Variable Delta Scuti

Multi tool use
Variable Delta Scuti
Nomenclatura |
Epònim |
Delta Scuti
|
 |
Una variable Delta Scuti (també coneguda com a nana cefèida, estrella AI Velae, o estrella AI Velorum) és una estrella variable que mostra variacions en la seva lluminositat a causa de pulsacions radials i no radials de la superfície de l'estrella. Les fluctuacions típiques de la seva claror van des de 0,003 a 0,9 magnituds en V en un període de poques hores, per bé que l'amplitud i un període de les fluctuacions poden variar molt. Les estrelles són normalment dels tipus A0 al F5 estrelles gegants de la seqüència principal.
El prototipus d'aquesta classe d'estrelles variables és Delta Scuti, que exhibeix fluctuacions del seu esclat des de +4,60 a +4,79 en magnitud aparent amb un període de 4,65 hores. Altres variables Delta Scuti ben conegudes són Vega (α Lyrae), Denebola (β Leonis) i β Cassiopeiae.
Les estrelles AI Velorum tenen una amplitud major (voltant 1,2) i un període d'1-5 hores.
Referències
- Samus N.N., Durlevich O.V., i cols. Combined General Catalog of Variable Stars (GCVS4.2, 2004 Ed.)
(anglès) Estrella AI Velae de scienceworld
(anglès) Estrella AI Velorum a The Encyclopedia of Astrobiology, Astronomy, and Spaceflight
Estrelles variables
|
Polsant |
Cefeida i tipus Cefeida
|
- Clàssica
- Delta Scuti
- Oscilació ràpida Ap
- RR Lyrae
- SX Phoenicis
Tipus II (BL Herculis, W Virginis)
|
Blava-blanca amb
espectres primaris |
- Alpha Cygni
- Beta Cephei
- Polsant lenta
- PV Telescopii
|
Període llarg i Semiregular |
- Mira
- Semiregular
- Irregular lenta
|
Altres |
- Gamma Doradus
- RV Tauri
- Oscil·lacions de tipus solar
- Nana blanca
|
|
Eruptiva |
Protoestrella |
- FU Orionis
- Herbig Ae/Be
- Orió
|
Gegant i supergegant |
- Lluminosa bava
R Coronae Borealis (DY Persei)
- Hipergegant groc
|
Eruptiva binària |
- Doble periòdica
- FS Canis Majoris
- RS Canum Venaticorum
|
Altres |
- Fulgurant
- Gamma Cassiopeiae
- Wolf–Rayet
|
|
Cataclísmica |
- AM Canum Venaticorum
- Nova nana
- Nova
- Supernova
Simbiòtica
|
Rotant |
No esfèrica |
|
Punt estel·lar |
- BY Draconis
- FK Comae Berenices
|
Camp magnètic |
- Alpha2 Canum Venaticorum
- Púlsar
- SX Arietis
|
|
Eclipsant |
- Algol
- Beta Lyrae
- Planeta de trànsit
- W Ursae Majoris
|
9F,Aix10 5,7wh,CN B8 Gr4q DTNS8 AKb243rXpdFFQ,bMzubYVOy16riFF,i,aDj8MzbhhMLfh3MHZX
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...