Patriarca de Constantinoble
 Patriarca de Constantinoble | |
|---|---|
| Tipus | càrrec |
| Titular | Patriarca Bartomeu I des del 22 octubre 1991 |
| Tractament | Sa Santedat |
| Jurisdicció | sense valor |
| Institució | Església Ortodoxa de Constantinoble |
| Lloc web | http://www.patriarchate.org |
 | |
El Patriarca Ecumènic (en grec: Η Αυτού Θειοτάτη Παναγιότης, ο Αρχιεπίσκοπος Κωνσταντινουπόλεως, Νέας Ρώμης και Οικουμενικός Πατριάρχης, I Aftoú Theiotáti Panagiótis, o Archiepískopos Konstantinoupóleos, Néas Rómis kai Oikoumenikós Patriárchis, "Sa Santedat, l'Arquebisbe de Constantinoble, Nova Roma i Patriarca Ecumènic") és l'Arquebisbe de Constantinoble - Nova Roma i se situa com a primus inter pares (primer entre iguals) a l'Església Ortodoxa de Constantinoble, i és considerat com el líder espiritual dels 300 milions de cristians ortodoxos a tot el món.[1][2][3]
El Patriarcat Ecumènic de Constantinoble és una de les institucions més estables en el món i ha tingut un paper destacat en la història del món. Els patriarques ecumènics en temps antics van ajudar en la difusió del cristianisme i la resolució de les diverses controvèrsies doctrinals. A l'edat mitjana van tenir un paper important en els assumptes de l'Església Ortodoxa, així com en la política del món ortodox, i en l'expansió del cristianisme entre els pobles eslaus. Actualment, a més de l'expansió de la fe cristiana i la doctrina ortodoxa, els patriarques estan implicats en l'ecumenisme i el diàleg interreligiós, el treball de caritat, i la defensa de les tradicions cristianes ortodoxes.
Dins de les cinc seus apostòliques de la Pentarquia, el Patriarca Ecumènic és considerat com el successor d'Andreu apòstol. L'actual titular del càrrec és el Patriarca Bartomeu I, el titular número 270 del títol.[4]
Contingut
1 Estatus a l'Església Ortodoxa
2 Història
3 Llista de patriarques de Constantinoble
4 Referències
Estatus a l'Església Ortodoxa
El Patriarca Ecumènic de Constantinoble és el primera en honor entre tots els bisbes ortodoxos orientals, presideix en persona - o a través d'un delegat - qualsevol dels concilis dels primats i / o bisbes ortodoxos en què pren part i exerceix com a portaveu principal de la comunió ortodoxa, especialment als contactes ecumènics amb altres denominacions cristianes. No té jurisdicció directa sobre els altres patriarques o altres esglésies ortodoxes autocèfales, però és l'únic entre els seus companys primats que gaudeix del dret de convocar sínodes extraordinaris formats per ells i / o els seus delegats per fer front a situacions especials i també ha convocat concorreguts Sínodes panortodoxos en els últims quaranta anys.
A més de ser el líder espiritual dels 300 milions de cristians ortodoxos a tot el món, ell és l'administratiu superior directe de les diòcesis i arxidiòcesis que serveixen a milions de creients grecs, ucraïnesos, rutens i albanesos a Amèrica del Nord i Amèrica del Sud, Europa occidental, Austràlia i Nova Zelanda, Hong Kong, Corea, Sud-est asiàtic i parts de la moderna Grècia, que, per raons històriques, no cauen sota la jurisdicció de l'Església de Grècia.
