Volusià

Multi tool use
Volusià

|
Biografia |
Naixement |
segle III (Gregorià)
|
Mort |
agost del 253 Interamna (Úmbria) |
|
38è emperador de l'Imperi Romà
|
251 – 253(amb Trebonià Gal) |
← Deci Herenni Etrusc
Marc Emilià →
|
Activitat |
Ocupació |
Polític
|
Període |
Imperi Romà
|
Família |
Pares |
Trebonià Gal Afinia Gemina Bebiana |
 |
Volusià (en llatí:Volusianus) fou un emperador romà, fill de Trebonià Gal. Segons les monedes o medalles el seu nom complet era Gai Vibi Volusià Trebonià Asini Gal Veldumnià (o Vendumnià),
El 251 quan el seu pare va pujar al tron fou proclamat cèsar i princeps juventutis.[1] El 252 fou cònsol, va rebre el títol d'august i com que Hostilià que compartia el càrrec d'emperador amb el seu pare, Volusià fou nomenat coemperador.[2]
El 253 pare i fill van anar a combatre el rebel Marc Emilià, que s'havia proclamat emperador a la zona del sud del Danubi. Es van trobar a Interamna, quan Marc Emilià anava cap a Roma. En la batalla van morir Volusià i Trebonià.[3] Unes fonts diuen que va ser al febrer del 253, altres a l'agost del mateix any).
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Volusià 
|
Referències
↑ Zòsim, Història Nova, I, 25.1
↑ Zòsim, Història Nova, I, 24.1
↑ Eutropi, Breviarium ab Urbe condita, IX, 5
Bibliografia
Bowman, Alan K.; Garnsey, Peter; Cameron. The Cambridge Ancient History: The Crisis of Empire, A.D. 193–337. Cambridge University Press, 2005. ISBN 0-521-30199-8.
Bray, John. Gallienus: A Study in Reformist and Sexual Politics. Wakefield Press, 1997. ISBN 1-86254-337-2.
Farney, Gary D. Ethnic Identity and Aristocratic Competition in Republican Rome. Cambridge University Press, 2007. ISBN 0-521-86331-7.
Potter, David Stone. The Roman Empire at bay, AD 180-395. Routledge, 2004.
Emperadors romans
|
Principat 27 aC – 235 |
Dinastia Júlio-Clàudia |
August · Tiberi · Calígula · Claudi · Neró
|
L'any dels quatre emperadors |
Galba · Otó · Vitel·li
|
Dinastia Flàvia |
Vespasià · Tit · Domicià
|
Dinastia Antonina |
Nerva · Trajà · Adrià · Antoní Pius · Marc Aureli amb Luci Ver · Còmmode
|
Interregne |
Pèrtinax · Didi Julià
|
Dinastia Severa |
Septimi Sever · Caracal·la · Geta · Macrí amb Diadumenià · Elagàbal · Alexandre Sever
|
|
Crisi 235–284 |
Maximí el Traci ·
Gordià I i Gordià II ·
Pupiè i Balbí ·
Gordià III ·
Felip l'Àrab ·
Deci amb Herenni Etrusc ·
Hostilià ·
Trebonià Gal amb Volusià ·
Emilià ·
Valerià I ·
Gal·liè ·
Claudi el Gòtic ·
Quintil ·
Aurelià ·
Tàcit ·
Florià ·
Probe ·
Car ·
Carí ·
Numerià
|
Dominat 284–395 |
Dioclecià ·
Maximià ·
Constanci Clor ·
Galeri ·
Sever II ·
Maxenci ·
Maximí Daia ·
Licini amb Valeri Valent i Martinià ·
Constantí I el Gran ·
Constantí II ·
Constant I ·
Constanci II ·
Julià ·
Jovià ·
Valentinià I ·
Valent ·
Gracià ·
Valentinià II ·
Teodosi I el Gran
|
Imperi d'Occident 395–480 |
Flavi Honori ·
Constanci III ·
Valentinià III ·
Petroni Màxim ·
Avit ·
Majorià ·
Libi Sever ·
Antemi ·
Olibri ·
Gliceri ·
Juli Nepot ·
Ròmul August
|
Imperi d'Orient 395–1204 |
Arcadi · Teodosi II · Marcià · Lleó I · Lleó II · Zenó · Basilisc · Anastasi I · Justí I · Justinià I · Justí II · Tiberi II · Maurici · Focas · Heracli · Constantí III Heracli · Heracionas · Constant II · Constantí IV · Justinià II · Lleonci · Tiberi III · Filípic · Anastasi II · Teodosi III · Lleó III · Constantí V · Artavasdes · Lleó IV · Constantí VI · Irene · Nicèfor I · Estauraci · Miquel I · Lleó V l'Armeni · Miquel II · Teòfil · Miquel III · Basili I el Macedoni · Lleó VI el Savi · Alexandre · Constantí VII · Romà I Lecapè · Romà II · Nicèfor II Focas · Joan I Zimisces · Basili II Bulgaròcton · Constantí VIII · Zoè Porfirogènita · Romà III Argir · Miquel IV Paflagó · Miquel V Califates · Constantí IX Monòmac · Teodora · Miquel VI Estratiòtic · Isaac I Comnè · Constantí X Ducas · Miquel VII Ducas · Romà IV Diògenes · Nicèfor III Botaniates · Aleix I Comnè · Joan II Comnè · Manuel I Comnè · Aleix II Comnè · Andrònic I Comnè · Isaac II Àngel · Aleix III Àngel · Aleix IV Àngel · Aleix V Murzufle
|
Imperi de Nicea 1204–1261 |
Constantí XI Làscaris · Teodor I Làscaris · Joan III Ducas Vatatzés · Teodor II Làscaris · Joan IV Ducas Làscaris
|
Imperi d'Orient 1261–1453 |
Miquel VIII Paleòleg · Andrònic II Paleòleg · Miquel IX Paleòleg · Andrònic III Paleòleg · Joan V Paleòleg · Joan VI Cantacuzè · Mateu Cantacuzè · Andrònic IV Paleòleg · Joan VII Paleòleg · Andrònic V Paleòleg · Manuel II Paleòleg · Joan VIII Paleòleg ·
Constantí XI Paleòleg
|
Llista d'emperadors romans |
Registres d'autoritat |
VIAF: 89202583
ISNI: 0000 0000 6184 1795
|
yH9jTbT9OTiehKX 9zyIVGL1YulxSlf9y 4TyIqzfQBmsISK3uNTazzIE,6x bshq1kpNhEvivp 3oahulwrN n QaxhLh,lLhhGvV6F
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...