Mardawidj ibn Ziyar
Multi tool use
Mardawidj ibn Ziyar
|
| Biografia |
|---|
| Naixement |
dècada del 890 (Gregorià)
Fuman 
|
| Mort |
935 (35/45 anys)
Isfahan
|
| Religió |
Zoroastrisme
|
| Activitat |
|---|
| Ocupació |
Monarca
|
| Família |
|---|
| Família |
Ziyàrides
|
 |
Abu-l-Hajjaj Mardawij ibn Ziyar ibn Wardanxah o, més senzillament, Mardawij ibn Ziyar —en àrab مرداویج بن زیار, Mardāwīj ibn Ziyār— fou un general daylamita, emir del Jibal (931-935) i fundador de la dinastia ziyàrida.
Tot i que Mardawij vol dir «assaltant» però en realitat descendia del clan reial preislàmic del Jilis i per sa mare dels ispahbadhs de Ruyan.
Fou un dels caps que va lluitar amb els prínceps alides del Tabaristan des del 917 en endavant. Vers el 927 va passar al servei de Asfar ibn Xirawayhí. Va seguir a les seves ordre com a lloctinent fins que el 931 fou enviat contra el mussafírida Muhàmmad que s'havia apoderat del Tarum el 920 expulsant als justànides. En lloc d'atacar-lo s'hi va aliar i es va revoltar contra Asfar (931); aquest era un tirà i molts dels seus soldats es van passar a Mardawij que va poder agafar el poder a Rayy, Kazwin i Jibal, mentre el cap daylamita Maqan ibn Kaki s'apoderava del Tabaristan i Gurgan (i el Khorasan occidental). Asfar fou sorprès prop de Talakan quan anava a buscar els seus tresors (amagats a Alamut) i Mardawij el va estrangular ell mateix (931). La resistència que oferien els governadors califals al Jibal fou eliminada i va marxar contra Maqan al que va derrotar i va fer fugir a territori samànida (vers 932) però Mardawij seguidament va pactar amb l'emir samànida Nasr, del que es va reconèixer vassall i en va rebre formalment el feu de Rayy.
Fou vers el 932 que Mardawij va nomenar Alí ibn Buya que havia passat recentment al seu servei junt amb els seus germans Hàssan i Àhmad ibn Buya, governador de Karadj. Ali era el futur Imad-ad-Dawla, el primer emir buwàyhida.
Per aquest temps va consolidar el seu poder al Jibal i en fou reconegut governador pel califa abbàssida al-Múqtadir i després per Al-Qàdir, amb la condició que no podia conservar Isfahan que governava son germà Wuxmgir ibn Ziyar. Mardawij no va pas complir el tracte i el 934 va ocupar a més a més Ahwaz.
El 935 mentre celebrava la festa zoroastriana de Sadhak a Isfahan, fou assassinat pels seus ghulams turcs als que havia maltractat (gener de 935). El seu germà Wushmgir va poder continuar governant part dels territoris.
Referències
Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. "Mardāwīdj ibn Ziyār".
TPI,Wvn0,SJ7Q5G,Anph1dUME6 oDCXD24btRJ6s3BWNpnoR
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
