(1994) Premi Nacional de literatura infantil i juvenil de les Lletres Espanyoles
(1988) Premi Nacional de literatura infantil i juvenil de les Lletres Espanyoles
(1985) Premi Crítica Serra d'Or
(1984) Premi Sant Joan de narrativa
(1971) premi Josep Pla de narrativa
Gabriel Janer Manila (Algaida, Mallorca, 1 de novembre de 1940), és un escriptor i gestor cultural mallorquí.
Contingut
1Biografia
2Obra
2.1Narrativa breu
2.2Novel·la
2.3Assaig i altres proses
2.4Teatre
3Premis
4Enllaços externs
5Obres sobre l'autor
Biografia
Exerceix de professor universitari, traductor (de l'italià Gianni Rodari), gestor cultural i, en especial, escriptor. Autor prolífic que conrea gairebé tots els gèneres, és conegut a tot el domini lingüístic català. Ha conquerit els principals premis de la literatura catalana i ha vist traduïda la seva obra a diverses llengües (alemany, anglès, castellà, basc i gallec). Combina la feina literària amb la càtedra d'Antropologia de l'Educació a la Universitat de les Illes Balears i el càrrec com a director de l'Institut d'Estudis Baleàrics (que ocupa des del 2004).
És pare de la també escriptora Maria de la Pau Janer.
El 1998 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Obra
Narrativa breu
1972 El cementiri de les roses
1988 La finestra
1991 Contes per als qui dormen amb un ull obert
2002 Vola, vola..., Josh!
2004 L'illa i una nit
Novel·la
1969 L'abisme
1970 El silenci
1971 Han plogut panteres
1972 La capitulació
1972 Els alicorns
1973 L'agonia dels salzes
1976 El rei Gaspar
1977 Tango
1977 La cerimònia
1979 Com si els dits m'haguessin tornat cuques de llum
1983 Diumenge, després de lluna plena
1983 La Serpentina
1984 El corsari de l'illa dels conills
1984 Angeli musicanti
1985 Els rius de Babilònia
1987 La dama de les boires
1987 Els peixos no es pentinen
1987 Violeta, el somriure innocent de la pluja
1987 Tot quant veus és el mar
1988 Diu que n'era un rei
1988 Els rius dormen als núvols
1989 El palau de vidre
1990 Arlequí, el titella que tenia els cabells blaus
1990 La perla verda
1991 Els rius de la lluna
1992 Paradís d'orquídies
1993 Han cremat el mar
1993 Lluna creixent sobre el Tàmesi
1995 Viatge a l'interior del fred
1995 El terror de la nit
1996 Aquella dona que vingué de Mart
1996 La vida, tan obscura
1997 Els jardins incendiats
1999 La invenció de la primavera
2000 Estàtues sobre el mar
2000 Samba per a un "menino da rua"
2002 George. El perfum dels cedres
2003 Daniel i les bruixes salvatges
2005 Èxtasi
2007 Tigres
2009 He jugat amb els llops = He jugado con lobos
2012 Amor captiu
Assaig i altres proses
1975 Petita memòria d'un mestre del meu temps
1975 Implicació social i humana del teatre
1979 Aucells esquius
1979 Sexe i cultura a Mallorca: el cançoner
1980 Història de l'illa de Mallorca
1980 La ciutat de Mallorca: al recer d'una badia mediterrània
1982 Sexe i cultura a Mallorca: la narrativa oral i el teatre
1982 Cultura popular i ecologia del llenguatge
1985 Pregoner de quimeres
1986 Pedagogia de la imaginació poètica
1990 Satan estima Berlín
1991 L'educació de l'home que riu
1995 Literatura infantil i experiència cognitiva
1995 Les cançons eròtiques del camp de Mallorca
1996 Com una rondalla: els treballs i la vida de Mossèn Alcover
1999 L'infant selvàtic de Sierra Morena
1999 Les festes llunyanes
2005 Costa i Llobera: territoris de l'ànima
Teatre
1981 Les aventures d'en Pere Pistoles
1981 La princesa embruixada
Premis
1966 Ciutat de Palma "Gabriel Maura" de novel·la per L'abisme
1971 Josep Pla per Els alicorns
1971 Víctor Català per El cementiri de les roses
1975 Josep M. Folch i Torres per El rei Gaspar
1984 Sant Joan per Els rius de Babilònia
1985 Serra d'Or de literatura infantil i juvenil per El corsari de l'illa dels conills
1988 Literatura Catalana de la Institució de les Lletres Catalanes de literatura infantil per Tot quant veus és el mar
