Freiberg és una ciutat universitària i minera situada a l'estat de Saxònia, entre Dresden i Chemnitz a Alemanya.[1] El 2012 amb 40.083 habitants,[2] una baixa de 5345 (11,7%) des de 2001. Fins a l'1 d'agost de 2008 era la capital del districte de Freiberg, avui és la capital del districte Mittelsachsen, resultat de la fusió dels districtes de Freiberg, Döbeln i Mittweida.
Va ser fundada el 1186 i va ser un centre de la indústria minera durant segles fins al 1969. La Universitat de Freiberg, especialitzada en mineria, creada el 1765 és una de les institucions més conegudes de la ciutat, és la universitat de metal·lúrgia i de mines més antiga del món. En les últimes dècades, presenta un canvi estructural per dedicar-se a l'alta tecnologia, els semiconductors i l'energia solar, de vegades anomenat «Silicon Saxony».
Contingut
1Geografia
1.1Barris i nuclis
2Fill predilecte
3Referències
Geografia
La ciutat es troba al nord de les Muntanyes Metal·líferes. El seu punt més alt és una antic centre miner a 491 metres d'altitud i és regada pel Freiberger Mulde.
Barris i nuclis
Bahnhofsvorstadt
Donatsviertel
Fernesiechen
Freibergsdorf
Friedeburg
Halsbach
Himmelfahrter Revier
Hinter dem Bahnhof
Hospitalviertel
Hüttenviertel
Kleinwaltersdorf
Langenrinne
Lößnitz
Loßnitz
Neufriedeburg
Oberstadt
Scheunenviertel
Seilerberg
Silberhofviertel
Steinberg
Unterstadt
Wasserberg
Zug
Fill predilecte
Friedrich Robert Helmert (1843-1917), geodesista i matemàtic
Matthias Eckel (vers 1468- 1538) compositor musical.
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Freiberg
↑«Freiberg». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑«Bevölkerung des Freistaates Sachsen jeweils am Monatsende ausgewählter Berichtsmonate nach Gemeinden»; Statistik, Saxònia, 2013
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Freiberg
(1953–1994)
