Ngtjyty

El 12 de febrer és el quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 322 dies per a finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

• 
  1462, Calaf (l'Anoia: Els remences es revolten contra les autoritats, tret de partida de la Guerra dels Remences
  


• 
  1939, Xàtiva: Bombardeig de l'estació de Xàtiva per part de l'aviació feixista italiana amb el resultat de 129 morts.


• 
  1987, Sa Dragonera, Mallorca: S'atura judicialment el pla d'urbanització de l'illa. ^{[cal citació]}
  


• 
  2004, Parc Natural del Cadí-Moixeró: Hi detecten el primer llop salvatge al Principat des de fa més de 70 anys: és un exemplar divagant que procedeix dels Apenins italians.^[1]
  

Resta del món

• 
  1541: Pedro de Valdivia funda Santiago de Xile
  


• 
  1808 - Talca (Xile): es jura l'Acta d'Independència de Xile.


• 
  1817: batalla de Chacabuco, als Andes, on les tropes sota el general José de San Martín vencen els espanyols.


• 
  1974: Carlos Arias Navarro president del Govern nomenat per Franco presenta el seu programa reformista conegut com l'Esperit del 12 de febrer
  

• 
  1979, Berlín: Es funda l'equip de futbol americà Berliner Bären, que més tard prendria el nom de Berlin Adler.

Naixements

Països Catalans

• 
  1843 - València: Eduard Boscà i Casanovas, metge i naturalista valencià (m. 1924).


• 
  1876 - Esparreguera, Província de Barcelona: Amadeu Cuscó i Panadès, músic català (m. 1942).


• 
  1940 - Barcelona: Robert Saladrigas i Riera, escriptor i periodista català.


• 
  1980 - Ontinyent, Vall d'Albaida: Juan Carlos Ferrero, tennista valencià.

Resta del món

• 
  1809
  
  
  
  • 
    Shrewsbury, Shropshire, Anglaterra: Charles Darwin, naturalista anglès, que va plantejar l'evolució de les espècies basada en la selecció natural (m. 1882).
  
  
  • 
    1809, Comtat de Hardin (Kentucky), EUA: Abraham Lincoln, 16è President dels Estats Units entre 1851 i 1865 (m. 1865).
  
  
  
  


• 
  1850 - Filadèlfia, Pennsilvània, EUA: William Morris Davis, geògraf nord-americà, sovint anomenat el "pare de la geografia americana" (m. 1934).


• 
  1881 - Sant Petersburg: Anna Pàvlova, ballarina russa (m. 1931).


• 
  1888 - Madrid, Regne d'Espanya: Clara Campoamor Rodríguez, advocada, escriptora, política i defensora dels drets de la dona.


• 
  1905 - Madrid: Frederica Montseny i Mañé, política, escriptora i líder anarquista espanyola (m. 1994).


• 
  1911 - La Vega: Antonio Guzmán, agrònom, empresari i polític dominicà que va ser president de la República Dominicana.


• 
  1934 - Monroe (Louisiana), EUA: Bill Russell, jugador de bàsquet estatunidenc.


• 
  1949
  
  
  
  • 
    Damasc, Síria: Sari Nusseibeh, filòsof palestí, Premi Internacional Catalunya del 2004.
  
  
  • 
    Berlín Oriental, RDA: Barbara Honigmann, pintora i escriptora alemanya.
  
  
  
  


• 
  1976 - Kyjov, Txecoslovàquia: Sylvia Saint, actriu porno txeca.


• 
  1979 - Melbourne, Austràlia: Jesse Spencer, actor australià.


• 
  1993 - Salònica: Giorgos Katidis, migcampista grec.

Necrològiques

Països Catalans

• 
  1819 - Maó (Menorca): Joan Ramis i Ramis, escriptor i historiador menorquí (n. 1746).

Resta del món

• 
  1728 - Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic: Agostino Steffani, compositor italià (n. 1654).


• 
  1804 - Königsberg, Prússia: Immanuel Kant, filòsof (n. 1724).


• 
  1920 - Londres, Regne Unit: Émile Sauret, violinista i compositor francès (n. 1852).


• 
  1984 - París (França): Julio Cortázar, escriptor i traductor argentí (n. 1914).

