Ausa (en llatí Ausa, en visigòtic Ausona) fou una ciutat romana actualment anomenada Vic.
Existeixen poques restes arqueològiques referents a l'antiguitat més remota de la ciutat a causa del pas del temps, la continuada ocupació del sòl i els terrabastalls d'un territori que arrel de la revolta d'Aissó del segle IX va quedar destruït i despoblat, i no es va recuperar fins que cinquanta anys després Guifré el Pilós n'incentivà el repoblament el 878.[2]
Contingut
1Història
2En la cultura popular
3Referències
4Vegeu també
5Bibliografia
Història
La ciutat romana d'Ausa probablement fou fundada el segle I aC com a vicus rural.[3] No se sap del cert si anteriorment hi havia hagut un assentament dels ausetans,[4] i als inicis de l'època de l'emperador August s'ocupa el sector més alt del turó, on a principis del segle II s'aixecà un temple. En època de l'emperador Trajà disposava d'ordo decuriorum encarregat del bon funcionament del municipi.[5]
Es desconeix l'extensió del reducte originari tot i que es creu que ocupava el petit turó. Les troballes de tombes d'època romana als als voltants de la catedral i el convent de les Carmelites, i de terra sigillata de la primera meitat del segle I a la plaça de la Catedral i al carrer del Cloquer, delimiten l'àrea exterior del nucli habitat.[6]
El nom original romà de la població fou Ausa, com en testimonien les monedes romanes i ibèriques que s'han conservat. La via romana més antiga documentada epigràficament a la península és la que enllaçava els poblats d'Iluro i el d'Ausa, construïda entre el 120 aC i el 110 aC.[1] En l'època visigòtica fou anomenada Ausona.[5]
En la cultura popular
La colla de diables de Vic es diu Les Fúries d'Ausa.[7]
Referències
↑ 1,01,1David Farell i Garrigós i Francesc Lladó i Tubau, La via romana de Parpers
↑Enciclopèdia.cat, Els inicis de la Catalunya comtal
↑Molas i Font, 1982, p. 122.
↑«Temple romà de Vic». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 octubre 2017].
↑ 5,05,1Molas i Font, 1982, p. 133.
↑Molas i Font, 1982, p. 126-127.
↑Vídeo del correfoc de la festa major de Vic. 04.07.2009YouTube
Vegeu també
Ausona
Llista de jaciments arqueològics de Catalunya
Bibliografia
Molas i Font, Maria Dolors. [Els_ausetans_i_la_ciutat_d-Ausa.pdf Els Ausetans i la ciutat d'Ausa], 1982. ISBN 84-300-8135-6.
Jaciments romans de Catalunya
Període romà a Catalunya
Categoria principal: Poblacions romanes de Catalunya
Aeso (Isona) • Arraona (Sabadell) • Ausa (Vic) • Bætulo (Badalona) • Bàrcino (Barcelona) • Cal·lípolis ¹ • Torre Llauder (Mataró) • Can Modolell (Cabrera de Mar) • Can Sent-romà (Tiana) • Can Terrers (La Garriga) • Dertosa (Tortosa) • Ègara (Terrassa) • El Camp de les Lloses (Tona) • Els Munts (Altafulla) • Els Tolejassos (Viladamat) • Empúries (L'Escala) • Forns romans de la Fornaca (Vilassar de Dalt) • Gerunda (Girona) • Iesso (Guissona) • Ilerda (Lleida) • Iluro (Mataró) • L'Esquerda (Les Masies de Roda) • Matacans (Artés) • Mons Observans (Montmeló i Montornès del Vallès) • Puig Ciutat (Oristà) • Rhode (Roses) • Ruscino (Castellrosselló ²) • Salauris (Salou) • Tàrraco (Tarragona) • Vilauba (Banyoles)
← Jaciments ibèrics
Jaciments medievals →
¹ Entre Tarragona i Salou ² Antiga població incorporada a Perpinyà entre 1790 i 1794
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...