Ngtjyty

Sant Ignasi de Constantinoble

Mosaic amb Ignasi I de Constantinoble a la Basílica de Santa Sofia
Biografia
Naixement	ca. 797 Constantinoble
Mort	23 d'octubre del 877 Constantinoble
Lloc d'enterrament	Monestir de Satyros (Tessalònica)
Patriarca de Constantinoble    Bisbe    Abat
Activitat
Ocupació	Sacerdot
bisbe
Celebració	Església catòlica, Església Ortodoxa
Canonització	Antiga
Festivitat	23 d'octubre
Esdeveniment significatiu	Patriarca de Constantinoble (846-858 i 869-877), fill de l'emperador Miquel I de Bizanci
Iconografia	Com a bisbe
Família
Pares	Miquel I Rangabé, Prokopia
Germans	Theophylact

Ignasi I o Ignasi de Constantinoble —Ignatius, Ἰγνάτιος— (segle IX, vers 801- 877) fou un eclesiàstic grec, competidor amb Foci pel patriarcat de Constantinoble. És venerat com a sant per les esglésies catòlica i ortodoxa.

Biografia

El seu nom original fou Nicetes (Νικήτας) i era fill de l'emperador Miquel I Rangabé i de Procòpia, filla de l'emperador Nicèfor I. Durant el regnat del seu pare (811-813) fou comandant dels Icanates o guàrdies vigilants amb només 10 anys. Quan Lleó V de Bizanci va deposar el seu pare, els membres de la família deposada es van haver de rapar el cap i refugiar-se a l'església anomenada Pharos (Φάρος) i encara que se'ls respectaren les vides, Nicetes fou castrat i obligat a fer-se religiós, moment en què va adoptar el nom d'Ignasi (amb uns 14 o 15 anys).

Fou educat per un mestre iconoclasta i amb el temps va adquirir reputació de santedat i va esdevenir cap del monestir de Satyros a Constantinoble; fou ordenat prevere per Basil. Tot i la seva educació fou un campió del culte a les imatges i a la mort de Metodi I de Constantinoble, també partidari de les imatges, fou escollit patriarca (vers 846 o 847) amb el suport de l'emperadriu Teodora (esposa de Teòfil) que llavors era regent del seu fill Miquel III, i que fou la restauradora del culte a les imatges.

Després de ser consagrat Ignasi va demanar a Gregori Asbestes, bisbe de Siracusa que en aquell moment era a Constantinoble, d'absentar-se, ja que estava sota acusació, i això va provocar l'enemistat amb aquest bisbe que li va portar força problemes. També l'emperador Miquel III li va perdre el respecte i el seu favorit Gril·le el va maltractar sovint, i va quedar en mala posició quan Teodora va ser expulsada per influència del cèsar Bardas. Es va negar a la petició de l'emperador de fer monges la seva mare i les seves germanes contra la seva voluntat.

Deposició i restauració

Ignasi amb monjos, de la Crònica de Skylitzes, s. XII (Madrid, BNE)

Els soldats vigilen Ignasi

Bardas fou acusat d'incest amb la dona del seu propi fill i va refusar les amenaces d'excomunicació del patriarca. Quan aquest va portar a terme la seva amenaça, Bardas va expulsar a Ignasi de l'església acusat de transgressor i corrupte i va fer elegir a Foci (Photius) el 858, elecció que hauria estat irregular i portada a terme per seglars i alguns bisbes. El senat va donar l'acord a la destitució i fins i tot els llegats de Roma que en aquell moment eren a la capital bizantina. L'acord fou que Ignasi seria ben tractat però sembla que això no es va complir per pressions de Gregori Arbestes, protector de Foci. Ignasi fou pressionat per signar una declaració de què havia abdicat voluntàriament però es va mantenir ferm.

Fou sotmès a tota mena de tortures, se li va pegar, se'l va deixar despullat a l'hivern a la tomba que havia estat de Constantí V i que estava plena de porqueria; se'l va privar de menjar i beure; un oficial de nom Constantí l'armeni li va donar menjar i vi d'amagat; es va posar malalt i va ser traslladat a diversos llocs i finalment fou deportat a Mitilene d'on i més tard fou retornat a Constantinoble on fou solemnement deposat per un sínode de metropolitans i bisbes encara el 858, quan ja els seus principals suports havien estat dispersats a destinacions llunyanes o desterrats. El concili de Constantinoble (859) que va seguir va confirmar la seva deposició.

Quan Basili el Macedoni va pujar al tron després de matar Miquel III, no va tardar a enemistar-se amb Foci. Bardas ja havia mort i Foci fou deposat el 867 i Ignasi restaurat; aquest canvi va tenir el suport del papa Nicolau I. El Setè Concili de Constantinoble (869) va ratificar la deposició de Foci i el nomenament d'Ignasi. Sembla que es va convenir que la restauració d'Ignasi era temporal i s'havia arribat a un pacte pel que Foci seria restaurat a la seva mort.

Ignasi va morir el 23 d'octubre del 877 amb uns 80 anys i Foci fou restaurat llavors. Fou enterrat al monestir de Satyros.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ignasi I

Viccionari