Església (arquitectura)
Una església (del llatí: ecclesia, que alhora ve del grec: ἐκκλησία, que significa assemblea) és un temple cristià construït específicament per al culte religiós. Conté un altar, on es celebra l'eucaristia per part del sacerdot i un espai per als fidels.[1]
Història de les esglésies
En els primers temps del cristianisme, els creients celebraven missa a les sinagogues jueves o a llocs amagats perquè patien persecució. Els primers edificis especialment construïts com a esglésies estaven orientats cap al Sol, ja que Crist és la llum autèntica per als seus seguidors. La planta tenia forma de creullatina.
A l'edat mitjana les esglésies proliferen per Europa, seguint les convencions generals de l'art romànic i de l'art gòtic més endavant. Les primeres eren petites, usaven l'arc de mig punt i tenien un absis semicircular darrere l'altar. Les gòtiques usaven l'arc ogival, decoració amb vitralls i ornaments en pedra. Totes elles consten de campanars per marcar el pas del temps o cridar a la missa els fidels.
Durant el Renaixement i el Barroc va canviar sobretot l'ornamentació dels edificis, no tant la seva estructura principal. Amb l'Edat Contemporània apareixen innovacions formals, s'abandona l'esquema de la creu en multitud d'ocasions i es busca la integració de l'església amb el seu entorn.
Les esglésies orientals a vegades adopten una planta circular o de creu grega (amb els quatre braços similars). El centre conté l'altar i està cobert de torres o cúpules. Els braços de la creu també poden estar sota torres menors.
Tipus d'esglésies
Segons la mida, la ubicació i la jerarquia del sacerdot titular, les esglésies reben un nom o un altre:
catedral: la que és seu del tron o càtedra d'un bisbe, habitualment situada en una ciutat important.
basílica: la de grans dimensions, amb diverses naus, en la qual se celebren cerimònies especials; també és un títol atorgat pel papa a les esglésies més destacades.
església de primat o primada: la que és seu d'un arquebisbe, el primer dels bisbes en una arxidiòcesi, especialment la que acull el primer o més important d'un país.
baptisteri: la destinada especialment al baptisme, que pot trobar-se al costat d'una altra església o a part.
capella: la que és de petites dimensions o també la part d'una església que té altar i advocació propis.
santuari: la capella, església o indret natural que té caràcter sagrat per revelació divina o la presència de relíquies o imatges, i que és centre de devoció i pelegrinatge, habitualment situada al medi rural o a muntanya.
abadia, priorat, monàstica o conventual: la integrada en una institució religiosa pertanyent a un orde religiós del clergat regular, en medis urbans o rurals, i presidida per un abat o prior.
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església |
↑ Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.293. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 1r desembre 2014].
Viccionari