El búfal aquàtic o búfal indi (Bubalus bubalis) és un gran ungulat, membre de la subfamília dels bovins que es troba tant en estat domèstic com silvestre. És el segon bòvid més gran, només el gaur el supera en la mida. El búfal aquàtic silvestre a vegades es considera una espècia diferent, el Bubalus arnee, i l'antecessor del búfal domèstic. Aquest es tracta d'una espècie amenaçada que sobreviu a l'Índia, Nepal, Bhutan, Myanmar i Tailàndia. El búfal aquàtic silvestre ja s'ha extingit a Pakistan, Bangladesh, Laos i Vietnam. Hi ha búfals aquàtics ferals al nord d'Austràlia també.
La llista vermella UICN d'espècies amenaçades classifica el búfal aquàtic silvestre (Bubalus arnee) com espècie amenaçada.[1] El nombre total de búfals aquàtics silvestres és menor de 4.000 cosa que implica que el nombre d'individus madurs ha de ser menor de 2.500 i en declivi continuat de com a mínim el 20% en 14 anys (prop de dues generacions) i amenaçat per la hibridació amb els búfals domesticats.[1][2]
El búfal aquàtic domèstic (Bubalus bubalis) deriva del búfal aquàtic silvestre com a producte de milers d'anys de cria selectiva. Amb la llet de les femelles d'aquesta espècie domèstica es fa tradicionalment la mozzarella però majoritàriament es fa amb llet de vaca.
El búfal africà o búfal del Cap (Syncerus caffer) és lleugerament menor i no pertany al gènere del búfal aquàtic.
Contingut
1Taxonomia
2Anatomia i morfologia
3Referències
4Enllaços externs
Taxonomia
El nom de Bubalus bubalis fou aplicat originalment al búfal aquàtic domesticat, però alguns especialistes no consideren aquest nom vàlid per a la població de búfals aquàtics silvestres i per a ells utilitzen el nom específic de arnee, seguint aquest criteri el búfal aquàtic silvestre es considera una espècie amb el nom de Bubalus bubalis diferent del búfal aquàtic domèstic. Altres especialistes en canvi considerarien que el búfals aquàtics silvestres serien una subespècie amb el nom de Bubalus bubalis arnee.[3]
Anatomia i morfologia
Diferències en les banyes entre el Búfal africà (a dalt) i el búfal aquàtic (a sota)
Els búfals aquàtics silvestres adults poden arribar a pesar 1.200 kg mentre que les femelles pesen dues terceres parts d'aquest valor.[4] Els búfals aquàtics domesticats pesen entre 400 i 900 kg. Els búfals aquàtics silvestres fan 2 metres d'alt i 3 metres de llargada.
Referències
↑ 1,01,1«IUCN Red list of threatened species». International Union for Conservation of Nature and Natural Resources. [Consulta: 2 febrer 2009, 9 novembre 2018].
↑Massicot, Paul. «Animal Info - Wild Asian Buffalo (B. arnee) - Status: Endangered». Animal Info, 10-12-2004. [Consulta: 2 febrer 2009].
↑Taxonomic Notes: The IUCN Red list of threatened species - "Wild Water Buffalo"
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Búfal aquàtic
Búfal aquàtic silvestre de http://www.animalinfo.org
Búfal aquàtic silvestre de http://www.wildcattleconservation.org
Millora de l'hàbitat - The Wildlife Trust of South and West Wales utilitza aquests animals per a treballs de conservació a la reserva Teifi; BBC, 15 febrer 2004
"Buffaloes and wetlands" -- pastura en terrenys humits: Debat al fòrum Ramsar del març de 1998
Espècies vivents d'artiodàctils (excepte cetacis)
Regne: Animalia · Embrancament: Chordata · Classe: Mammalia · Infraclasse: Eutheria · Superordre: Laurasiatheria
Subordre Ruminantia
Antilocapridae
Antilocapra
Antílop americà (A. americana)
Giraffidae
Okapia
Ocapi (O. johnstoni)
Giraffa
Girafa (G. camelopardalis) · Girafa meridional (G. giraffa) · Girafa reticulada (G. reticulata) · Girafa massai (G. tippelskirchi)
