Illes Farallon



























































Infotaula de geografia físicaIlles Farallon

SE Farallon Island.jpg
Tipus
Arxipèlag i paisatge cultural
Àrea protegida
Farallon Islands National Wildlife Refuge Tradueix
Ubicació

Estat Estats Units d'Amèrica
Estat federat Califòrnia
Comtat
San Francisco County Tradueix
Ciutat-comtat consolidada San Francisco







37° 44′ 20″ N, 123° 04′ 00″ O / 37.73888889°N,123.06666667°O / 37.73888889; -123.06666667

Característiques


Lloc inscrit al Registre Nacional de Llocs Històrics
Data
8 març 1977
Identificador
77000332

IUCN categoria IV:Àrea d'espècies i hàbitats


Activitat
Data d'inauguració
1969


Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata



Farallon Islands, amb el límit del Farallon Islands National Wildlife Refuge




Sud-est deles Farallon Islands (1957)


Les Illes Farallon , en anglès: Farallon Islands, o Farallones (del castellà farallón que significa "pilar" o "penya-segat marí"), són un grup d'illes i farallons marins situades al Golf dels Farallones, davant San Francisco, Califòrnia, Estats Units. Aquestes illes també són anomenades de vegades pels mariners com les "Illes de les dents del diable", en referència als nombrosos bancs submarins superficials traïdors als voltants.[1] Les illes es troben 30milles lluny del Golden Gate i 20 milles al sud de Point Reyes i són visibles des de terra ferma en dies clars. Les illes formen part de la ciutat i el comtat de San Francisco. L'única porció habitada de les illes és a l'illa sud-oriental de Farallon (SEFI), on hi ha investigadors de Point Blue Conservation Science i del Servei de Pesca i Vida Silvestre dels Estats Units. .[2] Aquestes illes estan tancades al públic.[3]




Contingut






  • 1 Història


  • 2 Geografia


    • 2.1 Informació general




  • 3 Referències


  • 4 Fonts


  • 5 Enllaços externs





Història




Vista aèria


Durant temps es coneixien sota el nom de "Islands of the Dead" (Illes de la Mort) pels amerindis que vivien a la Badia de San Francisco.[4][5][6]


Els primers europeus en visitar-la van ser probablement membres de l'expedició de Juan Cabrillo de 1542 .[7] El primer del que se'n conserven registres va ser Sir Francis Drake, el 24 de juliol de 1579.[8][9] Ell en va dir Islands of Saint James.



Geografia




Vista de la research station at Marine Terrace



Informació general


Les illes s'enfoquen cap al nord-oest des de l'illa sud-oriental de Farallon per 5 milles (8,0 km). La seva superfície total és 016 milles quadrades (41 km2). Les illes van ser inicialment explotades per als ous d'ocell i les pells de la foca de pells, després es van utilitzar com a estació de fars i una estació de ràdio. Han estat protegides pel Refugi Nacional de Vida Silvestre de Farallon, primer establert el 1909 amb el Farallons del Sud-est afegit el 1969,[10] i conté la colònia més gran de aus de mar als Estats Units fora de Alaska i Hawaii. Les illes formen part de la Ciutat i el Comtat de San Francisco.


El conjunt d'illes fa 419 km², essent l'illa major South Farallon amb 387,7 Km2



Referències





  1. ↑ Devils Teeth, Mysterious Sharks Shark Stewards. By David McGuire. Sept. 15, 2014. Downloaded July 8, 2017.


  2. ↑ «Point Blue | Conservation Science, PRBO». Prbo.org. [Consulta: 5 juny 2015].


  3. ↑ «Farallon National Wildlife Refuge». Fws.gov. [Consulta: 5 juny 2015].


  4. ↑ Danny Sedevic. «A History of the Farallon Islands». Farallones Marine Sanctuary Association. [Consulta: 8 febrer 2015].


  5. ↑ «Farallon Islands – Gulf of the Farallones». SF Bay Adventures. [Consulta: 8 febrer 2015].


  6. ↑ Sam McManis «California islands: The bird paradise of the Farallons». The Sacramento Bee, 16-06-2013 [Consulta: 8 febrer 2015].


  7. ↑ Voyage of the Sonora: In the Second Bucareli Expidetion By Don Francisco Antonio Moureli. 1920. Downloaded July 8, 2017.


  8. ↑ Farallon Islands Fear Beneath website. Downloaded July 8, 2017.


  9. ↑ Geographical Society of the Pacific. Transactions and Proceedings of the Geographical Society of the Pacific. Geographical Society of the Pacific, 1902, p. 3. 


  10. ↑ «Farallon Wilderness - Informació general». Wilderness.net. [Consulta: 5 juny 2015].




Fonts




  • Casey, Susan. [Illes Farallon a Google Books The Devil's Teeth: A True Story of Obsession and Survival Among America's Great White Sharks]. Henry Holt and Company, 7 juny 2005. ISBN 978-0-8050-7581-6.  WP article


  • White, Peter. The Farallon Islands: Sentinels of the Golden Gate. San Francisco, California: Scottwall Associates, 1995. ISBN 0-942087-10-0. 


  • Ainley, David G. [Illes Farallon a Google Books Seabirds of the Farallon Islands: Ecology, Dynamics, and Structure of an Upwelling-system Community]. Stanford University Press, 1990. ISBN 978-0-8047-1530-0. 



Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Illes Farallon



  • Farallon National Wildlife Refuge USFWS


  • Satellite map and NOAA Chart of Farallon Islands on BlooSee


  • Farallon Islands San Francisco Chronicle


  • Farallon Islands at the Center for Land use Interpretation

  • Article about nuclear waste at the Farallons

  • farallones.org


  • Area figures from Bureau of the Census


  • The Farallon Blog Weblog of the field biologists on the Farallon Islands

  • Aerial photography of the Farallones


  • Live streaming video from the South East Farallon Island California Academy of Sciences


  • Farallon Islands Foundation a SF Bay Area non-profit wildlife conservation group








-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more