnia: a randomized placebo-controlled clinical trial». Sleep, 28, 11, 2005, pàg. 1465–71. PMID: 16335333.
↑ Meolie AL; Kohrman, M; Gooneratne, N; Rosen C; Kristo D «Oral nonprescription treatment for insomnia: an evaluation of products with limited evidence». Journal of Clinical Sleep Medicine, 1, 2, 2005, pàg. 173–87. PMID: 17561634.
