European Datum 1950
Multi tool use
European Datum 1950 (ED 50) és el sistema de referència geodèsic emprat a l'Europa Occidental des de l'any 1950. Es troba en procés de migració al sistema ETRS89 a partir de la recomanació de l'Associació Internacional de Geodèsia de l'any 1990, recolzada per la Unió Europea, entre altres entitats.[1]
El sistema ED50 va sorgir a partir de les dificultats trobades durant la segona guerra mundial per la incompatibilitat de diferents sistemes de referència cartogràfica utilitzats per diferents estats europeus. Acabada la guerra, el Departament de Defensa dels Estats Units va establir un datum unificat, adoptat per la majoria d'estats de l'Europa Occidental, excepte el Regne Unit, Irlanda, Suècia i Suïssa.[1]
L'elipsoide que empra és l'Internacional de 1924 o de Hayford de 1909. El semieix major té una mida de 6.378.388 m i l'aplanament un valor d'1/f = 1/297.[2] El punt astronòmic fonamental està en la Torre de Helmert en la ciutat alemanya de Potsdam. Per a solucions posteriors (ED79, ED87) el punt astronòmic fonamental és Munic.
Els paràmetres que defineixen el datum són:[3]
- Semi eix major = 6.378.388 metres.
- Aplanament = 1/297
- Gravetat equatorial = 978.049.000 gal.
- Velocitat angular = 0.000072921151/seg.
És el sistema utilitzat a Espanya, des del 1970, per la cartografia de la península Ibèrica i les illes Balears (a les illes Canàries s'utilitza el sistema REGCAN95).[4] La referència per l'altitud és el registre mitjà del nivell del mar a Alacant. El 29 d'agost de 2007 es va publicar un Reial Decret establint la migració al sistema ETRS89 abans de l'1 de gener de 2015.[5]
Referències
↑ 1,01,1 Grau, J.; Bosch, E «Canvi de sistema de referència ED50 a ETRS89». Revista Catalana de Geografia [Barcelona], IV època, volum XIV, núm. 36, juny 2009. ISSN: 1988-2459 [Consulta: 6 desembre 2010].
↑ Dutch, Steven. «Converting UTM to Latitude and Longitude (Or Vice Versa)». Universitat de Wisconsin, 14-12-2009. [Consulta: 7 desembre 2010].
↑ Pavón Besalú, Miquel J. «Projecte de moviment de terres» (DOC). Girona: Hyparion. [Consulta: 7 desembre 2010].
↑ Pérez de la Fuente, Rubén. «Sistemes d'informació geogràfica» (TXT) p. 9. Universitat Oberta de Catalunya, setembre 2008. [Consulta: 6 desembre 2010].
↑ «Plec d'especificacions tècniques per a la creació de Xarxa Topogràfica Municipal» (PDF). Institut Cartogràfic de Catalunya. [Consulta: 7 desembre 2010].
Coord.: 52° 22′ 52″ N, 13° 03′ 59″ E / 52.381°N,13.0664°E / 52.381; 13.0664
pzM6pRAGh85B8a58mglJ4M8uUXqf,oz,zcdt3Fff9 i4ThhB
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
