Haifa
 Haifa | ||||
|---|---|---|---|---|
 | ||||
| Localització | ||||
| ||||
| País | Israel | |||
| Districte | Districte de Haifa | |||
| Subdistricte | Sub-districte de Haifa | |||
| Capital de | Districte de Haifa Haifa District  | |||
| Població | ||||
| Total | 281.087 (2017) | |||
| • Densitat | 4.414,75 hab/km² | |||
| Geografia | ||||
| Part de | Districte de Haifa | |||
| Superfície | 63,67 km² | |||
| Història | ||||
| Creació | 1761 | |||
| Organització política | ||||
| • Cap de govern | Einat Kalish Rotem | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 33000 | |||
| Zona horària | UTC+02:00 | |||
| Altres | ||||
| Agermanament amb | Marsella Portsmouth Erfurt Hackney Manila San Francisco Suceava Aalborg Ciutat del Cap Bremen Anvers Magúncia Torí Sant Petersburg Düsseldorf Rosario Odessa Xangai Kobe Boston Fort Lauderdale Mannheim Newcastle upon Tyne West Hartford Santo Domingo Guayaquil Lexington Shenzhen Langley Novokuznetsk Palm Desert municipi d'Aalborg Limassol Municipality | |||
| Lloc web | Lloc web oficial | |||
 | ||||
Vista de la ciutat de Haifa des de dalt del Mont Carmel, 2006.
Haifa (hebreu חֵיפָה Hefà) és una ciutat a Palestina, administrativament part del nord-est de l'estat d'Israel, des de l'ocupació i neteja ètnica de 1948, és la tercera d'aquest estat pel que fa al nombre d'habitants (al voltant de 264,900 la ciutat i 1.039.000 l'àrea metropolitana, el 2007). Està situada a la riba oriental del Mediterrani i ocupa 63 km².
Al Mont Carmel hi ha el centre mundial de la Fe bahà'í i el Santuari del Bàb. És un lloc de pelegrinatge i també un important atractiu turístic.
Història
Pràcticament Haifa no és esmentada fins al segle XI; anteriorment era un lloc sense importància. Al segle XI estava poblada de jueus que hi vivien per concessió del califa fatimita pagant un tribut, i hi havia unes drassanes que al final del segle van apreciar els croats; van conquerir la ciutat l'agost del 1100 després d'un setge d'un mes, amb suport de la flota de Venècia. La guarnició, jueus i musulmans, van ser massacrats. Va seguir llavors la sort d'Acre.
El 1187, caiguda Acre, Haifa fou alliberada per Saladí. El 1191 Saladí va fer destruir les muralles, els croats la tornaren a ocupar i Sant Lluís de França va reforçar les fortificacions el 1250. El 1256, davant l'avanç de Bàybars I, fou abandonada per la població; el sultà mameluc la va ocupar i saquejar però els croats la van recuperar al cap de molt poc i la van conservar fins al 1291 quan fou ocupada pel sultà Al-Àixraf Khalil, després d'haver conquerit Acre.
La ciutat va restar per un temps en ruïnes doncs els mamelucs temien el retorn dels croats. Després de l'establiment del poder otomà el 1517, Haifa no consta als registre cadastrals. El 1611 hi havia una petita factoria comercial on anaven mercaders francesos i sembla que era possessió de la família Tarabay. El 1623 la va assetjar Fakhr al Din II que va exigir a Ahmad ibn Tarabay un pacte de no atacar la regió de Safad, però Ahmad va preferir la destrucció de la ciutat. Fou laboriosament reconstruïda i tornava a ser un petit port comercial al segle XVIII i al XVIII.
Vers el 1750 va passar a possessió de Zahir al-Umar, un cap local beduí rebel que va governar a Acre i Safad fins al 1775. El 1761 la Porta va autoritzar la incorporació de Haifa a la província de Damasc i el governador Othman Pasha i va enviar 30 soldats en un vaixell, però Zahir al-Umar, informat per espies, els esperava i va rebutjar el vaixell; la vila existent fou demolida i reconstruïda a 2 km al nord-est en posició protegida; la nova vila es va dir al-imara al-djadida (La Nova Construcció) després canviat a Haifa al-Djadida (Haifa la Nova). A la caiguda de Zahir Haifa va ser governada per Djazzar Ahmad Pasha (enviat pel governador de Damasc Uthman Pasha) que hi va governar quasi com a sobirà durant 29 anys (1775-1804). El 1799 fou ocupada pels francesos però després del seu fracàs a Acre la van abandonar.
El 1837 va passar a mans d'Ibrahim Pasha d'Egipte. El 1840 fou bombardejada per naus otomanes, angleses i austríaques com a pressió contra Ibrahim. En aquest temps les males condicions del port d'Acre havien provocat que el tràfic anés cap a Haifa. S'hi van establir nombrosos jueus del Marroc, l'Imperi Otomà i alguns punts d'Europa i el 1868 protestants alemanys de Wuttemberg. També van venir molt bahà'ís (Baha Allah va morir a Acre el 1892 i les tombes del Bab i el seu fill Abd al-Baha són al Mont Carmel, prop de Haifa).
Els britànics van entrar a Haifa el 23 de setembre de 1918. Va formar part del mandat de Palestina durant el qual es va desenvolupar i va créixer de manera notable. Les vies fèrries cap a Hedjaz, Damasc i Hauran i després amb el sud de Palestina i Egipte, van donar nou impuls a la ciutat. El port de Haifa fou millorat el 1921 i 1933 any en què hi va arribar un oleoducte de l'Iraq. Entre 1930 i 1940 s'hi van establir molts jueus d'Europa central i oriental. El 1948 la ciutat tenia uns 128.000 habitants, 62.000 àrabs i 66.000 jueus.
El 21 d'abril de 1948 els britànics van retirar les tropes i després d'una curta lluita la ciutat va quedar en mans de 5.000 homes armats les milícies jueves Irgun Zvai Leumi i Hagana, que practicaren una política d'assassinats i terror contra la població palestina nadiua. Gran part de la població àrab fou expulsada, només es permeté romandre-hi a 3.500 palestins. La gran majoria de la població palestina d'Haifa va fugir amb vaixell i fins al Líban. Alguns vaixells van aconseguir atracar a 15 quilòmetres al nord d'Acre, una ciutat que es va ser víctima de la neteja ètnica israeliana algunes setmanes després. Avui a Haifa hi viuen 30.000 palestins, tant cristians com musulmans, molts atrets de les poblacions del voltant, que l'estat racista d'Israel anomena "àrabs israelians", 6.000 dels quals sense reconeixement oficial.
La mesquita de Djarayna va resultar damnada però fou restaurada 1949. La secta dels Ahmadiyya viuen a Kababir, un districte de la ciutat abans població al peu del mont Carmel.
Vegeu també
- Metro de Haifa
- Hospital Italià de Haifa
Bibliografia
- Hossein Amanat, "Haifa" a Encyclopaedia Iranica
