Carles Gaig
Multi tool use
Carles Gaig (Barcelona, 1948) és un cuiner català.
Va iniciar-se com a cuiner el 1979. És el cap de cuina de l'establiment familiar de Can Gaig, fundat el 1869 al barri d'Horta de Barcelona del qual ell és la quarta generació que el porta, distingit amb una estrella Michelin des de 1993. També és cap de cuina del restaurant La Cúpula a Fuerteventura, amb una estrella Michelin[1] i del restaurant Porta Gaig a la terminal T1 de l'Aeroport de Barcelona - el Prat.[2] El 2008 va guanyar el Premi Nadal de la Gastronomia atorgat per la Fundació Institut Català de la Cuina, l'Associació de Cuiners i Reposters de Barcelona i la Fundació Viure el Mediterrani.[3]
Carles Gaig va traslladar el seu restaurant des del barri d'Horta fins a l'Eixample de Barcelona, a l'Hotel Cram, sota el nom de Gaig. Posteriorment, va obrir el Restaurant Gaig, també a l'Eixample, on ha recuperat moltes receptes tradicionals de la cuina catalana.
L'estiu del 2012, Gaig s'ha afegit a un nou projecte que uneix turisme i gastronomia a la ciutat de Barcelona: el Gourmet Bus.[4] Consisteix a visitar la ciutat en un autobús què, a més de voltar pels enclavaments més característics i monumentals de la capital catalana, ofereix la possibilitat de degustar un menú elaborat per l'ocasió per Carles Gaig.
Referències
↑ «La Cúpula de Carles Gaig» (en castellà). Hotel Fuerteventura. [Consulta: 16 gener 2012].
↑ «El Porta Gaig, una estrella Michelín a l'aeroport». BTV.cat, 03-01-2010. [Consulta: 16 gener 2012].
↑ Diari Ara, L'alta cuina baixa a la terra, 06/12/2010
↑ http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20121028/54353963114/unas-1-500-personas-se-suben-al-gourmet-bus-desde-julio-para-degustar-un-menu-de-carles-gaig.html
Enllaços externs
- http://www.restaurantgaig.com
- http://www.fondagaig.com
| Registres d'autoritat |
VIAF: 90683093
ISNI: 0000 0000 6500 7757
|
yloLO3MczSVbdFL8W,c
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
