Golf de Venècia
Multi tool use
Localització del Golf de Venècia dins la Mar Adriàtica (en blau)
El Golf de Venècia es troba a l'extrem septentrional de la Mar Adriàtica, des de la costa de la Península d'Ístria fins al delta del Po, i és compartit per Itàlia, Eslovènia i Croàcia.[1]
Fa 95 km de llarg i una fondària mitjana de 34 m. Les seues costes, al sector italià, són baixes i amb nombroses llacunes i marjals, a causa dels al·luvions de l'Isonzo, Tagliamento, Piave, Brenta, Adige i Po.[2]Albarella és una de les seues illes.
Hi ha les ciutats de Venècia, Trieste, Chioggia i Pula (Croàcia). Hi ha els ports de Venècia i Trieste, aquest darrer al golf homònim.
Al sector italià, les localitats turístiques més importants són Iesolo, Caorle, Bibione, Lignano Sabbiadoro i Grado; a la part eslovena es troben Koper (Capodistria) i Portorož (Portorose); i en territori croata, Poreč (Parenzo) allotja en el seu centre històric una basílica bizantina declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1997.[3]
Referències
↑ Encarta (anglès)
↑ Enciclopèdia Catalana (català)
↑ Encarta (castellà)
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Golf de Venècia 
|
Butlletí meteorològic actualitzat (castellà)
Clima del Golf de Venècia (anglès)
Coord.: 45° 19′ N, 13° 00′ E / 45.317°N,13.000°E / 45.317; 13.000
9uOPxDI Z0j,sBRJ2dHZ,5txy7,Flu
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
