Manol























































































Infotaula de geografia físicaManol

Manol.jpg
Tipus
Riu i curs d'aigua
Inici
Cota inicial
1089 m

Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Girona
Localització
Mare de Déu del Mont
Final

Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Comarques gironines
Localització
Muga







42° 16′ 29″ N, 3° 01′ 33″ E / 42.2747°N,3.02589°E / 42.2747; 3.02589

Afluents

Característiques
Altitud
48 m
Dimensions
40  m (Llargada) 
Creua
Alt Empordà
Superfície
150 km²
Superfície de la conca
150 km²
Mesures i indicadors
Cabal
0,57 m³/seg


Modifica les dades a Wikidata

El Manol és un riu de l'Alt Empordà, afluent de la Muga pel costat dret. El seu nom nom podria derivar d'amnis (riu), amnolus (riuet) o manare (rajar).


Neix prop de Lliurona a la Tossa d'Espinau, a 1.089 metres d'altitud, i acaba al passadís de Vilanova de la Muga.


És un riu de cabal irregular, com correspon a un riu mediterrani, amb secades a l'estiu i crescudes en època de pluja.


Pel que fa a la diversitat biològica, cal dir que és un riu ple de vida: el poblen les típiques espècies de riu català, barbs i truites, crancs de riu (actualment dominat pel cranc de riu americà, l'autòcton ha gairebé desaparegut), anguiles, serps d'aigua, salamandres, gripaus, granotes...


Les ribes estan plenes de la vegetació de ribera: verns, pollancres...



Rieres que hi desemboquen




  • riera d'Àlguema[1]


  • rec de Cistella[2]


  • rec de les Costes[3]


  • el Rissec[4]


  • riera de Fregabou[5]


  • riera de Vilargilar[6]


  • torrent de Joncanat[7]


  • riera de Montalat[8]

  • riera de Galligans



Poblacions



  • Albanyà

  • Cabanelles

  • Lladó

  • Navata

  • Vilanant

  • Avinyonet de Puigventós

  • Vilafant

  • Ordis

  • Borrassà

  • Pontós

  • Santa Llogaia d'Àlguema

  • Figueres

  • Llers

  • Terrades

  • Cistella

  • El Far

  • Vila-sacra

  • Vilanova de la Muga



Referències





  1. ↑ «riera d’Àlguema | enciclopèdia.cat» (en ca). [Consulta: 14 maig 2018].


  2. ↑ «rec de Cistella | enciclopèdia.cat» (en ca). [Consulta: 14 maig 2018].


  3. ↑ «rec de les Costes | enciclopèdia.cat» (en ca). [Consulta: 14 maig 2018].


  4. ↑ «el Rissec | enciclopèdia.cat» (en ca). [Consulta: 14 maig 2018].


  5. ↑ «riera de Fregabou | enciclopèdia.cat» (en ca). [Consulta: 14 maig 2018].


  6. ↑ «riera de Vilargilar | enciclopèdia.cat» (en ca). [Consulta: 14 maig 2018].


  7. ↑ «torrent de Joncanat | enciclopèdia.cat» (en ca). [Consulta: 14 maig 2018].


  8. ↑ «riera de Montalat | enciclopèdia.cat» (en ca). [Consulta: 14 maig 2018].



Coord.: 42° 16′ 28.90″ N, 3° 1′ 33.14″ E / 42.2746944°N,3.0258722°E / 42.2746944; 3.0258722








-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more