Tràgul de Java (T. javanicus) · Tràgul petit (T. kanchil) · Tràgul gran (T. napu) · Tràgul de les Filipines (T. nigricans) · Tràgul del Vietnam (T. versicolor) · Tràgul de Williamson (T. williamsoni)
Cervidae
Família gran descrita més avall
Bovidae
Família gran descrita més avall
Família Cervidae
Muntiacinae
Muntiacus
Muntjac comú (M. muntjak) · Muntjac de Reeves (M. reevesi) · Muntjac negre (M. crinifrons) · Muntjac de Tenasserim (M. feae) · Muntjac de Borneo (M. atherodes) · Muntjac de Roosevelt (M. rooseveltorum) · Muntjac de Gongshan (M. gongshanensis) · Muntjac gegant (M. vuquangensis) · Muntjac de Truong Son (M. truongsonensis) · Muntjac de Putao (M. putaoensis) · Muntjac de Sumatra (M. montanus)
Beisa (O. beisa) · Òrix blanc (O. dammah) · Òrix del Cap (O. gazella) · Òrix d'Aràbia (O. leucoryx)
Addax
Addax (A. nasomaculatus)
Reduncinae
Kobus
Cob d'Upemba (K. anselli) · Antílop aquàtic (K. ellipsiprymnus) · Cob (K. kob) · Cob lichi (K. leche) · Cob del Nil (K. megaceros) · Pucu (K. vardonii)
Sitatunga (T. spekeii) · Niala (T. angasii) · Antílop jeroglífic (T. scriptus) · Niala de muntanya (T. buxtoni) · Cudú petit (T. imberbis) · Cudú gros (T. strepsiceros) · Bongo (T. eurycerus)
Taurotragus
Eland (T. oryx) · Eland de Derby (T. derbianus)
Família Bovidae (subfamília Antilopinae)
Antilopini
Ammodorcas
Dibatag (A. clarkei)
Antidorcas
Gasela saltadora (A. marsupialis)
Antilope
Antílop negre (A. cervicapra)
Eudorcas
Gasela de Thomson (E. thomsonii) · Gasela de front vermell (E. rufifrons)
Gazella
Gasela d'Aràbia (G. gazella) · Gasela de Neumann (G. erlangeri) · Gasela de Speke (G. spekei) · Gasela comuna (G. dorcas) · Gasela de Bennett (G. bennettii) · Gasela de Thomson (G. thomsonii) · Gasela de front vermell (G. rufifrons) · Gasela de l'Atlas (G. cuvieri) · Gasela de Loder (G. leptoceros) · Gasela persa (G. subgutturosa)
Litocranius
Antílop girafa (L. walleri)
Nanger
Gasela dama (N. dama) · Gasela de Grant (N. granti) · Gasela de Soemmerring (N. soemmerringii)
Procapra
Gasela de Mongòlia (P. gutturosa) · Gasela tibetana (P. picticaudata) · Gasela de Przewalski (P. przewalskii)
Saigini
Saiga
Saiga (S. tatarica)
Neotragini
Dorcatragus
Beira (D. megalotis)
Madoqua
Dic-dic de Günther (M. guentheri) · Dic-dic de Kirk (M. kirkii) · Dic-dic de Piacentini (M. piacentinii) · Dic-dic de Phillips (M. saltiana)
Neotragus
Antílop nan de Bates (N. batesi) · Antílop reial (N. pygmaeus)
Nesotragus
Suni (N. moschatus)
Oreotragus
Antílop salta-roques (O. oreotragus)
Ourebia
Oribí (O. ourebi)
Raphicerus
Raficer comú (R. campestris) · Raficer del Cap (R. melanotis) · Raficer de Sharpe (R. sharpei)
Subordre Suina
Suidae
Babyrousa
Babirussa de Buru (B. babyrussa) · Babirussa de Sulawesi (B. celebensis) · Babirussa de les illes Togian (B. togeanensis)
Porc senglar dels matolls (P. larvatus) · Porc senglar de riu (P. porcus)
Sus
Porc senglar barbat de Palawan (S. ahoenobarbus) · Porc senglar barbat (S. barbatus) · Porc senglar del Vietnam (S. bucculentus) · Porc senglar de les Visayas (S. cebifrons) · Porc senglar de Sulawesi (S. celebensis) · Porc senglar de Flores (S. heureni) · Porc senglar de Mindoro (S. oliveri) · Porc senglar de les Filipines (S. philippinensis) · Senglar (S. scrofa) · Porc senglar de Java (S. verrucosus)
Tayassuidae
Tayassu
Pècari de barba blanca (T. pecari)
Catagonus
Pècari del Chaco (C. wagneri)
Pecari
Pècari de collar (P. tajacu) · Pècari gegant (P. maximus)
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