La seva posició actual és la de Patriarca de l'Església Ortodoxa de Constantinoble, una de les catorze diverses esglésies autònomes autocèfales i la més alta (tot i que no el més antic) de les quatre antigues seus ortodoxes primacials entre els cinc centres cristians patriarcals que componen l'antiga Pentarquia de l'Església indivisa. En el seu paper com a cap de l'Església Ortodoxa de Constantinoble, també ostenta el títol d'Arquebisbe de Constantinoble, Nova Roma. [5]
No s'ha de confondre amb el patriarca llatí de Constantinoble, un càrrec que s'ha extingit, i es va crear després de la captura llatina de Constantinoble en 1204, durant la Quarta Croada. Aquesta càrrec va esdevenir en la pràctica inoperant després de la ciutat fos reconquerida pels grecs bizantins, mig segle més tard. De la mateixa manera també se'l coneix, fora de l'ortodòxia, com el patriarca grec de Constantinoble.
Història
Bandera del Patriarca Ecumènic de Constantinoble.
Quan el 324 l'emperador romà Constantí I fixà la seva nova capital a Bizanci i li donà el nom de Constantinoble, va convocar l'any 325 el Primer Concili Ecumènic que es va celebrar a Nicea de Bitínia en el qual, entre altres decisions doctrinals, es va procedir a organitzar l'Església en patriarcats i diòcesis, i s'atorgà el mateix rang a les seus patriarcals de Roma, Alexandria, Antioquia i Jerusalem, els titulars de les quals van rebre el nom d'arquebisbes.
Posteriorment, al Segon Concili Ecumènic celebrat a Constantinoble l'any 381 es va establir que el bisbe de Constantinoble, que rebria el títol de patriarca, havia de tenir la preferència d'honor després del bisbe de Roma, i es prohibia igualment a tots els bisbes, inclosos el romà i el constantinopolità, que intervinguessin en altres diòcesis. Atès que aquesta decisió va ser presa per pressions imperials, el Patriarcat d'Alexandria va presentar la seva protesta, ja que en el primer concili s'havia decidit que el Patriarca d'Alexandria tindria la preferència d'honor després del Patriarca de Roma.
Al Quart Concili Ecumènic celebrat a Calcedònia l'any 451 es va reconèixer a Constantinoble la mateixa prevalença que a Roma, tot i que al bisbe romà se li reconeixia una autoritat moral sobre la resta dels patriarcats. En aquest concili ecumènic el bisbe de Constantinoble va passar a rebre el títol de "patriarca ecumènic". La confirmació de l'arraconament de la seu d'Alexandria per pressions del poder imperial sobre l'Església, entre altres causes van fer que el Patriarca d'Alexandria Timoteu II l'any 457 excomuniqués el Patriarca de Constantinoble juntament amb la resta dels patriarques, i separés el seu patriarcat de la resta de l'Església, amb la qual cosa donaria origen a l'Església Ortodoxa Copta.
El papa Lleó I el Magne també s'oposà a aquestes mesures argumentant que van ser aprovades en absència dels seus llegats, i a més decidí ressaltar la seva primacia única sobre la resta de patriarcats adoptant el títol de Pontífex Màxim que l'emperador romà Flavi Gracià havia deixat d'utilitzar.
Aquest desig de primacia absoluta per part del Papa conduirà, entre altres motius, al Gran Cisma d'Orient el 1054, després de la mútua excomunió dels patriarques de Roma i de Constantinoble, una excomunió que es mantindrà fins a la Declaració conjunta catòlica-ortodoxa de 1965.
També porten el títol de Patriarca de Constantinoble, els bisbes de ritu armeni d'aquesta ciutat, i aquest patriarcat data de l'any 1461. (Vegeu Patriarcat Armeni de Constantinoble)
D'altra banda, a partir de la Quarta Croada i el saqueig de Constantinoble pels croats el 1204; va ser creat pel Papa el Patriarcat Llatí de Constantinoble; el que va causar l'allunyament terminant i l'animadversió del Patriarcat Ortodox de Constantinoble pel que fa a la cristiandat llatina. Per aquesta raó, aquest títol va ser formalment abolit pel Papa Pau VI el 1965.
