Carnotita
 Carnotita | |
|---|---|
 Carnotita de la mina Mashamba West, a Katanga, Congo | |
| Fórmula química | K2(UO2)2(VO4)2·3H2O |
| Epònim | Marie Adolphe Carnot |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 04.HB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.HB.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/E.11 |
| Dana | 40.2a.28.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | crostes, masses terrosses, agregats foliats i granulars |
| Estructura cristal·lina | a = 10.47 Å, b = 8.41 Å, c = 6.91 Å; β = 103.83°; Z = 2 |
| Simetria | monoclínica 2/m |
| Grup espacial | P2₁  |
| Color | groc canari, groc-verd |
| Macles | {001} |
| Exfoliació | excel·lent |
| Fractura | desigual |
| Duresa | 2 |
| Lluïssor | agregats mats, terrosos, cristalls nacrats |
| Color de la ratlla | groga clara |
| Diafanitat | semitransparent |
| Gravetat específica | 4,70 |
| Densitat | 3,7 a 4,7 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1.750 - 1.780, nβ = 1.901 - 2.060, nγ = 1.920 - 2.080 |
| Birefringència | δ = 0,200 |
| Angle 2V | mesurat: 43° a 60°, calculat: 26° a 36° |
| Fluorescència | no |
| {{{prop1}}} | sí |
Mineral radioactiu  | |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Referències | [1][2] |
 | |
La carnotita és un mineral radioactiu de la classe dels òxids. Va ser descoberta el 1899 per Charles Friedel i Édouard Cumengem, qui li van donar el del químic francès Marie Adolphe Carnot (1839-1920). Dóna nom al grup de la carnotita, al qual també pertany.[3]
Contingut
1 Característiques
2 Formació i jaciments
3 Grup de la carnotita
4 Referències
Característiques
És un vanadat de potassi i urani amb fórmula química K2(UO2)2(VO4)2·3H2O. El seu contingut en aigua pot variar i sovint presenta petites quantitats de calci, bari, magnesi, ferro i sodi. Sol trobar-se en masses cristal·lines o pulverulentes, en forma de diminuts grans, disseminats o com crostes. Els cristalls són aplanats, romboèdrics o en forma de llistons. Pot ser de color groc llimona o groc verdós brillant, fàcilment soluble en àcids.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la carnotita pertany a "04.HB - V[5+, 6+] Vanadats: uranil Sorovanodats" juntament amb els següents minerals: margaritasita, sengierita, curienita, francevillita, fritzscheïta, metavanuralita, vanuralita, metatyuyamunita, tyuyamunita, strelkinita, uvanita i rauvita.
Formació i jaciments
És un mineral secundari que resulta de l'alteració de la uraninita, la montroseita, o la davidita. La carnotita és un mineral que es troba típicament en forma d'escorces o flocs en els gresos, normalment concentrada o dispersa en mines i jaciments d'urani i gres. Quantitats tan baixes com un 1% donaran a les areniscas un color groc brillant. Es troba normalment en roques sedimentàries en zones àrides. El seu alt contingut en urani fa a la carnotita una important mena d'urani, a més de radioactiva.
Hi ha diversos minerals relacionats amb la carnotita: volborthita, vanoxita, uvanita, tangeita, rossita, rauvita, pintadoita, metatyuyamunita, metatorbernita, hewettita, guix, barita, margaritasita i tyuyamunita.
Grup de la carnotita
El grup de la carnotita és una sèrie de minerals d'urani associats entre si química i estructuralment. La carnotita és membre més comú, i el que dóna nom al grup. Els minerals d'aquest grup són vanadats hidratats d'uranil i un metal, generalment alcalí o alcalinoterri. La seva fórmula general és A (UO2)2(VO4)2·nH2O, on n = 3 o 6 (amb algunes excepcions) i A és un metall. Hi ha una àmplia substitució d'ions metàl·lics, especialment entre metalls alcalins-alcalinoterris i viceversa.
A diferència dels fosfats i arseniats hidratats d'uranil, aquests compostos tendeixen a ser més estables. Gran part de l'aigua de les seves molècules és zeolítica, és a dir, al perdre-la parcialment no es produeix la destrucció de la molècula, a diferència dels minerals de grup de l'autunita, per exemple. No posseeixen productes de deshidratació a excepció de la tyuyamunita (que passa a metatyuyamunita). La majoria reaccionen a l'àcid clorhídric produint un anell marró. Cristal·litzen en els sistemes ortoròmbic i monoclínic. Com la gran majoria dels minerals amb ió urani, són de colors que van des de groc a verd groguenc, i verd quan contenen coure.
El grup està compost per les següents espècies, a més a més de la carnotita:
Sengierita, amb fórmula: Cu2(UO2)2(VO4)2·6H2O.[4]
Strelkinita, amb fórmula: Na2(UO2)2(VO4)2·6H2O.[5]
Tyuyamunita, amb fórmula: Ca(UO2)2(VO4)2·5-8H2O.[6]
Referències
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carnotita |
↑ «Carnotite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 abril 2014].
↑ Webmineral
↑ «Carnotite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 abril 2014].
↑ «Sengierite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 abril 2014].
↑ «Strelkinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 abril 2014].
↑ «Tyuyamunite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 abril 2014].
