Morwen

Multi tool use

|
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Morwen
Tipus |
home de l'univers Tolkien
|
Context |
Present a l'obra |
El Silmaríl·lion, Els fills d'en Hurin i Contes inacabats de Númenor i la Terra Mitjana
|
Univers |
legendarium Tolkien
|
Dades |
Sexe |
dona
|
Residència |
Ladros , Dor-lómin i Dòriath
|
Família |
Família |
Casa de Bëor
|
Cònjuge |
Hurin
|
Pare |
Baragund 
|
Fills |
Turin, Lalaith i Níenor
|
 |
Morwen és un personatge fictici del llegendari de J.R.R. Tolkien. Era una dona de la Casa de Bëor, filla de Bàragund i cosina de Rían. Va casar-se amb Hurin de la Casa de Hàdor i fou mare de Turin Turàmbar i Nienor Níniel.
El seu nom és en sindarin i significa "Dama Obscura". També era anomenada Eledwhen, que vol dir "resplandor élfic" en la mateixa llengua.
Apareix a El Silmaríl·lion i a Els fills d'en Hurin.
Genealogia de la Casa de Bëor
Bëor el Vell
|
--------------------------
| |
Baran Belen
| :
----------- :
| | :
Boron Baranor :
| | :
Bóromir Bereg Belemir = Adanel
| |
------------ |
| | |
Andreth Bregor Beren
| |
-------------- |
| | |
Bregolas Bàrahir = Emeldir
| |
---------------- |
| | |
Baragund Belegund Beren Erchamion = Lúthien
| | |
Morwen = Hurin Rían = Huor Dior = Nímloth
| | |
------------- | --------------
| | | | | | |
Turin Lalaith Nienor Tuor = Ídril | | |
| | | |
Eàrendil = Èlwing Elured Elurín
|
-----------------------------------------
| |
Elros Tar-Minyatur Élrond = Celebrían
| |
Vardamir Nólimon ---------------------
| | | |
Tar-Amàndil | | |
| | | |
Tar-Eléndil | | |
| | | |
---------------------------- | | |
| | | | |
Reis de Númenor posteriors Silmariën | | |
| | | |
Senyors d'Andúnië | | |
: | | |
Eléndil | | |
| | | |
------------------- | | |
| | | | |
Reis de Góndor Reis d'Àrnor | | |
: | | |
Reis d'Arthedain | | |
: | | |
Capitans dels dúnedain | | |
: | | |
Àragorn = Arwen Elladan Elrohir
|
----------------------
| |
Eldàrion Nombroses filles
|
Reis del Regne Reunificat
7Ilr2QlyByVZTm CJr8nm R5K7mVZUUrm61 yA,kLjsoLeMzFQaq2RdhAJCZ7Uio2 YhLUfzXuQUziAQ9EO
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...