Ausa
 Temple romà de Vic | ||||
| Tipus | Ciutat | |||
|---|---|---|---|---|
| Nom iber | Ausa o Auso | |||
| Nom llatí | Ausa | |||
| Ubicació | ||||
| País |  Catalunya | |||
| Localització | Vic, Osona | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Altitud | 495 m | |||
| Història | ||||
| Períodes històrics | Entre el 120 aC i el 110 aC[1] | |||
 | ||||
Ausa (en llatí Ausa, en visigòtic Ausona) fou una ciutat romana actualment anomenada Vic.
Existeixen poques restes arqueològiques referents a l'antiguitat més remota de la ciutat a causa del pas del temps, la continuada ocupació del sòl i els terrabastalls d'un territori que arrel de la revolta d'Aissó del segle IX va quedar destruït i despoblat, i no es va recuperar fins que cinquanta anys després Guifré el Pilós n'incentivà el repoblament el 878.[2]
Contingut
1 Història
2 En la cultura popular
3 Referències
4 Vegeu també
5 Bibliografia
Història
La ciutat romana d'Ausa probablement fou fundada el segle I aC com a vicus rural.[3] No se sap del cert si anteriorment hi havia hagut un assentament dels ausetans,[4] i als inicis de l'època de l'emperador August s'ocupa el sector més alt del turó, on a principis del segle II s'aixecà un temple. En època de l'emperador Trajà disposava d'ordo decuriorum encarregat del bon funcionament del municipi.[5]
Es desconeix l'extensió del reducte originari tot i que es creu que ocupava el petit turó. Les troballes de tombes d'època romana als als voltants de la catedral i el convent de les Carmelites, i de terra sigillata de la primera meitat del segle I a la plaça de la Catedral i al carrer del Cloquer, delimiten l'àrea exterior del nucli habitat.[6]
El nom original romà de la població fou Ausa, com en testimonien les monedes romanes i ibèriques que s'han conservat. La via romana més antiga documentada epigràficament a la península és la que enllaçava els poblats d'Iluro i el d'Ausa, construïda entre el 120 aC i el 110 aC.[1] En l'època visigòtica fou anomenada Ausona.[5]
En la cultura popular
- La colla de diables de Vic es diu Les Fúries d'Ausa.[7]
Referències
↑ 1,01,1 David Farell i Garrigós i Francesc Lladó i Tubau, La via romana de Parpers
↑ Enciclopèdia.cat, Els inicis de la Catalunya comtal
↑ Molas i Font, 1982, p. 122.
↑ «Temple romà de Vic». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 octubre 2017].
↑ 5,05,1 Molas i Font, 1982, p. 133.
↑ Molas i Font, 1982, p. 126-127.
↑ Vídeo del correfoc de la festa major de Vic. 04.07.2009YouTube
Vegeu també
- Ausona
- Llista de jaciments arqueològics de Catalunya
Bibliografia
Molas i Font, Maria Dolors. [Els_ausetans_i_la_ciutat_d-Ausa.pdf Els Ausetans i la ciutat d'Ausa], 1982. ISBN 84-300-8135-6.
Jaciments romans de Catalunya | ||
|---|---|---|
Període romà a Catalunya
| ||
Aeso (Isona) • Arraona (Sabadell) • Ausa (Vic) • Bætulo (Badalona) • Bàrcino (Barcelona) • Cal·lípolis ¹ • Torre Llauder (Mataró) • Can Modolell (Cabrera de Mar) • Can Sent-romà (Tiana) • Can Terrers (La Garriga) • Dertosa (Tortosa) • Ègara (Terrassa) • El Camp de les Lloses (Tona) • Els Munts (Altafulla) • Els Tolejassos (Viladamat) • Empúries (L'Escala) • Forns romans de la Fornaca (Vilassar de Dalt) • Gerunda (Girona) • Iesso (Guissona) • Ilerda (Lleida) • Iluro (Mataró) • L'Esquerda (Les Masies de Roda) • Matacans (Artés) • Mons Observans (Montmeló i Montornès del Vallès) • Puig Ciutat (Oristà) • Rhode (Roses) • Ruscino (Castellrosselló ²) • Salauris (Salou) • Tàrraco (Tarragona) • Vilauba (Banyoles) |  | |
← Jaciments ibèrics Jaciments medievals → ¹ Entre Tarragona i Salou ² Antiga població incorporada a Perpinyà entre 1790 i 1794 | ||
