Ducat del Friül
Multi tool use
Ducat del Friül
| Tipus |
ducat
|
 |
El Ducat del Friül va ser un dels grans ducats de la Llombardia. Va servir de 'paraxocs' entre Itàlia i els pobles eslaus, tot i que, sovint, junt amb els ducats de Spoleto, Benevento i Trento, Friuli intentava establir la seva independència de l'autoritat reial.
La província del Friül va ser la primera d'Itàlia que van conquerir els llombards manats per Alboí l'any 568. Alboí va deixar el govern de la regió en mans del seu nebot, Gisulf I del Friül, al qual se li permetre escollir les famílies nobles amb les que es volia establir. L'emplaçament original es va situar entre els Alps Carnics pel nord i els Alps Julians per l'est, on l'accés era força difícil. Estava rodejat per l'Exarcat de Ravenna pel sud, on no va tenir accés al mar fins més endavant, i per una planícia que conduïa a Pannònia, un punt d'accés perfecte pels invasor com els Croates, els Àvars, i posteriorment pels Hongaresos. El costat oest del territori va estar sense definir fins que posteriors conquestes van establir el Ducat de Ceneda, situat més enllà del riu Tagliamento. Originalment la capital de la província va ser Aquileia, però la capital Llombarda del Friül va ser Forum Julii, actualment Friül.
L'any 615 es va conquerir Concordia (situada l'actual Suïssa) i el 642 Opitergium (actual Oderzo). D'aquest forma els ducs van estendre la seva autoritat cap al sud en contra de l'Exarcat de Ravenna. L'any 663, la capital va ser conquerida pels àvars per un breu període, ja que Grimoald I de Benevento no va trigar a recuperar-la. Després del setge de Pavia l'any 774, Carlemany va permetre a Hrodgaud del Friül conservar el ducat, el qual va continuar sota el poder dels francs fins a l'any 828, moment en què es va dividir en comtats i va desaparèixer. Posteriorment es van tornar a reunir sota Marca del Friül l'any 846.
Vegeu també
- ducs i marquesos del Friül
Bibliografia
- Hodgkin, Thomas. Italy and her Invaders. Clarendon Press: 1895.
Enllaços externs
Pau el Diaca. Historia Langobardorum. Traduït per William Dudley Foulke. University of Pennsylvania: 1907.
RWk,nyPvwS8bouQ6h w6C veKOcFVimINLLQW ETwirWwyid,i2Im4TFX49vQU ATTE16apYGGqImyZjU2P0
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
