Esfirènid
| Sphyraenidae | |
|---|---|
 Barracuda (Sphyraena barracuda) amb una presa | |
 | |
| Període | |
Eocè Inferior fins a l'actualitat[1] | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Perciformes |
| Família | Sphyraenidae (Klein, 1778) |
 | |
Barracudes
Barracuda fotografiada al Carib.
Bussejador enmig d'un banc de barracudes a Tailàndia.
Sphyraena borealis
Mola de Sphyraena forsteri
Els esfirènids (Sphyraenidae) constitueixen una família de peixos d'origen tropical de l'ordre dels perciformes, propis de les mars càlides i que reben el nom genèric de barracudes. Als Països Catalans n'habita una sola espècie: l'espet (Sphyraena sphyraena).
Contingut
1 Morfologia
2 Alimentació
3 Hàbitat
4 Distribució geogràfica
5 Costums
6 Espècies
7 Referències
8 Enllaços externs
Morfologia
- Cos bastant allargat amb el cap gros.
- La línia lateral es troba ben definida.
- Presenten una dentadura forta i grossa.
- La mandíbula inferior és major que la superior.
- Presenten dues aletes dorsals molt separades i la caudal fesa.[2][3][4]
Alimentació
Mengen peixos.
Hàbitat
Són epipelàgics.
Distribució geogràfica
Viuen als oceans Índic, Pacífic i Atlàntic.[4]
Costums
- Arriben a formar bancs nombrosos.
- Poden assolir velocitats de fins a 43 km/h.[5]
Espècies
N'hi ha 26:
Sphyraena acutipinnis (Day, 1876).
Sphyraena afra (Peters, 1844).
Sphyraena argentea (Girard, 1854).
Sphyraena barracuda (Edwards in Catesby, 1771)).
Sphyraena borealis (DeKay, 1842).
Sphyraena chrysotaenia (Klunzinger, 1884).
Sphyraena ensis (Jordan & Gilbert, 1882).
Sphyraena flavicauda (Rüppell, 1838).
Sphyraena forsteri (Cuvier, 1829).
Sphyraena guachancho (Cuvier, 1829).
Sphyraena helleri (Jenkins, 1901).
Sphyraena iburiensis (Doiuchi & Nakabo, 2005).
Sphyraena idiastes (Heller & Snodgrass, 1903).
Sphyraena japonica (Cuvier, 1829).
Sphyraena jello (Cuvier, 1829).
Sphyraena lucasana (Gill, 1863).
Sphyraena novaehollandiae (Günther, 1860).
Sphyraena obtusata (Cuvier, 1829).
Sphyraena picudilla (Poey, 1860).
Sphyraena pinguis (Günther, 1874).
Sphyraena putnamae (Jordan & Seale, 1905).
Sphyraena qenie (Klunzinger, 1870).
Espet (Sphyraena sphyraena) (Linnaeus, 1758).
Sphyraena tome (Fowler, 1903).
Sphyraena viridensis (Cuvier, 1829).
Sphyraena waitii (Ogilby, 1908).[6][7]
Referències
↑ «A compendium of fossil marine animal genera». Bulletins of American Paleontology, 364, 2002, p.560 [Consulta: 3 agost del 2008].
↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 253.
↑ Humann, P.; Deloach, N.. Reef Fish Identification, Florida, Caribbean, Bahamas, 3a edició. Jacksonville, Florida, Estats Units: New World Publications, Inc., Febrer 2002, pàgina 64. ISBN 1-878348-30-2.
↑ 4,04,1 FishBase (anglès)
↑ Reefquest Center for Shark Research. What's the Speediest Marine Creature?
↑ UNEP-WCMC Species Database (anglès)
↑ NCBI (anglès)
Enllaços externs
- «esfirènids». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Encyclopedia of Life (anglès)
ICTIMED (castellà)
The Taxonomicon (anglès)
Animal Diversity Web (anglès)
ITIS (anglès)
