Gorizia(italià) - Gorica en eslovè, Görz en alemany, Gurize en friülà - és una petita ciutat d'Itàlia a la frontera amb Eslovènia, al peu dels Alps, a la regió del Friül – Venècia Júlia. És la capital de la província de Gorizia i destaca com a centre turístic, industrial i comercial. És a la confluència de les valls del rius Isonzo i Vipacco. Limita amb els municipis de Brda (Eslovènia), Farra d'Isonzo i Mossa, Nova Gorica (Eslovènia), San Floriano del Collio, Savogna d'Isonzo i Šempeter-Vrtojba (Eslovènia).
Contingut
1Fraccions
2Població
3Articles relacionats
4Personatges il·lustres
5Galeria fotogràfica
Fraccions
Campagnuzza
Castello
Centro
Gradiscutta (Gradiscjùte)
Lucinico (Lucinîs o Luzinîs, Ločnik)
Madonnina del Fante
Monte Calvario
Montesanto-Piazzutta (Plaçuta, Placuta)
Piedimonte del Calvario (Pudigori, Podgora)
Piuma (Peume o Plume, Pevma)
Oslavia (Oslavie, Oslavje)
San Mauro (Sant Maur, Šmaver)
Sant'Andrea (Sant Andrât o Sant Andrèe, Štandrež)
San Rocco - Sant'Anna (Sant Roc - Sante Ane, Podturn - Sv. Ana)
Straccis (Stracis o Stràzis, Stražce)
Vallone dell'Acqua
Població
Tradicionalment la població ha estat quatrilíngüe (italià, friülès, alemany i eslovè). Té una nombrosa comunitat de llengua i cultura eslovena, i des de la ciutat emet Telemare, emissora de televisió local en llengua eslovena.
Articles relacionats
Manuscrit de Gorica
Personatges il·lustres
Graziadio Isaia Ascoli, lingüista
France Bevk, activista eslovè
Simon Gregorčič, poeta eslovè
Adolfo Morpurgo, músic (1889-1972)
Carlo Rubbia (1934) físic, Premi Nobel de Física de l'any 1984.
Galeria fotogràfica
El castell de Gorizia
Església de Sant'Ignazio
Vista a l'Est
En altres projectes de Wikimedia:
Commons (Galeria)
Commons (Categoria)
Municipis de província de Gorizia
Capriva del Friuli • Cormons • Doberdò del Lago • Dolegna del Collio • Farra d'Isonzo • Fogliano Redipuglia • Gorizia • Gradisca d'Isonzo • Grado • Mariano del Friuli • Medea • Monfalcone • Moraro • Mossa • Romans d'Isonzo • Ronchi dei Legionari • Sagrado • San Canzian d'Isonzo • San Floriano del Collio • San Lorenzo Isontino • San Pier d'Isonzo • Savogna d'Isonzo • Staranzano • Turriaco • Villesse
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...