Aletes

Multi tool use
 |
Per a altres significats, vegeu «Aletes (desambiguació)».
|
Aletes
Tipus |
personatge de la mitologia grega
|
Dades |
Sexe |
home
|
Família |
Pare |
Hípotes
|
Fills |
Ixion 
|
Altres |
Càrrec |
rei de Corint
|
 |
Aletes (grec antic Ἀλήτης), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Hípotes. Fou un dels Heraclides. Per part de mare procedia de Iolau, nebot d'Heracles. El seu nom, que significa "l'errant", li va posar el seu pare Hípotes, quan aquest, desterrat per homicidi, anava errant de ciutat en ciutat. Va decidir apoderar-se de Corint a l'arribar a l'edat viril, d'on expulsà els jonis i els descendents de Sísif, que regnaven a la ciutat i es coronà rei. Abans d'actuar va consultar l'oracle de Dodona, que li va garantir la victòria amb dues condicions: que algú li donés una mica de terra de Corint i que ataqués la ciutat "un dia en què es portessin corones". La primera condició la complí quan Aletes, després de demanar pa a un habitant de la ciutat, rebé només un grapat de terra. Per complir la segona condició, atacà la ciutat un dia que els seus habitants celebraven una festa en honor dels difunts, i segons el costum, duien corones. Aletes va convèncer la filla del rei Creont perquè aquell dia li obrís les ports de la ciutat amb la promesa de casar-se amb ella. La jove va acceptar i li lliurà Corint.
Tot seguit, Aletes va anar a conquerir Atenes. L'oracle li havia promès la victòria si respectava la vida del rei d'Atenes. Els atenesos, coneixedors de l'oracle, van persuadir el seu sobirà, el rei Codros, que tenia setanta anys, que se sacrifiqués pel seu poble per impedir-ho.[1]
Referències
↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 24. ISBN 9788496061972.
Bibliografia
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 15.
Viccionari
pl6EZC,WcRSFIRmzYWq8t
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...