Vicia és un gènere de plantes de la família Fabaceae.
Contingut
1Distribució
2Usos
3Espècies
3.1Altres espècies
4Enllaços externs
Distribució
Vicia faba, la fava
Vicia ervilia
Vicia cassubica
Les plantes d'aquest gènere es presenten a les regions temperades de l'hemisferi nord i també a l'Amèrica del sud.
Usos
L'única espècie del gènere Vicia conreada per consum humà és la fava (Vicia faba). Altres espècies es conreen com a plantes farratgeres per l'alimentació animal, com a gra o per incrementar el nivell d'humus del sòl un cop enterrades (adob verd). Aquest triple ús el té la veça, Vicia sativa.
Espècies
En total hi ha unes 140 espècies del gènere Vicia. Les espècies presents als Països Catalans són:
Vicia articulata
Vicia bengalensis
Vicia bifoliolata
Vicia bithinica
Vicia canescens
Vicia cassubica
Vicia cracca (tres subespècies)
Vicia disperma
Vicia ervilia
Vicia faba
Vicia hirsuta
Vicia hybrida
Vicia lutea
Vicia melanops
Vicia lathyroides
Vicia narbonesnsis
Vicia onobrychioides
Vicia pannonica
Vicia peregrina
Vicia pyrenaica
Vicia sativa (tres subespècies)
Vicia sepium
Vicia tenuifolia
Vicia tetrasperma
Vicia villosa (quatre subespècies)
Altres espècies
Entre les altres espècies cal mencionar:
Vicia cassubica
Vicia dumetorum
Vicia lathyroides
Vicia oroboides
Vicia orobus
Vicia pisiformis
Vicia sylvatica
Vicia tenuissima
Vicia unijuga
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vicia
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
