Variable RR Lyrae

Multi tool use
Les variables RR Lyrae són estrelles variables usades com a candeles estàndard.
Les RR Lyrae són estrelles polsants de la branca horitzontal, amb una massa de, aproximadament, la meitat del Sol. Les estrelles RR Lyrae perden massa abans d'esdevenir RR Lyrae i conseqüentment, aquestes estrelles foren un temps astres amb una massa similar o una mica menor que el Sol, voltant les 0,8 masses solars. Polsen de manera semblant que a les variables cefeides, però entre unes i altres hi ha diferències importants.
Les RR Lyrae són estrelles velles, i relativament de poca massa. Per consegüent, són més comunes que les cefeides, però menys lluminoses. De mitjana la magnitud absoluta de les RR Lyrae és 0,75, només 40 o 50 vegades més brillants que el Sol. El seu període és més curt, típicament menor d'un dia, i a vegades per davall de les vuit o nou hores.
Hi ha tres classes principals d'estrelles RR Lyrae:
- RRab
- RRc, amb períodes curts
- RRd, amb dos períodes de pulsacions superposats.
La relació entre la variabilitat del període d'una RR Lyrae i la seva magnitud absoluta fa d'aquestes estrelles bones candeles estàndard per objectes relativament pròxims, especialment dins la Via Làctia. Són usades de forma extensiva en els estudis de cúmuls globulars, però són difícils d'observar a galàxies externes.
Vegeu
- RR Lyrae
- variable W Virginis
Enllaços externs
APOD(català)
Plana de Joan Miró Ametller(català)
Estrelles variables
|
Polsant |
Cefeida i tipus Cefeida
|
- Clàssica
- Delta Scuti
- Oscilació ràpida Ap
- RR Lyrae
- SX Phoenicis
Tipus II (BL Herculis, W Virginis)
|
Blava-blanca amb
espectres primaris |
- Alpha Cygni
- Beta Cephei
- Polsant lenta
- PV Telescopii
|
Període llarg i Semiregular |
- Mira
- Semiregular
- Irregular lenta
|
Altres |
- Gamma Doradus
- RV Tauri
- Oscil·lacions de tipus solar
- Nana blanca
|
|
Eruptiva |
Protoestrella |
- FU Orionis
- Herbig Ae/Be
- Orió
|
Gegant i supergegant |
- Lluminosa bava
R Coronae Borealis (DY Persei)
- Hipergegant groc
|
Eruptiva binària |
- Doble periòdica
- FS Canis Majoris
- RS Canum Venaticorum
|
Altres |
- Fulgurant
- Gamma Cassiopeiae
- Wolf–Rayet
|
|
Cataclísmica |
- AM Canum Venaticorum
- Nova nana
- Nova
- Supernova
Simbiòtica
|
Rotant |
No esfèrica |
|
Punt estel·lar |
- BY Draconis
- FK Comae Berenices
|
Camp magnètic |
- Alpha2 Canum Venaticorum
- Púlsar
- SX Arietis
|
|
Eclipsant |
- Algol
- Beta Lyrae
- Planeta de trànsit
- W Ursae Majoris
|
dRt 90Kp0FIVv7jaA1M2Ky1T9jPL4LPh6l0jCFrXAY
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...