Àlcids











































Infotaula d'ésser viuÀlcids
Alcidae

Parakeetauklets2.jpg
Gavotí cotorra (Aethia psittacula)


Fratercula cirrhataSL-03803A.jpg

Fraret crestat (Fratercula cirrhata) fotografiat a Alaska.




Taxonomia

Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Aves
Ordre Charadriiformes
Família
Alcidae
(Leach, 1820)


Gènere


  • Uria

  • Alle

  • Alca

  • Pinguinus

  • Synthliboramphus

  • Cepphus

  • Brachyramphus

  • Ptychoramphus

  • Aethia

  • Cerorhinca

  • Fratercula


Modifica les dades a Wikidata




Fraret atlàntic (Fratercula arctica) fotografiat a Islàndia.





Gavot (Alca torda) fotografiat a Noruega.


Els àlcids formen una família de caradriformes integrada per ocells marins i cabussadors. Són bastant semblants als pingüins a causa dels seus colors, la posició erecta i d'altres hàbits però no estan emparentats taxonòmicament: la seua similitud s'explica per la convergència evolutiva.




Contingut






  • 1 Morfologia


  • 2 Reproducció


  • 3 Alimentació


  • 4 Distribució geogràfica


  • 5 Costums


  • 6 Taxonomia


  • 7 Referències


  • 8 Bibliografia


  • 9 Enllaços externs





Morfologia




  • Ocells bastant petits.

  • De colors blancs i negres.

  • A terra tenen una posició erecta, per tal com les potes s'insereixen molt posteriorment.

  • Els dits dels peus són units per una membrana, com en tots els ocells nedadors.

  • Tenen les ales curtes i no poden volar gaire.

  • El dimorfisme sexual no és gaire acusat.



Reproducció


No fan nius, sinó que deixen els ous en forats a terra.



Alimentació


Són excel·lents nedadors i s'alimenten dels peixos que persegueixen sota l'aigua.



Distribució geogràfica


Viuen a les mars de l'hemisferi nord, i alguna espècie penetra, a l'hivern, fins a la Mediterrània Occidental -el cadafet o fraret (Fratercula arctica) i el pingdai o gavot (Alca torda) a la badia d'Alcúdia, per exemple-.[1]



Costums


Viuen a alta mar i només van a la costa (on formen colònies) per criar.


Les espècies pertanyent al gènere Uria poden capbussar-se fins a una fondària de 100 m, mentre que les del gènere Cepphus poden fer-ho fins als 40 m.



Taxonomia


La família dels àlcids (Alcidae) es classifica al subordre Lari, dins l'ordre dels caradriformes (Charadriifomes) essent els seus parents vius més propers els paràsits de la família dels estercoràrids (Stercorariidae).[2] Estudis publicats en 2011 per N.Adam Smith, relacionen els àlcids amb una sèrie de fòssils a partir de l'Eocé (35 m.a.), entre els quals hi ha els gèneres Hydrotherikornis, Pseudocepphus i les subfamílies Petralcinae i Mancallinae, ubicant-les, juntament amb els àlcids al clade Pan-alcidae.[3]
El Congrés Ornitològic Internacional (versió 2.10, 2011) reconeix 10 gèneres amb 23 espècies vives. Aquestes espècies s'han classificat en dues subfamílies i algunes tribus:



  • Subfamília Alcinae.

    • Tribu Alcini.

      • Gènere Alle, amb una espècie: el gavotí atlàntic (Alle alle).

      • Gènere Uria, amb dues espècies.

      • Gènere Alca, amb una espècie: el gavot (Alca torda).

      • Gènere Pinguinus, amb una espècie extinta en època històrica: el gavot gegant (Pinguinus impennis).



    • Tribu Cepphini
      • Gènere Cepphus, amb tres espècies.


    • Tribu Brachyramphini.
      • Gènere Brachyramphus, amb tres espècies.


    • Tribu Synthliboramphini.
      • Gènere Synthliboramphus, amb 5 espècies.




  • Subfamília Fraterculinae.

    • Tribu Aethiini.

      • Gènere Ptychoramphus, amb una espècie: el gavotí de Cassin (Ptychoramphus aleuticus).

      • Gènere Aethia, amb 4 espècies.



    • Tribu Fraterculinae.

      • Gènere Cerorhinca amb una espècie: el fraret rinoceront (Cerorhinca monocerata).

      • Gènere Fratercula, amb tres espècies.







Referències





  1. ↑ Les aus de s'Albufera de Mallorca.


  2. ↑ Cladograma dels caradriformes a TREE OF LIFE web project Rev. 17/11/2011 (anglès)


  3. ↑ N.Adam Smith (2011). "Taxonomic revision and phylogenetic analysis of the flightless Mancallinae (Aves, Pan-Alcidae)." ZooKeys, 91: 1–116. Rev. 17/11/2011 (anglès)




Bibliografia


  • Ferrer, X., Martínez, A., i Muntaner, J.: Història Natural dels Països Catalans, núm. 12 (Ocells). Enciclopèdia Catalana, S. A. Barcelona, 1986.


Enllaços externs
















En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons (Galeria)
Commons
Commons (Categoria) Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies



  • Vídeos i informació diversa d'àlcids. (anglès)


  • Vídeos d'àlcids en llur hàbitat natural. (anglès)


  • Alimentació i història evolutiva dels àlcids. (anglès)


  • Taxonomia d'aquesta família d'ocells. (anglès)


  • Els àlcids a la UICN. (anglès)


  • Els àlcids a la Mar Cantàbrica. (castellà)








-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more