Pi del Torrent de la Molinera











































Infotaula de geografia físicaPi del Torrent de la Molinera
Tipus
Arbre monumental i pi pinyer
Àrea protegida
Parc de la Serralada Litoral
Ubicació

Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Maresme
Municipi Vilassar de Dalt









Modifica les dades a Wikidata

El Pi del Torrent de la Molinera (Pinus pinea) és un pi pinyer que es troba al Parc de la Serralada Litoral.[1]




Contingut






  • 1 Entorn


  • 2 Aspecte general


  • 3 Accés


  • 4 Referències


  • 5 Enllaços externs





Entorn


L'indret on es troba sembla propiciar els grans arbres, ja que n'hi ha tres més a pocs metres: es tracta de la Surera de la Molinera i les dues sureres veïnes. L'entorn, net i agradable, està ocupat per un alzinar jove que segurament esdevindrà un dels més compactes del Parc de la Serralada Litoral.[1]



Aspecte general


Presenta un aspecte robust i saludable, un tronc rectíssim i una capçada plena. Amb un tronc de 0,99 metres de diàmetre, una capçada de 19 m de diàmetre i una alçària de 20 m, no és el preponderant en cap d'aquestes mides, però en conjunt es pot considerar com el més potent i equilibrat de tots. Malauradament, les alzines que l'envolten no permeten veure'l aïllat i gaudir de la seua estampa.[1]



Accés


És ubicat a Vilassar de Dalt: situats a la Surera de la Molinera, entrem al bosc en direcció NO i comencem a baixar. A 20 i 50 metres respectivament trobarem dues grans sureres i a 70 m aquest pi. Coordenades: x=4447555 y=4596803 z=387.[1]



Referències





  1. ↑ 1,01,11,21,3 Triquell i Salomé, Adrià, 2012. Parc de la Serralada Litoral (Història i Itineraris). Editorial Piolet, Barcelona. ISBN 9788415075615. Pàg. 102.




Enllaços externs



  • Llibre-Guia de la Serralada Litoral - Història i itineraris

  • Wikiloc




-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more