• 
  2005 - Anapu, Pará, Brasil: Dorothy Stang, membre de la Congregació de les Germanes de Nostra Senyora de Namur.

Festes i commemoracions

• Festes patronals a Barcelona; Santa Eulària des Riu (Eivissa, Illes Balears).


• El dia de Darwin a molts països anglosaxons.


• Dia contra els nens soldat


• 
  2013 - Dimarts de Carnaval
  

Santoral^[2]

Església Catòlica^[3]

• Sants al Martirologi romà (2011): Eulàlia de Barcelona, màrtir (303); Meleci d'Antioquia, bisbe (381); Benet d'Aniana, abat (821); Antoni Cauleas, bisbe de Constantinoble (901); Ludè de Nordhouse, pelegrí (1202).
  
  • Beats al Martirologi romà: Humbelina de Jully-sur-Sarce, priora (1130); Thomas Hemmerford, Jack Fenn, John Nutter, John Munden, George Haydock, preveres màrtirs (1584).
  
  


• Sants que no figuren al Martirologi: Julià l'Hospitalari, sant fictici (s. VII); Sufrè, deixeble de Maximí d'Ais, sant llegendari (s. I); Julià d'Alexandria, màrtir (ca. 160); Modest de Cartago, màrtir; Màrtirs d'Abitinene (304); Damià, màrtir d'Alexandria, i Damià, màrtir a Roma; Modest el Diaca, màrtir (ca. 304); Modest i Ammoni d'Alexandria, màrtirs; Faustí de Brèscia, bisbe (381); Fèlix de Marsella, bisbe; Fèlix de Metz, bisbe; Vènet de Re, eremita (s. V); Gaudenci de Verona, bisbe (465); Rioc de Landevennec, eremita (ca. 640); Quintilià de París, abat (669); Etelvald de Lindisfarne, abat (ca. 740); Seduli de Dublín (Seadhal), bisbe (ca. 785); Goscelí de Torí, abat de San Solutore (1153); Benedetto Revelli, bisbe d'Albenga) (ca. 900).


• Beats que no figuren al Martirologi: Antoni i companys franciscans màrtirs de Bulgària (1361); Pau de Barletta, agustí (1580).


• Venerables: Helmward de Minden, bisbe (958); Nikolaus Herman, monjo (1691); Niccola Saggio, monjo (1709).


• Venerats a l'Orde de Predicadors: beat Reginald d'Orleans, prevere dominicà (1220).

Església Copta

• 5 Meixir: Abanub; Agripí d'Alexandria, patriarca (181); Apol·ló, company de Sant Abib; Bixai d'Ikhmin, fundador del monestir.

Església Apostòlica Armènia

• 23 Arac': Hipòlit de Roma, antipapa, màrtir, i companys seus; Teòfil el Jove, màrtir; Teòdula d'Anazarbe, màrtir.

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

• Se celebren els corresponents al 25 de febrer del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 30 de gener del calendari julià.

• Sants: Martina de Roma, màrtir (230); Hipòlit de Roma, papa i màrtir (236); Censorí, Sabí i Àurea, màrtirs; Ares, Fèlix, Màxim i màrtirs d'Òstia, companys d'Hipòlit de Roma; Atanàsia i les seves germanes, màrtirs; Basili el Gran, metropolità de Cesarea, Gregori de Nazianze, arquebisbe de Constantinoble, i Joan Crisòstom, patriarca de Constantinoble; Zenó d'Antioquia, eremita (418); Teòfil el Jove, màrtir (785); Pere I de Bulgària, rei (969); Zenó de les Coves de Kíev (s. XIV); Teodor de Mitilene, màrtir (1748); Demetri de Sliven, màrtir (1841); Pau Aleksandrovitx i Dmitrij Konstantinovitx, grans ducs màrtirs, i Evgenij Poselianin Pogozhev, màrtir; Pelagia de Dividjevo (1884); Vladímir, prevere màrtir (1933); Stefanios, màrtir (1945).

Església Evangèlica d'Alemanya

• 
  Valentin Ernst Löscher (1749); Friedrich Schleiermacher, teòleg i filòsof (1834)

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 12 de febrer

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:12 de febrer.