Casa de Bëor
En el llegendari de J. R. R. Tolkien, la Casa de Bëor (AFI: ['bε.ɔr]) va ser la nissaga que va governar la primera de les Tres Cases dels Edain a la Primera Edat. Eren descendents de Bëor el vell, el líder que els va conduir a través d'Eriador fins a Beleríand.[1]
Contingut
1 Característiques
2 Història
3 Membres
3.1 Senyors de la Casa
3.2 Altres membres de la Casa
3.3 Arbre geneològic
4 Referències
5 Bibliografia
6 Enllaços externs
Característiques
La Primera Casa dels Homes era la menys nombrosa de les tres, amb una població de "no més de dos mil homes adults" quan entraren a Beleríand. Anaven mal equipats, i van arribar esgotats per la duresa dels llargs viatges duent feixucs equipatges pels quals no posseïen bèsties de càrrega.
La major part de la gent de Bëor tenien cabells castanys amb ulls marrons o grisos. i alguns tenien la pell colrada. Eren més alts que la gent del poble de Na Hàleth, però menys que la gent de Hàdor. Els bëorians eren perseverants sota condicions dures i doloroses, no exterioritzaven els sentiments, i "la seva fortalesa no necessitava esperança per sostenir-se".
Estaven emparentats amb la Casa de Hàdor i parlaven llengües estretament vinculades.
Història
Originalment la gent de les cases de Bëor i Màrach eren un sol poble, i van viatjar junts des de l'est de la Terra Mitjana després de rebel·lar-se contra el Senyor Fosc. Durant el trajecte es van separar i durant un temps es van establir a les ribes oposades del Mar de Rhûn, amb el Poble Petit (Bëorians) als turons del sud-oest i el Poble Gran (Marachians) als boscos del nord-est. Posteriorment els dos pobles van dirigir-se a l'oest. Més tard tots ells van dirigir-se a l'oest, creuant les Muntanyes Boiroses i Eriador, on molta gent d'ambdós pobles van quedar-se. (convertint-se en els avantpassats dels homes de Bree, Dale, o Rhovanion)
El Poble Petit, aleshores liderat per Bëor el Vell, van ser els primers a creuar les Muntanyes Blaves i descendir als boscos d'Ossíriand a Beleríand Oriental l'Any del sol del 310. Allà van ser trobats per senyor èlfic Fínrod Felagund. Però els elfs verds d'Ossíriand no desitaven els nouvinguts i Fínrod va conduir el poble de Bëor a les planes que havien estat governades per Àmras i que passaren a ser anomenades Estolad: el Campament. Un temps després també arribà a Estolad la gent del poble de Màrach.
Poc després els edain van abandonar Estolad, quan els reis dels nóldor van donar permís a tots els que volguessin per habitar als regnes dels elfs. La majoria de la gent de Bëor, aliats de les cases de Fínrod i Finarfin, van dirigir-se a Dorthonion entrant al servei d'Àngrod i Aegnor.
Alguns del poble de Bëor es penedien d'haver anat a Beleríand, trobant-se amenaçats altre cop per Mórgoth de d'haver-ne fugit. Dirigits per Bereg, un besnét de Bëor, un miler d'homes van marxar cap al sud. Els que es van quedar a Dorthònion, van rebre la província de Ladros l'any 410, i el seu capitost Bóromir va ser investit com a senyor d'aquelles terres.
La pau només durà mig segle pels edain, ja que Mórgoth va trencar el setge d'Àngband, i durant la Fatalla de la Flama Sobtada molta de la gent de Bëor, incloent-hi el seu senyor Brègolas, van morir. la major part del poble va fugir de Dorthonion refugiant-se a Dor-lómin entre la gent de Màrach o a Brèthil amb el poble de Na Hàleth. El germà de Brègolas, Bàrahir, encara va resistir amagat als boscos amb un reduït grup durant cinc anys, fins que van ser traïts.
Amb la mort de Bàrahir i els seus homes (només sobrevisqué el famós Beren Erchàmion) la casa de Bëor va deixar d'existir com a poble independent, i durant els anys següents molts fugiren a les Boques del Sírion i a l'illa de Bàlar. A tots els edain que sobrevisqueren les guerres de Beleríand, els vàlar van concedir-los l'illa de Númenor. Allí els bëorians formaren les seves pròpies comunitats, i amb el temps abandonaren la seva llengua i utilitzaven el sindarin en lloc de l'adûnaic.
