Joan IV de Constantinoble

















































Infotaula de personaSant Joan IV de Constantinoble

PatriarchJohnIVofConstantinople.jpg
Fresc amb el patriarca

Nom original
(el) Ιωάννης Δ΄ Νηστευτής
Biografia
Naixement
Ιωάννης Δ΄ Νηστευτής (Ioánnes D Nesteutés)
segle VI
Constantinoble, actual Istanbul
Mort
596
Constantinoble


  Patriarca de Constantinoble 



Activitat
Ocupació
Sacerdot
bisbe

  • prelate Tradueix

Celebració
Església catòlica, Església Ortodoxa, anglicanisme
Festivitat
2 de setembre
Esdeveniment significatiu
Patriarca de Constantinoble (582-596)
Iconografia
Com a bisbe bizantí
Modifica les dades a Wikidata

Joan IV de Constantinoble o Joan de Capadòcia (Joannes Cappadox) conegut pel renom de Nesteustes o Dejunador fou patriarca de Constantinoble. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.


Fou diaca de la gran església de Constantinoble, i va succeir Eutiqui de Constantinoble com a patriarca el 582 en el regnat de Tiberi II. El 589 va celebrar un concili a la ciutat per examinar acusacions contra Gregori d'Antioquia, i allí es titulà Patriarca Ecumènic o Universal. El concili fou anul·lat pel patriarca amb l'excusa de manca de manca de formalitats. Per l'ús del títol universal el papa Pelagi II va escriure una carta als bisbes orientals presents però posar-se a aquesta designació, oposició que després va mantenir Gregori I Magne (590) i va escriure a l'emperador Maurici i als patriarques d'Antioquia i Alexandria i al mateix Joan, per protestar. Joan va mantenir el títol almenys fins a la seva mort vers el 596.



Obres


Va escriure:



  • 1. Ἀκολουθία καὶ τάξις ἐπὶ ἐξομολογουμένων συνταγεῖσα, Consequentia et Ordo erga eos qui peccata confitentur observanda; o també Libellus Poenitentialis, o Praxis Gracies prescrita in confecciona paramenta

  • 2. Λόγος πρὸς τὸν μέλλοντα ἐξαγορεῦσαι τὸν ἑαυτοῦ πνευματικὸν πατέρα, Ad eos qui Peccatorum Confessionem Patri suo Spirituali edituri sunt Sermo

  • 3. Περὶ μετανοίας καὶ ἐγκρατείας καὶ παρθενίας λόγος, Sermo de Poenitentia, Continentia, et Virginitate

  • 4. Λόγος περὶ ψευδοπροφητῶν καὶ ψευδοδιδασκάλων καὶ ἀθέων αἱρετικῶν, καὶ περὶ σημείων τῆς συντελείας τοῦ αἰῶνος τούτου, Sermo de Pseudoprophetis et falsis Doctoribus et impiis Haereticis, et de Signis Consummationis hujus Saeculi

  • 5. De Sacramento Baptismatis ad Leandrum Hispalensem

  • 6. Epistolarum ad diversos Liber

  • 7. Praecepta ad Monachum quendam

  • 8. Παραγγελίαι διάφοροι τοῖς Πιστοῖς, Admonitiones Diversae ad Fideles

  • 9. (atribuït) Κανονάριον, Canonarium, també anomenat Ιωάννου μοναχοῦ καὶ διακόνου, μαθητοῦ τοῦ μεγάλου Βασιλείου, οὗτινος ἡ ἐπωνυμία Τέκνον Ὑπακοῆς Κανονάριον, Joannis Monachi et diaconi, discipuli magni Basilii, cui cognomentum est Obedieientiae Filius, Canonarium








Precedit per:
Eutiqui
Patriarca de Constantinoble
482-496
 Succeït per:
Ciríac II





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan IV de Constantinoble Modifica l'enllaç a Wikidata








-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more