Canejan





























































































Infotaula de geografia políticaCanejan










Escut de Canejan
Escut de Canejan

Església de Canejan.jpg
Torre de l'església de Canejan



Localització







Localització de Canejan respecte de la Vall d'Aran.svg

42° 50′ 25″ N, 0° 44′ 22″ E / 42.840277777778°N,0.73944444444444°E / 42.840277777778; 0.73944444444444



Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Alt Pirineu i Aran
Entitat territorial singular Aran
Entitats de població
9
Població
Total
84 (2018)
• Densitat
1,74 hab/km²
Llar
15 (1553)
Geografia
Superfície
48,3 km²
Altitud
906 m
Limita amb

Organització política
• Alcalde
Juan Carlos Lastera Alcalde Tradueix
Identificador descriptiu
Codi postal
25548
Zona horària
UTC+01:00

Codi de municipi INE
25063
Codi territorial IDESCAT
250637
Altres


Lloc web
Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Canejan és una vila i municipi de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs.




Contingut






  • 1 Geografia


  • 2 Demografia


  • 3 Referències


  • 4 Enllaços externs





Geografia


El poble de Canejan, fronterer amb França, està situat a 906 m d'altitud, enlairat sobre la riba dreta del riu de Toran, molt a prop de la seva confluència amb la Garona. Els carrers són estrets i costeruts, amb graons que salven alguns desnivells, i es conserven alguns edificis antics. A la part alta hi ha l'església parroquial de Sant Serni, molt reformada a principis del segle XIX (1818).[1]












































Entitat de població
 Habitants

Bordius
 0

Campespín
 0

Canejan
 75

Cassenhau, era
 0

Moron e era Mòla
 19

Pontaut
 1

Porcingles
 6

Pradet, eth
 6

Sant Joan de Toran
 0
Font: Municat


Demografia












Evolució demogràfica


























1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
-
 -
 15
 -
 314
 1.009
 981
 772
 637
 639





























1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
596
 480
 317
 310
 282
 171
 137
 117
 108
 108





























1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
104
 100
 108
 109
 108
 104
 -
 -
 109
 102





























2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
97
 84
 -
 -
 -
 -
 -
 -
 -
 -




1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)


Referències





  1. ↑ «Canejan». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 abril 2013].




Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Canejan Modifica l'enllaç a Wikidata


  • Pàgina web de l'Ajuntament

  • Informació de la Generalitat de Catalunya

  • Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya











-

Popular posts from this blog

Cosme II de Mèdici

Image
Cosme II de Mèdici Cosme II de Medici Nom original (it) Cosimo II de' Medici Biografia Naixement 12 de maig de 1590 Florència Mort 28 de febrer de 1621 ( 1621-02-28 ) (als 30 anys) Florència Causa de mort Tuberculosi Lloc d'enterrament Capella funerària dels Mèdici, Florència    Gran Duc de Toscana 1609 – 1621 ← Ferran I de Mèdici Ferran II de Mèdici → Religió Església Catòlica i catolicisme Activitat Ocupació Polític Altres Títol Duc Dinastia Mèdici Cònjuge Maria Magdalena d'Àustria Fills Maria Cristina, Ferran, Joan Carles, Margarida, Mateu, Francesc, Anna, Leopold Pares Ferran I de Mèdici Cristina de Lorena Germans Caterina de Mèdici, Maria Maddalena de' Medici , Clàudia de Mèdici, Carles de Mèdici, Llorenç de Mèdici (1599-1648), Elionor de Mèdici (1591-1617) i Francesc de Ferran I de Mèdici Cosme II de Mèdici o Cosme II de Toscana (Florència, Gran...
Read more

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame...
Read more

Marbre de Carrara

Image
Marbre de Carrara Tipus marbre Color blanc Vistes de les pedreres de marbre de Carrara. David de Miquel Àngel en marbre de Carrara. El marbre de Carrara (pels romans marmor lunensis , o "marbre lunenc") és un tipus de marbre, extret de les pedreres dels Alps Apuans a Carrara. És universalment conegut com un dels marbres més apreciats per la seva blancor (o amb tonalitats blavoses-grisenques), gairebé sense vetes, i gra de fi aspecte farinós. Història Les pedreres de marbre de Carrara van ser probablement utilitzades durant l'edat del bronze per produir estris variats i objectes decoratius i commemoratius per a incloure a les tombes dels morts. Amb els romans es va desenvolupar una important extracció i, des de l'època de Juli Cèsar (48 - 44 aC), blocs d'aquest marbre blanc van ser utilitzats per les construccions públiques de Roma i de moltes cases patrícies. El Panteó d'Agripa i la Columna de Trajà estan realitzats amb...
Read more