Antíoc X Eusebi
Multi tool use
Antíoc X Eusebi
|
| Biografia |
|---|
| Naixement |
segle II aC |
| Mort |
88 aC |
|
|
| Activitat |
|---|
| Ocupació |
Sobirà
|
| Període |
Període hel·lenístic
|
| Família |
|---|
| Família |
Q705904 
|
| Cònjuge |
Cleòpatra V Selene
|
| Fills |
Seleuc VII Kybiosaktes
Antíoc XIII Asiàtic
|
| Pares |
Antíoc IX Cyzicenos, Cleòpatra IV
|
 |
Antíoc X Eusebios (el pietós) Filopator (que estima al pare) fou rei selèucida del 94 aC vers el 90 aC. Era fill d'Antíoc IX Cyzicenos i a la mort del seu pare, suïcidat després d'una derrota militar (94 aC o 95 aC), es va proclamar rei a Antioquia. Demetri III Eucàros, que dominava Cilícia, va mantenir la guerra, i va associar als seus germans, però Antíoc era l'únic que podia tenir iniciatives militars, i va combatre contra els parts i els nabateus. Es va imposar a Damasc i el 92 aC va donar suport al grup rebel dels jueus aixecats contra Alexandre Janeu.
En general es pensava que va morir després del 92 aC (vers el 90 aC) probablement en lluita contra els parts, però Appià l'esmenta lluitant contra Tigranes II d'Armènia el 83 aC. Vers el 90 aC ja dominava Antioquia Felip I Filadelf, el que fa pensar que si era viu encara el 83 aC, no va posseir dominis rellevants entre el 90 aC i aquella data. Unes monedes d'un rei selèucida local de nom Seleuc VII Kybiosaktes fan pensar que el pare va governar a algun lloc del Líban fins després del 83 aC, i Seleuc VII fou el seu fill i successor (Seleuc VII va conservar al poder local fins vers el 64 aC). Va deixar almenys un altre fill de nom Antíoc XIII Asiàtic, que més tard (69 aC) fou rei sota protecció romana.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antíoc X Eusebi
|
Precedit per:
Antíoc IX Cyzicenos
|
Imperi Selèucida
|
Succeït per:
Felip I Filadelf
Seleuc VII Kybiosaktes
|
NJs56Es9iUlUuvElfcPPIAkuHC,ylMP0r4 A2WZBtuhqsHBLfI 5lFjU8,JQLadn,9r xcnI yBFU6xLy78 7Uco0KEXumCK7p
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
