Mariner 2
Multi tool use
La Mariner 2 fou la segona sonda espacial del programa Mariner de la NASA. El seu objectiu fou un sobrevol del planeta Venus.
La sonda consistia en un mòdul hexagonal de 100 cm, al qual s'unien els panells solars, les perxes d'instruments i les antenes. Els instruments científics de la Mariner 2 eren dos radiòmetres (d'infraroigs i de microones) muntats en una plataforma basculant, un sensor de micrometeorits, un sensor de plasma solar, un detector de partícules carregades i un magnetòmetre. L'objectiu era mesurar la distribució de temperatures de la superfície de Venus i realitzar algunes mesures bàsiques de l'atmosfera. A causa de la densa capa de núvols no s'inclogué cap càmera.
Missió i resultats científics
La Mariner 2 fou llençada el 27 d'agost de 1962 amb un coet llançador Atlas-Agena i trigà 3 mesos i mig en arribar a Venus. Durant el camí mesurà per primera vegada el vent solar, un flux de partícules carregades procedent del Sol. També detectà pols interplanetària, més escassa del que es pensava, i raigs còsmics procedents de l'exterior del sistema solar. La sonda sobrevolà Venus el 14 de desembre de 1962 i determinà que el planeta té capes de núvols freds i una superfície extremadament calenta sotmesa a una gran pressió atmosfèrica. La darrera transmissió des de la sonda es produí el 3 de gener de 1963; posteriorment la Mariner 2 es quedà en una òrbita heliocèntrica, on actualment es troba, ja sense energia.
Enllaços i referències
- Llista de missions d'exploració de Venus
Guia de la Marine 2 de la NASA i el JPL. (anglès)
Informe final del projecte Mariner-Venus 1962. (anglès) 
PDF
Prototip de la Mariner 2 al Smithsonian Air and Space Museum, Washington, D.C. (anglès)
Programa Mariner
|
|---|
- Mariner 1
- Mariner 2
- Mariner 3
- Mariner 4
- Mariner 5
- Mariner 6 i 7
- Mariner 8
- Mariner 9
- Mariner 10
|
|
En altres projectes de Wikimedia:
|
|
Commons (Galeria)
|
|
Commons (Categoria) 
|
v
gKruxFNEml,F HkrXtN07snqW J7CrM2UJmxx5WbELIl8NgC3 NjZx mcTT hiksKGZ9,6d64
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
PDF
