Reial Mestrança de Cavalleria de València




 






































































Infotaula d'organitzacióReial Mestrança de Cavalleria de València










Emblem of the Royal Cavalry Armory of Valencia.svg
Dades bàsiques
Tipus entitat
Maestranza de caballería Tradueix
Història
Fundació
1690
Activitat


Organització i govern

Seu central Vista-down.png

  • València


  • València, Espanya


Web
Lloc web oficial






Dades seu principal




València

Vue sur la ville depuis la Tour du Miguelete (8277318710).jpg
Nom en la llengua original
(ca) València
Dades (Edifici)
Tipus
municipi d'Espanya i ciutat
Part de
província de València
Característiques
Superfície
134.650.000 m²
Altitud
15 m







Localització de Ciutat de València respecte del País Valencià.png

39° 28′ 00″ N, 0° 22′ 30″ O / 39.466666666667°N,0.375°O / 39.466666666667; -0.375




Lloc web oficial
Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

La Reial Mestrança de Cavalleria de València és un cos nobiliari creat el 1690, anàlogament a les mestrances de Sevilla i Granada, per a instruir i ensinistrar en els exercicis eqüestres els joves de la noblesa de la ciutat i del regne de València i per a organitzar justes, torneigs i curses de braus.[1] El seu govern és a càrrec d'un germà major, que ha de ser un membre de la casa reial i que des de Ferran VII ha estat sempre el rei. Per a ingressar-hi cal provar la noblesa i armories dels quatre primers cognoms. El seu distintiu és un escut circular de gules amb dos cavallers a cavall justant, l'un d'or i l'altre d'acer, una bordura d'argent amb el lema en llatí Equestris labor nobilitati decus de sable i timbrat d'una corona reial.[1]



Referències




  1. ↑ 1,01,1 «Reial Mestrança de Cavalleria de València». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.








-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more