Llista de patriarques de Constantinoble
- Bisbes de Bizanci
Sant Andreu (mort el 38)
Estaci (38-54)
Onèsim (54-68)
Policarp I (69-89)
Plutarc I (89-105)
Sedeci (105-114)
Diògenes de Bizanci (114-129)
Eleuteri (129-136)
Fèlix de Bizanci (136-141)
Policarp II (141-144)
Atenodor (144-148)
Euzois (148-154)
Llorenç I (154-166)
Alipi (166-169)
Pertinàs (169-187)
Olimpi de Bizanci (187-198)
Marc I de Bizanci (198-211)
Filadelf (211-217)
Ciríac I (217-230)
Castí de Bizanci (230-237)
Eugeni I de Bizanci (237-242)
Tit I (242-272)
Domeci (272-284)
Rufí I (284-293)
Probe de Bizanci (293-306)
Metròfanes de Bizanci (306-314)
Alexandre I (314-337)
- Arquebisbes de Constantinoble
Pau I (337-339)
Eusebi de Nicomèdia (339-341)
R Pau I (341-342), 2n cop
Macedoni I (342-346)
R Pau I (346-351), 3r cop
R Macedoni I (351-360), 2n cop
Eudoxi d'Antioquia (360-370)
Demòfil (370-379)
Evagri de Constantinoble (379)
Màxim I de Constantinoble (380)
Gregori Nazianzè (379-381)
Patriarques de Constantinoble
Nectari (381-397)
Joan Crisòstom (398-404)
Arsaci de Tars (404-405)
Àtic (406-425)
Sisini I (426-427)
Nestori (428-431)
Maximià de Constantinoble (431-434)
Procle de Constantinoble (434-446)
Flavià de Constantinoble (446-449)
- Patriarques ecumènics de Constantinoble
Anatoli I (449-458)
Genadi I (458-471)
Acaci (471-488)
Fravites (488-489)
Eufemi (489-495)
Macedoni II (495-511)
Timoteu I (511-518)
Joan II de Capadòcia (518-520)
Epifani I de Constantinoble (520-535)
Àntim (535-536)
Menes I (536-552)
Eutiqui de Constantinoble (552-565)
Joan III Escolàstic (565-577)- R Eutiqui (577-582), 2n cop
Joan IV Nesteutes (582-595)
Ciríac II (596-606)
Tomàs I (607-610)
Sergi I (610-638)
Pirrus I (638-641)
Pau II de Constantinoble (641-653)
Pere de Constantinoble (654-666)
Tomàs II (667-669)
Joan V (669-675)
Constantí I (675-677)
Teodor I (677-679)
Jordi I (679-683)
Teodor I (683-686) (segona vegada)
Pau III (687-693)
Cal·línic I (693-705)
Cir I (705-711)
Joan VI (711-715)
Germà I de Constantinoble (715-730)
Anastasi de Constantinoble (730-754)
Constantí II (754-766)
Nicetes (766-780)
Pau IV (780-784)
Tarasi (784-806)
Nicèfor I de Constantinoble (806-815)
Teodot I Casiteres (815-821)
Antoni I (821-836)
Joan el Gramàtic (836-843)
Metodi I de Constantinoble (843-847)
Ignasi I (847-858)
Foci I el Gran (858-867)
Ignasi I (867-877, 2n cop)- R Foci I el Gran (877-886), 2n cop
Esteve I (886-893)
Antoni II (893-901)
Nicolau el Místic (901-907)
Eutimi Sincel·le (907-912)- R Nicolau I el Místic (912-925), 2n cop
Esteve d'Amàsia (925-928)
Trifó de Constantinoble (928-931)
Teofilacte (933-956)
Polieute (956-970)
Basili I de Constantinoble Escamandrè (970-974)
Antoni III Studites (974-980)
Nicolau II Crisoberges (984-996)