1988 Ministerio de Cultura de literatura infantil i juvenil per Tot quant veus és el mar
1994 Ministerio de Cultura de crítica de literatura infantil per Han cremat el mar
1997 Carlemany per Els jardins incendiats
1998 Creu de Sant Jordi
2002 Nèstor Luján per George. El perfum dels cedres
2007 Ramon Llull per Tigres
2009 Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil per He jugat amb els llops
Enllaços externs
«Gabriel Janer Manila». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
L'autor al Qui és qui de les lletres catalanes
Obres sobre l'autor
ALZAMORA, Sebastià. L'escriptura del foc. Palma: Lleonard Muntaner, 1998
Premis i fites
Precedit per: Robert Saladrigas i Riera La mar no està mai sola
Premi Carlemany per al foment de la lectura 1997
Succeït per: Lluís-Anton Baulenas i Setó El fil de plata
1981: Antoni-Lluc Ferrer · 1982: Margarida Aritzeta · 1983: Vicenç Villatoro · 1984: Gabriel Janer Manila · 1985: Antoni Turull · 1986: Manuel Bofarull i Terrades · 1987: Desert · 1988: Manuel Joan i Arinyó · 1989: Miquel Bauçà · 1990: Olga Xirinacs · 1991: Desert · 1992: Pau Faner · 1993: Maria de la Pau Janer · 1994: Oriol Pi de Cabanyes · 1995: Jaume Pla i Pallejà · 1996: Josep Piera i Rubió · 1997: Ramon Folch i Camarasa · 1998: Antoni Dalmases · 1999: Antoni Vidal Ferrando · 2000: Andreu Carranza · 2001: Lluís Barbé · 2002: Desert · 2003: Vicenç Pagès · 2004: Toni Sala · 2005: Pep Coll · 2006: Valentí Puig · 2007: Desert · 2008: Baltasar Porcel · 2009: Jordi Coca · 2010: Joan Barril · 2011: Andreu Martín · 2012: Ada Castells · 2013: Àlvar Caixal · 2014: Melcior Comes · 2015 Najat El Hachmi · 2016 Carme Riera · 2017 Rafael Vallbona · 2018 Gemma Lienas
Premis Ramon Llull de novel·la
1981: Joan Perucho · 1982: Ramon Folch · 1983: Pere Gimferrer · 1984: Ignasi Riera · 1985: Miquel Ferrà · 1986: Olga Xirinacs · 1987: Valentí Puig · 1988: Pau Faner · 1989: Carme Riera · 1990: Sebastià Serrano · 1991: Lluís Romero · 1992: Terenci Moix · 1993: Jaume Fuster · 1994: Nèstor Luján · 1995: Albert Manent · 1996: Josep M. Ballarín · 1997: Joan Corbella · 1998: Joan Barril · 1999: Maria de la Pau Janer · 2000: Maria Mercè Roca · 2001: Baltasar Porcel · 2002: Màrius Carol · 2003: Gemma Lienas · 2004: Alfred Bosch · 2005: Lluís-Anton Baulenas · 2006: Màrius Serra · 2007: Gabriel Janer · 2008: Najat El Hachmi · 2009: Carles Casajuana · 2010: Vicenç Villatoro · 2011: Núria Amat · 2012: Imma Monsó · 2013: Sílvia Soler · 2014: Care Santos · 2015: Xavier Bosch · 2016: Víctor Amela · 2017: Pilar Rahola · 2018: Martí Gironell
Creus de Sant Jordi 1998
Persones
Montserrat Abelló · Manuel Anglada · Heinrich Bihler · Narcís Bonet · Francesc de Paula Burguera · Francesc Cabana · Gerard Claret · Joan Colomines · Joan Creus · Aurora Díaz-Plaja · Mercè Diogène · Joan Echevarria · Antonio Fraguas de Pablo · Josep M. Freixes · Iñaki Gabilondo · Maria Girona · Josep Delfí Guàrdia · Montserrat Gudiol · Joseph Gulsoy · Pascual Iranzo · Gabriel Janer · Joan Llorens · Joan Lluís i Pallarès · Joaquim Mallafrè · Alexandre Masoliver · Francesc Miñana · Gregori Mir · Xavier Miserachs · Carles de Montoliu · Víctor Moro · Mary Ann Newman · Luis del Olmo · Antoni Pelegrí · Esteve Polls · Michael E. Porter · Peret · Andreu Rabasa · Andreu Ribera · Anton Sala-Cornadó · Giuseppe E. Sansone · Ramon Torrella · Josep Ventosa ·
Entitats
Amics dels Jardins · Amics dels Museus de Catalunya · Cobla la Principal d'Olot · Col·lecció Clàssics del Cristianisme · Col·legi Oficial de Metges de Tarragona · Companyia Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül · Fundació Hospital de la Santa Creu de Vic · Fundació Noguera · Robafaves Llibres SCCL · North American Catalan Society
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...