Tractat de Sèvres

Multi tool use

Fronteres d'Armènia segons el Tractat de Sèvres
El Tractat de Sèvres fou un projecte de tractat de pau entre Imperi Otomà i els aliats de la Primera Guerra Mundial. El tractat mai va entrar en vigor al no haver estat ratificat pels signants.[1]
Es va signar a Sèvres (França) el 10 d'agost de 1920. El Tractat deixava l'imperi Otomà sense la major part de les seves antigues possessions, limitant-lo a Constantinoble i una part d'Anatòlia, a la part oriental de la qual es creava un estat autònom per als kurds (el Kurdistan), i alguns districtes passaven a Armènia (la República Democràtica d'Armènia independitzada de Rússia el 1918) per formar la Gran Armènia. Grècia rebia la Tràcia Oriental, Imbros, Tenedos i la regió d'Esmirna. Es reconeixia la separació d'Egipte, Hedjaz i Iemen; Mossul, Palestina i Transjordània passaven a administració britànica; Síria, Líban i Hatay (Alexandreta) a administració francesa que també rebia una zona d'influència a Cilícia; Xipre va quedar per als britànics que ja l'administraven i Kastellorizon per als italians amb una zona d'influència a la regió d'Antalya. La navegació als Estrets seria lliure i controlada per una comissió internacional.
Contra el tractat, acceptat pel soldà i el govern otomà, es van aixecar els nacionalistes sota el comandament de Mustafà Kemal Atatürk, que van prendre el poder i van combatre victoriosament contra grecs i armenis aconseguint mantenir la possessió de tota l'Anatòlia, i part de la Tràcia Oriental, i posar fi a les zones d'influència de França i Itàlia. Tot això va ser confirmat pel Tractat de Lausana de 1923.
Referències
↑ http://www.jstor.org/stable/2638042?seq=1#page_scan_tab_contents
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tractat de Sèvres 
|
Registres d'autoritat |
- WorldCat
GND: 4267825-0
LCCN: n88106693
VIAF: 179077284
|
s367YeV6wNqwTKeUKs0mrc
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...