Església (arquitectura)

Multi tool use

Façana de la Catedral de Girona.

Detall interior de la Catedral de Palma.
Una església (del llatí: ecclesia, que alhora ve del grec: ἐκκλησία, que significa assemblea) és un temple cristià construït específicament per al culte religiós. Conté un altar, on es celebra l'eucaristia per part del sacerdot i un espai per als fidels.[1]
Història de les esglésies
En els primers temps del cristianisme, els creients celebraven missa a les sinagogues jueves o a llocs amagats perquè patien persecució. Els primers edificis especialment construïts com a esglésies estaven orientats cap al Sol, ja que Crist és la llum autèntica per als seus seguidors. La planta tenia forma de creullatina.
A l'edat mitjana les esglésies proliferen per Europa, seguint les convencions generals de l'art romànic i de l'art gòtic més endavant. Les primeres eren petites, usaven l'arc de mig punt i tenien un absis semicircular darrere l'altar. Les gòtiques usaven l'arc ogival, decoració amb vitralls i ornaments en pedra. Totes elles consten de campanars per marcar el pas del temps o cridar a la missa els fidels.
Durant el Renaixement i el Barroc va canviar sobretot l'ornamentació dels edificis, no tant la seva estructura principal. Amb l'Edat Contemporània apareixen innovacions formals, s'abandona l'esquema de la creu en multitud d'ocasions i es busca la integració de l'església amb el seu entorn.
Les esglésies orientals a vegades adopten una planta circular o de creu grega (amb els quatre braços similars). El centre conté l'altar i està cobert de torres o cúpules. Els braços de la creu també poden estar sota torres menors.
Tipus d'esglésies
Segons la mida, la ubicació i la jerarquia del sacerdot titular, les esglésies reben un nom o un altre:
catedral: la que és seu del tron o càtedra d'un bisbe, habitualment situada en una ciutat important.
basílica: la de grans dimensions, amb diverses naus, en la qual se celebren cerimònies especials; també és un títol atorgat pel papa a les esglésies més destacades.
església de primat o primada: la que és seu d'un arquebisbe, el primer dels bisbes en una arxidiòcesi, especialment la que acull el primer o més important d'un país.
baptisteri: la destinada especialment al baptisme, que pot trobar-se al costat d'una altra església o a part.
capella: la que és de petites dimensions o també la part d'una església que té altar i advocació propis.
santuari: la capella, església o indret natural que té caràcter sagrat per revelació divina o la presència de relíquies o imatges, i que és centre de devoció i pelegrinatge, habitualment situada al medi rural o a muntanya.
abadia, priorat, monàstica o conventual: la integrada en una institució religiosa pertanyent a un orde religiós del clergat regular, en medis urbans o rurals, i presidida per un abat o prior.
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església 
|
↑ Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.293. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 1r desembre 2014].
Elements d'arquitectura eclesiàstica
|
Àrees |
Absis · Absidiola · Claustre · Capella · Cor · Creuer · Cripta · Deambulatori · Nàrtex · Nau · Presbiteri · Transsepte · Westwerk
|
Exterior |
Arcbotant · Arquitrau · Arquivolta · Brancal · Campanar · Capçalera · Cimbori · Contrafort · Campanar d'espadanya · Façana · Fris · Gàrgola · Lesena · Mur de càrrega · Parament · Pinacle · Portal · Timpà · Torre
|
Interior |
Altar · Arcada · Capitell · Claristori · Clau de volta · Columna · Cúpula · Galeria · Llanternó · Lluerna · Matroneu · Mosaic · Nervi · Petxina · Pilar · Retaule · Rosassa · Trifori · Vitrall · Volta
|
Altres |
Arc · Baix relleu · Carcanyol · Floró · Gablet · Lòbul · Medalló · Mènsula / Cartel·la / Modilló / Permòdol · Òcul · Torrelló · Traceria · Ull de bou
|
Visiteu el Portal:Arquitectura
|
Viccionari
4kznVOYTv JVTX9,F0iGW58 PM cw3gaCuBVFTSHjn 9,8y
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...