Cervesa de fruita

Multi tool use
Multi tool use




































Infotaula begudaCervesa de fruita

Timmermans framboise.jpg
Tipus
estil de cervesa
Tradició
BèlgicaBèlgica
Característiques
Fermentació
Alta
Densitat
variable
Grau alcohòlic
4-6%
Color
variable
Modifica les dades a Wikidata

Una cervesa de fruita és un estil de cervesa belga i un dels estils típics reconeguts com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat el 2016.[1]


Tot i que cada cerveser té les seves particularitats i secrets de fabricació, es fa amb una cervesa de base, a la qual s'afegeix a un cert moment del procés fruita o suc de fruita fresc. Sigui a l'inici de la fabricació quan la fruita es fermenta junts amb la malta, sigui més tard quan l'aport de fructosa provoca una segona fermentació. Quin que sigui el mètode, la major part dels sucres es transforma en alcohol i diòxid de carboni.[2]


Això dóna al producte final un gust fresc i fruitós, però mai dolçàs. Les fruites més utilitzades són drupes com guinders, entre d'altres per fer la famosa kriek belga, pressecs o encara rosàcies com gerds i pomes. En la cerveseria artesana contemporània, també es fan experiments amb espècies menys tradicionals. Son generalment considerades com cerveses d'estiu.[3]


S'ha de distingir la cervesa de fruita de la cervesa aromatitzada amb fruita i els còctels de cervesa. La cervesa aromatizada només es una mescla de cervesa normal, acabada amb un suc o xarop de fruita i aromes tot just abans d'embotellar, sense que la fruita intervingui en el procés de fermentació. Els còctels de cervesa són mescles, generalment mig cervesa, mig gasosa comparable al còctel negre d'estiu.[4]


Per simplificar el procés, i fer-lo més barat, alguns cervesers industrials agreguen sucre, sucs concentrats i colorants en lloc de fruita natural i escurcen el temps de maduració artificialment. Aquests productes industrials força dolços semblen més un còctel de cervesa hi han fet malbé a la reputació de la veritable cervesa de fruita que té un gust molt més complex. L'etiquetatge no sempre permet fer la diferència i molts consumidors inexperts confonen còctel de cervesa amb una veritable cervesa de fruita.[1]


Unes cerveses de fruita destacades


  • Belgues: Kriek, Saison-Pêche, Liefmans framboise, Pêcheresse

  • Catalanes: Moska Poma de Girona[5]



Referències





  1. ↑ 1,01,1 «Les bières belges » Bières fruités» (en francès). Bierebel. [Consulta: 1 desembre del 2016].


  2. ↑ Oliver, Garrett; Colicchio, Tom. The Oxford Companion to Beer (en anglès). Oxford University Press, 2011, p. 445. ISBN 9780199912100. 


  3. ↑ «Cerveses d'alta fermentació - Cervesa de fruita». Visit Flanders. [Consulta: 1 desembre del 2016].


  4. ↑ Gadringer, Melanie «Ein Plädoyer für Belgisches Fruchtbier» (en alemany). Falstaff, 13 setembre del 2016.


  5. ↑ «Moska Poma». [Consulta: 1 desembre del 2016].




Enllaç extern


  • Raspuzzi, Dawson «Tips for Brewing Fruit Beer» (en anglès). Brew your own, Jul/Aug 2015.








olkfnuTTBpQP9ytRtCwU,ZPio kn1wy4tGj,KMZGbW4b9ciDZ4,7KQ0RvmoiOgXYA f5qfQK1y2TBaRO,Bi0 GG
-
y5fVU6tSq BK3xq8,r8C42uNGlgYOKy

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more