Sissini II (996-998)
Sergi II (999-1019)
Eustaqui I (1019-1025)
Aleix I Estudites (1025-1043)
Miquel I (1043-1054)
- Patriarques Ecumènics de Constantinoble després del Gran Cisma d'Orient (1054)
Miquel I (1054-1058)
Constantí III Licudes (1059-1063)
Joan VIII Xifilí (1064-1075)
Cosme I (1075-1081)
Eustaqui Garides (1081-1084)
Nicolau III Gramàtic (1084-1111)
Joan IX (1111-1134)
Lleó Estipiota (1134-1143)
Miquel Curcuas (1143-1146)
Cosme II (1146-1147)
Nicolau IV (1147-1151)
Teodot II (1151-1153)
Neòfit I (1153)
Constantí Cliarè (1154-1156)
Lluc Crisoberges (1156-1167)
Miquel III de Constantinoble (1167-1177)
Caritó (1177-1178)
Teodosi Borradiotes (1179-1183)
Basili II de Constantinoble (1183-1186)
Nicetes II (1186-1189)
Lleó II (1189-1190)
Dositeu (1190-1191)
Jordi II Xifilí (1191-1198)
Joan X Camàter (1198-1206)
Miquel IV (1206-1213)
Teodor II de Constantinoble (1213-1215)
Màxim II (1215)
Manuel I de Constantinoble (1215-1222)
Germà II de Constantinoble (1222-1240)
Metodi II de Constantinoble (1240)
- sede vacante 1240-1244
Manuel II de Constantinoble (1244-1255)
Arseni de Constantinoble (1255-1259)
Nicèfor II (1260-1261)- R Arseni (1261-1267), 2n cop
Germà III de Constantinoble (1267)
Josep Galesiotes (1267-1275)
Joan XI Bekkos (1275-1282)
Jordi II de Xipre (1283-1289)
Atanasi I (1289-1293)
Joan XII (1294-1303)- R Atanasi I (1303-1309), 2n cop
Nefó I (1310-1314)
Joan XIII Glykas (1315-1320)
Geràsim I (1320-1321)
Isaïes de Constantinoble (1323-1334)
Joan XIV Kalekas(1334-1347)
Isidor I (1347-1350)
Cal·list I (1350-1354)
Filoteu Cocci (1354-1355)- R Calixt I (1355-1363), 2n cop
- R Filoteu Coccinos (1364-1376), 2n cop
Macari (1376-1379)
Nil I (1379-1388)
Antoni IV (1389-1390)- R Macari (1390-1391), 2n cop
- R Antoni IV (1391-1397), 2n cop
Cal·list II Xanotopoulos (1397)
Mateu I (1397-1410)
Eutimi II (1410-1416)
Josep II de Constantinoble (1416-1439)
Metròfanes II (1440-1443)
Gregori III Mammes (1443-1450)
Atanasi II (1450-1453)
Genadi II Escolari (1453-1456)
Isidor II Xantopoulos (1456-1457)
- sede vacante 1457-1458
- R Genadi II Escolari (1458), 2n cop
- sede vacante 1458-1462
- R Genadi II Escolari (1462-1463), 3r cop
Sofroni Siropoulos (1463-1464)- R Genadi II Escolari (1464), 4t cop
Josafat I (1464-1466)
Marc II Xilocaraves (1466)
Simó de Trebisonda (1466)
Dionís I (1466-1471)- R Simó I de Trebisonda (1471-1474), 2n cop
Rafael I (1475-1476)
Màxim Manasses (1476-1481)- R Simó de Trebisonda (1481-1486), 3r cop
Nefó II (1486-1488)- R Dionisi I (1489-1491), 2n cop
Màxim IV (1491-1497)- R Nefó II (1497-1498), 2n cop
Joaquim I (1498-1502)- R Nefó II (1502), 3r cop
Pacomi I (1503-1504)- R Joaquim I (1504), 2n cop
- R Pacomi I (1504-1513), 2n cop
