Codi Teodosià
Multi tool use
Codi Teodosià
| Tipus |
codi
|
| Abast territorial |
antiga Roma
|
 |
El Codi Teodosià (Codex Theodosianus) era una compilació de lleis vigents de l'imperi romà, iniciat en temps de l'emperador Teodosi II, sota ordre seva (420), sota la direcció del prefecte del pretori Antíoc com a cap d'una comissió de vuit persones i sobre els models del Codi Gregorià i Codi Hermogenià. La comissió després va estar constituïda per 16 persones, encara sota la presidència d'Antíoc.
El Codi fou promulgat com a llei a l'Imperi Oriental el 438 i va substituir totes les constitucions anteriors. Teodosi II el va enviar a Valentinià III, el seu gendre, que el va passar pel senat romà i el va promulgar com a llei a l'Imperi d'Occident. El 447 Teodosi II va enviar a Valentinià III les (novellae constitutiones}, afegides després de la publicació del codi i foren també establertes com a llei a Occident el 448. Les normes legals posteriors al Codi de Teodosi foren llavors conegudes com a Novellae i les darreres que consten són del temps de Flavi Valeri Lleó i Procopi Antemi el 468.
El codi principal es dividia en setze llibres, cada un amb diversos títols. Els cinc primers llibres estaven dedicats al dret privat; el sisè, el setè i l'octau al dret administratiu; el novè al dret penal; el desè i onzè al dret fiscal; del dotzè al quinzè tractaven del dret comunal; i el setzè i darrer estava dedicat al dret eclesiàstic.
Estaven sotmesos al codi els ciutadans romans, inclòs aquells que estaven governats per nacions germàniques (visigots, vàndals, francs) subjectes de la seva pròpia llei. El codi va inspirar l'edicte de lleis de Teodoric rei dels ostrogots, del Breviari d'Alaric i de la llei burgúndia - romana coneguda com a Papiani Liber Responsorum.
Enllaços externs
Codex Theodosianus (en llatí)
| Registres d'autoritat |
- WorldCat
BNF: cb119500675
GND: 4148198-7
LCCN: n50039501
VIAF: 174176271
SUDOC: 027465969
|
wOqVQ1zmdUg RoLWDL BVKPlVQ 2P kA1AzTBzmK9WIZshG c 8jzwtcSux4,na 47lG
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
