Dinar








Aquest article tracta sobre la moneda. Vegeu-ne altres significats a «Dinar (menjada)».




Dinar encunyat a Madīnat al-Zahrā l'any 358 de l'Hègira.


El dinar (de l'àrab دينار, dīnār, pl. دنانير, danānīr)[1] és la unitat monetària de diversos estats del món, la majoria dels quals de llengua àrab o que antigament havien format part de l'Imperi otomà, ja que històricament fou usada en terres musulmanes. El mot «dinar» té el mateix origen que la paraula diner, ja que ambdues deriven del denari romà.


El dinar era l'antiga moneda musulmana d'or que el califa omeia Abd-al-Màlik ibn Marwan va encunyar entre els anys 691 i 692[2] i que tenia un pes que, segons les èpoques, va oscil·lar entre els 4,25 g i els 3,85 g. En els inicis imitava els models bizantins, però ben aviat va adquirir caràcter propi i definit, fins al punt que va ser imitat fora dels territoris califals, com fou el cas del mancús a la Catalunya del segle XI, ja que als antics comtats catalans els dinars cordovesos hi circulaven àmpliament. Per aquella època, als territoris d'al-Àndalus que avui formen part dels Països Catalans es van encunyar quarts de dinar a la taifa de València (coneguts com a roals, rovals o «or de València») i diverses fraccions de dinar també a la taifa de Lleida.




Contingut






  • 1 Estats que usen actualment el dinar com a moneda


  • 2 Estats i territoris que havien usat el dinar com a moneda


  • 3 Referències


  • 4 Vegeu també





Estats que usen actualment el dinar com a moneda




Bitllet de 1.000 dinars serbis en vigor actualment




Moneda de 5 dinars tunisians del 2002




  • Algèria: el dinar algerià


  • Bahrain: el dinar de Bahrain


  • Iran: el rial iranià es divideix en 100 dinars


  • Iraq: el dinar iraquià


  • Jordània: el dinar jordà


  • Kuwait: el dinar kuwaitià


  • Líbia: el dinar libi


  • Sèrbia: el dinar serbi


  • Tunísia: el dinar tunisià



Estats i territoris que havien usat el dinar com a moneda




  • Abu Dhabi: el dinar d'Abu Dhabi


  • Bòsnia i Hercegovina: el dinar de Bòsnia i Hercegovina


  • Federació d'Aràbia del Sud: el dinar d'Aràbia del Sud


  • Croàcia: el dinar croat


  • Iemen del Sud: el dinar iemenita


  • Iugoslàvia: el dinar iugoslau


  • República de la Krajina Sèrbia: el dinar de la Krajina


  • República Sèrbia: el dinar de la República Sèrbia


  • Sudan: el dinar sudanès



Referències





  1. ↑ «GDLC - dinar». [Consulta: 8 gener 2018].


  2. ↑ Porteous, John. «The Imperial Foundations». A: Coins in history : a survey of coinage from the reform of Diocletian to the Latin Monetary Union (en anglès). Weidenfeld and Nicolson, 1969, p. 14–33. ISBN 0-297-17854-7. 




Vegeu també



  • Diner (moneda)


  • Denar, la moneda de Macedònia







A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dinar Modifica l'enllaç a Wikidata

Viccionari









-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more