Eusebi de Samòsata
Multi tool use
Sant Eusebi de Samòsata
|
| Biografia |
|---|
| Naixement |
Eusebius
ca. 330
Samòsata? (Commagena, actual Síria) |
| Mort |
379 o 380
Dolikha (Síria) |
| Lloc d'enterrament |
Catedral de Vercelli |
| Activitat |
|---|
| Ocupació |
Sacerdot
|
| Període |
Imperi Romà
|
bisbe i màrtir
|
|---|
| Celebració |
Església Catòlica Romana, Església ortodoxa
|
| Canonització |
Antiga |
| Festivitat |
22 de juny (catòlics i ortodoxos) |
| Esdeveniment significatiu |
Bisbe de Vercelli |
| Iconografia |
Com a bisbe |
 |
Eusebi de Samòsata (Samòsata, vers 330 - Dolikha, 379) fou bisbe de Samòsata. És venerat com a sant per catòlics i ortodoxos. La seva festa es commemora el 21 de juny a l'Església occidental. Les actes del seu martiri foren escrites en siríac i editades a les Acta martyrum per Bedjam (VI, 335).
El 361 fou nomenat bisbe de Samòsata amb la custòdia de les actes de l'elecció del patriarca Meleci d'Antioquia el 360, el qual suposaven els arrians que seria favorable a la seva causa i li havien donat el vot, però Meleci va actuar conforme a l'ortodòxia. Els bisbes arrians van convèncer a l'emperador Constanci II, que era arrià, d'imposar la destrucció de les actes a Eusebi per fer una nova elecció. L'emperador va exigir la destrucció però Eusebi s'hi negà; l'emperador el va amenaçar de tallar-li la mà dreta i Eusebi va respondre que li oferia les dues mans. Durant la persecució dels ortodoxos en el regnat de Valent que també era arrià, va viatjar per Síria i Palestina per restaurar bisbats on els titulars havien estat deposats pels arrians. El 374 fou desterrat a Tràcia, però el 378, mort l'emperador, fou restaurat a la seva seu. Era a Dolikha consagrant un bisbe quan una dona suposadament arriana el va matar al tirar-li una teula al cap al 379 o 380
| Registres d'autoritat |
GND: 102387443
VIAF: 22527772
|
K5bYzimm6fQGqSgoMFYa5dxsE y,G3,m Ks9 dj1M,LZ7GfyK
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
