Ouessant(Eusa en bretó) és una comuna del departament de Finisterre, en la regió de Bretanya, França. Està situada sobre l'illa del mateix nom, a 20 km de la costa continental. El consell municipal ha aprovat la carta Ya d'ar brezhoneg.
Contingut
1Generalitats
2Geografia
3Història
4Atraccions
5Administració
6Referències
6.1Enllaços externs
Generalitats
L'illa tot just té 857 habitants, una superfície de 15,58 km² i una densitat de 59,8 hab./km². El seu punt més elevat es troba a 61 m.
Geografia
És la setena illa més gran de França. Fa 8 km de llarg per 4 km d'ample. És la terra habitada més occidental de França metropolitana. Té forma de pinça de cranc, perquè a l'Oest l'illa es divideix en dues puntes: la Punta de Pern i la Punta de Feuntenvelen, al voltant de la Badia de Lampaul.
A l'est l'únic lloc accessible per mar és la Badia del Stiff. L'illa està separada de l'Arxipèlag de Molène per l'Estret de Fromveur, que presenta ràpids corrents marines que poden arribar fins a 10 nusos de velocitat i 60 m de profunditat. Està envoltat de diverses illes, com l'Illot de Keller al Nord. Ouessant marca tradicionalment l'entrada Sud del Canal de la Mànega.
Demografia
Evolució de la població Cassini[1] et INSEE[2][3]
1793
1800
1806
1821
1831
1836
1841
1846
1851
-
1 510
1 465
1 851
2 032
2 151
2 194
1 983
2 271
1856
1861
1866
1872
1876
1881
1886
1891
1896
2 258
2 391
2 368
2 377
2 382
2 364
2 307
2 490
2 287
1901
1906
1911
1921
1926
1931
1936
1946
1954
2 717
2 761
2 953
2 586
2 524
2 439
2 363
2 223
2 071
1962
1968
1975
1982
1990
1999
2006
2011
2014
1 938
1 814
1 450
1 221
1 062
932
-
-
-
Història
Es va separar del continent per fi de l'última edat glacial. Va estar habitada ja des de l'any 1500 aC. Després la majoria dels homes solien partir amb l'exèrcit al mar, pel que es va anomenar "l'illa de les dones". Els seus habitants gairebé no paguen impostos i han rebut alguns premis per la seva capacitat de socors als nàufrags.
Atraccions
Forma part del Parc Regional Natural de Armorique. Presenta gran varietat d'ocells, alguns en perill d'extinció, i una poblada colònia de conills. A causa dels seus vents no existeixen boscos sobre l'illa. Existeixen diversos fars sobre l'illa: el far de Stiff; el far de Créac'h, el més potent del món; els fars de l'Egua, de Kereón i de Nividic; i la torre de control marítim de la zona, dotada amb els últims avanços tecnològics.
Administració
Llista d'alcaldes
Període
Identitat
Partit
1790 - 1792
Michel Bon
1792
Auguste Bruno de la Salle
1849 - 1865
Joseph-Marie Le Louet
1865 - 1866
Louis-Marie Malgorn
1866 - 1878
Adolphe Belain La Motte
1878 - 1884
Jean-Louis Stéphan
1884 - 1914
Jean-Marie Malgorn
1914 - 1919
Hippolyte Malgorn
1919 - 1927
Paul Cain
1927 - 1935
Paul Stéphan
1935 - 1940
Jean-Louis Le-Breton
1940 - 1944
Jean-Marie Creac’h
1944
Jean Masson
1944 - 1945
Alphonse Jacob
1945 - 1951
Jeanne Berthelé
1951 - 1965
François Lucas
1965 - 1983
Marcel Ticos
1983 - 1989
Paul Vaillant
1989 - 1995
Michelle Malgorn
1995 -
Denis Palluel
PS
Referències
↑http://cassini.ehess.fr/ Population avant le recensement de 1962
↑INSEE: Population depuis le recensement de 1962
↑INSEE : Populations légales 2006 de la commune entrées en vigueur le 1er janvier 2009
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ouessant
Cosme II de Mèdici Cosme II de Medici Nom original (it) Cosimo II de' Medici Biografia Naixement 12 de maig de 1590 Florència Mort 28 de febrer de 1621 ( 1621-02-28 ) (als 30 anys) Florència Causa de mort Tuberculosi Lloc d'enterrament Capella funerària dels Mèdici, Florència Gran Duc de Toscana 1609 – 1621 ← Ferran I de Mèdici Ferran II de Mèdici → Religió Església Catòlica i catolicisme Activitat Ocupació Polític Altres Títol Duc Dinastia Mèdici Cònjuge Maria Magdalena d'Àustria Fills Maria Cristina, Ferran, Joan Carles, Margarida, Mateu, Francesc, Anna, Leopold Pares Ferran I de Mèdici Cristina de Lorena Germans Caterina de Mèdici, Maria Maddalena de' Medici , Clàudia de Mèdici, Carles de Mèdici, Llorenç de Mèdici (1599-1648), Elionor de Mèdici (1591-1617) i Francesc de Ferran I de Mèdici Cosme II de Mèdici o Cosme II de Toscana (Florència, Gran...
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame...
Eisenach Localització 50° 58′ 29″ N, 10° 19′ 28″ E / 50.974722222222°N , 10.324444444444°E / 50.974722222222; 10.324444444444 Estat Alemanya Estat federat Turíngia Capital de Ducat de Saxònia-Eisenach Q1787273 Conté la localitat Berteroda Hötzelsroda Madelungen Neuenhof Hörschel Neukirchen Stedtfeld Stockhausen Stregda Wartha (Eisenach) Göringen Població Total 42.417 (2015) • Densitat 407,19 hab/km² Geografia Part de Q2098401 Superfície 104,17 km² Banyat per Hörsel i Werra Altitud 215 m Limita amb Wartburgkreis Werra-Meißner-Kreis Ilmenau Meiningen Organització política • Cap de govern Katja Wolf (2012) Membre de Q27862084 Aliança per el medi ambient (1995) Identificador descriptiu Codi postal 99817 Zona horària UTC+01:00 UTC+02:00 Prefix telefònic 03691, 036920 i 036928 Codi NUTS DEG0N Clau d...