Ngtjyty

El país Gavai correspon aproximadament a la regió del Blaiès.

Situació geogràfica del País Gavai al sud de l'àrea lingüística del saintongès.

El País Gavai, també anomenat Petita Gavacheria^{[cal citació]}, és una zona geogràfica situada entre Saintonge al nord, l'Entre Duas Mars al sud i Angoumois (Engolmés) a l'est. En formen part l'alt i baix Blaiès (llevat els municipis meridionals de parla gascona) i el Libornés (regió de Cotràs als marges de l'Eila). La seva llengua històricament ha estat el saintongès.

Comprèn la major part dels municipis del districte de Blaia i dels cantons de Cotràs i Guîtres i part dels de Lussac, així com els municipis de Les Billaux i Lalande-de-Pomerol, al cantó de Liborna.

Història

En acabar-se la Guerra dels Cent Anys (1453) amb la batalla de Castilhon, la Guiena estava arruïnada i depauperada per les lluites. Els senyors gascons locals van recórrer llavors a mà d'obra forana (Poitou, Angoumois, Saintonge, Llemosí, fins i tot del Perigord) per tal de conrear les terres abandonades. L'increment de població forana també es va produir com a conseqüència de la pesta negra que va afectar a la regió entre 1520 i 1527. El seu establiment fins a Montsegur van formar un illot de llengua d'oïl en el cor d'Occitània. Van ser anomenats pels gascons gavaches i per això es va anomenar aquesta comarca gavacherie o estrangers, envoltats per gascons, mentre que a les poblacions frontereres dels gascons de la zona de Liborna eren anomenades gabayes.

Ús del mot «gavatx»

El mot gavatx derivaria del castellà gavacho que significa canalla i designava qualsevol persona que provenia del nord:

• a les zones de parla castellana, los gavachos, són els francesos en general


• a la Catalunya del Nord,^[1] els Gavatxos són els llenguadocians
  


• al Llenguadoc, en canvi, són els alvernesos.


• al nord de la Gascunya (Medoc, o Entre Duas Mars), els Gavaches són els veïns de llengua d'oïl, principalment de la Charente.


• a la Provença, el gavot és la llengua parlada al nord, al Delfinat.


• a Catalunya, servia inicialment per a designar els occitans i posteriorment els francesos.^[2]
  

Petit diccionari gavatx - francès normatiu

• aillan : gland


• aive : eau


• aneut : aujourd'hui


• a’ç’t’heure : maintenant


• bisse : rouge-gorge


• bughée : lessive


• cagouille : escargot


• faire chabrot : mettre du vin dans la fin de la soupe


• drôle : garçon


• drôlesse : fille


• dail : faux (pour faucher)


• geuserie : malice


• angrote : lézard


• mitan : milieu


• palisse : haie


• pinier : pin


• pilot : tas


• qu’est’ou qu’o’l’est? : qu’est ce que c’est?

Referències

Enllaços externs

• Petit diccionari del gavaye
  


• Arantéle. Associació per la promoció de la llengua poitevina-saintongesa