Membres
Senyors de la Casa
Bëor (A.S. 262-355):[2] Originalment el seu nom era Balan, els elfs el van anomenar Beor (vassall, servent). Va conduir la seva gent a Beleríand i va establir-se a Estolad, però aviat va abdicar en el seu fill i es va retirar a Nargòthrond.
Baran (289-380): Fill gran de Bëor. Després de viure a estolad, va moure's a Dorthònion amb la seva gent.
Boron (315-408): Fill gran de Baran.[2]
Bóromir (338-432): Fill gran de Boron. Va ser nomenat el primer senyor del feu de Ladros, a Dorthònion. El Borómir de Góndor a la Tercera Edat rebé el nom en honor seu.
Brègor (359-448): Fill de Bóromir
Brègolas (393-455): Fill gran de Brègor. Mort al costat d'Àngrod i Aegnor durant la Dàgor Bragollach.[3][4]
Bàrahir(400-460): Segon fill de Brègor. Va resistir a les forces de Mórgoth durant cinc anys després de la Dàgro bragollach, fins que ell i els seus companys van ser morts.
Altres membres de la Casa
Emeldir "La del cor d'home" (n. 406): Esposa de Bàrahir i mare de Beren Erchàmion. Ella mateixa era descendent de Bëor a través del seu segon fill Belen. Quan la seva casa va ser destruïda, va liderar les dones i nens supervivents pels passos perillosos de les Éred Gorgoroth fins a Brèthil, tot i que ella hauria preferit "quedar-se a lluitar amb el seu fill i espòs que no pas fugir".
Bereg (n. 340): Fill de Bàranor, el segon fill de Baran. Va liderar els homes de la casa de Bëor que, descontents amb viure a Beleríand, van marxar cap al sud.
Morwen Edhelwen (443-501): néta de Brègolas i filla de Bàragund. Es casà amb Hurin de la tercera casa i fou mare de Turin Turàmbar.
Rían (450-501): néta de Brègolas i filla de Bélegund. Es casà amb Huor de la tercera casa i fou mare de Tuor.- Beren Erchàmion (432-466, 477-503): fill de Bàrahir i Emeldir, va esdevenir l'heroi més important de la Primera Edat. Va casar-se amb Lúthien, filla de Thíngol, i junts van robar un Silmaril de la corona de Mórgoth i van tornar de la mort.
Arbre geneològic
Bëor el Vell
|
--------------------------
| |
Baran Belen
| :
----------- :
| | :
Boron Baranor :
| | :
Bóromir Bereg Belemir = Adanel
| |
------------ |
| | |
Andreth Bregor Beren
| |
-------------- |
| | |
Bregolas Bàrahir = Emeldir
| |
---------------- |
| | |
Baragund Belegund Beren Erchamion = Lúthien
| | |
Morwen = Hurin Rían = Huor Dior = Nímloth
| | |
------------- | --------------
| | | | | | |
Turin Lalaith Nienor Tuor = Ídril | | |
| | | |
Eàrendil = Èlwing Elured Elurín
|
-----------------------------------------
| |
Elros Tar-Minyatur Élrond = Celebrían
| |
Vardamir Nólimon ---------------------
| | | |
Tar-Amàndil | | |
| | | |
Tar-Eléndil | | |
| | | |
---------------------------- | | |
| | | | |
Reis de Númenor posteriors Silmariën | | |
| | | |
Senyors d'Andúnië | | |
: | | |
Eléndil | | |
| | | |
------------------- | | |
| | | | |
Reis de Góndor Reis d'Àrnor | | |
: | | |
Reis d'Arthedain | | |
: | | |
Capitans dels dúnedain | | |
: | | |
Àragorn = Arwen Elladan Elrohir
|
----------------------
| |
Eldàrion Nombroses filles
|
Reis del Regne Reunificat
Referències
↑ Tolkien gateway,.
↑ 2,02,1 Totes les dades de naixement i mort, així com els caràctes menors, són tretes de The War of the Jewels: New genealogies of the Edain, pp. 236–238.
↑ The War of the Jewels, p. 232
↑ Unfinished Tales, pp. 276–7.
Bibliografia
Tolkien, J. R. R.. Christopher Tolkien. Unfinished Tales. Houghton Mifflin, 1980. ISBN 0-395-29917-9.
Tolkien, J. R. R.. Christopher Tolkien. The War of the Jewels. Houghton Mifflin, 1994. ISBN 0-395-71041-3.
Enllaços externs
- «House of Bëor». Tolkien Gateway.
