Zentralfriedhof
Multi tool use
Zentralfriedhof, amb l'església de Karl-Borromäus.
El Zentralfriedhof, el Cementiri central de Viena, inaugurat el 1874, és el més extens de la capital austríaca. Es troba a la zona sud de la ciutat, al carrer Simmeringer Hauptstraße, entre els números 230-244 i 1110, al barri de Simmering. L'església situada al centre del cementiri s'anomena la Karl-Borromäus-Kirche.
El cementiri té una superfície d'uns 2,5 km², amb 3,3 milions de persones enterrades, i és el segon més gran d'Europa després del d'Hamburg. Té un cert atractiu turístic per la quantitat de personatges il·lustres sepultats en ell, especialment músics.
El 22 de juny de 1888, les restes de Beethoven i de Schubert van ser traslladats a la secció dels músics, on també es troben les restes de Salieri, Brahms, els dos Johann Strauss (pare i fill) Gluck, Wolf, Czerny, Schönberg, així com el monument a Mozart, ja que la tomba no es troba allí sinó al cementiri de Sant Marx.
A més de la secció catòlica, hi ha també una de protestant, una altra ortodoxa, i dos cementiris jueus. Encara que el cementiri jueu més antic, creat el 1863, va ser destruït pels nazis durant la Kristallnacht, encara es conserven 60.000 tombes. El segon cementiri jueu es va construir el 1917 i encara s'utilitza.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zentralfriedhof 
|
Compositors enterrats al Cementiri central de Viena (Zentralfriedhof).
| Registres d'autoritat |
- WorldCat
GND: 4120093-7
LCCN: n96097505
VIAF: 151438828
|
MzuajcUzG3 ZlPbK7Vsgr R 1W7 kN1 HmQYL Kk8y4c
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