Teolepte I (1513-1522)
Jeremies I (1522-1545)
Joanic I (1546)
Dionís II (1546-1555)
Josafat II (1555-1565)
Metròfanes III (1565-1572)
Jeremies Tranos (1572-1579)
R Metròfanes III (1579-1580), 2n cop
R Jeremies II Tranos (1580-1584), 2n cop
Pacomi II (1584-1585)
Teolepte II (1585-1586)
R Jeremies II Tranos (1587-1595), 3r cop
Mateu II (1596)
Elies l'Il·lustre (1596)
Teòfanes I Cariques (1597)
Meleci Pegues (1597-1598) i (1601 com a coadjutor)
- R Mateu II (1598-1602), 2n cop
Neòfit II (1602-1603)- R Mateu II (1603), 3r cop
Rafael II (1603-1607)- R Neòfit II (1607-1612), 2n cop
Ciril Luscaris (1612)
Timoteu II (1612-1620)
R Ciril I Lucaris (1620-1623), 2n cop
Gregori d'Amàsia (1623)
R Ciril I Luscaris (1623-1630), 3r cop
Àntim II (1630)
R Ciril I Luscaris (1630-1633), 4t cop
Ciril II (1633)- R Ciril I Luscaris (1633-1634), 5è cop
Atanasi III (1634)- R Ciril I Luscaris (1634-1635), 6è cop
- R Ciril II Contares (1635-1636), 2n cop
Neòfit III (1636-1637)- R Ciril I Luscaris (1637-1638), 7è cop
- R Ciril II Contares (1638-1639), 3r cop
Parteni I (1639-1644)
Parteni II (1644-1646)
Joanic II (1646-1648)
R Parteni II (1648-1651), 2n cop
R Joanic II 1651-1652), 2n cop
Ciril III (1652)
Paisi I (1652-1653)
R Joanic II (1653-1654), 3r cop
R Ciril III (1654), 2n cop
R Paisi I (1654-1655), 2n cop
R Joanic II (1655-1656), 4t cop
Parteni III (1656-1657)
Gabriel II (1657)
Parteni IV (1657-1662)
Teòfanes II (1659 com a coadjutor)
Dionís III (1662-1665)
R Parteni IV (1665-1667), 2n cop
Climent de Constantinoble (1667)
Metodi III de Constantinoble (1668-1671)
R Parteni IV (1671), 3r cop
Dionís IV el Musulmà (1671-1673)
Geràsim II (1673-1674)- R Parteni IV (1675-1676), 4t cop
- R Dionís IV el Musulmà (1676-1679), 2n cop
Atanasi IV (1679)
Jaume I (1679-1682)
R Dionís IV el Musulmà (1682-1684), 3r cop- R Parteni IV (1684-1685), 5è cop
R Jaume I (1685-1686), 2n cop
R Dionís IV el Musulmà (1686-1687), 4t cop- R Jaume I (1687-1688), 3r cop
Cal·línic II (1688)
Neòfit IV (1688)
R Calixt II (1689-1693), 2n cop
R Dionís IV el Musulmà (1693-1694), 5è cop- R Calixt II (1694-1702), 3r cop
Gabriel III (1702-1707)
Neòfit V (1707)
Ciprià I (1707-1709)
Atanasi V (1709-1711)
Ciril IV (1711-1713)- R Ciprià I (1713-1714), 2n cop
Cosme III (1714-1716)
Jeremies III (1716-1726)
Paisi II (1726-1732)- R Jeremies III (1732-1733), 2n cop
Serafí I (1733-1734)
Neòfit VI (1734-1740)- R Paisi II (1740-1743), 2n cop
- R Neòfit VI (1743-1744), 2n cop
- R Paisi II (1744-1748), 3r cop
Ciril V (1748-1751)
Cal·línic IV (III) (1751-1752)- R Ciril V (1752-1757), 2n cop
Serafí II (1757-1761)
Joanic III (1761-1763)
Samuel Chatzeres (1763-1768)
Meleci II (1769-1769)
Teodos II (1769-1773)- R Samuel I Chatzeres (1773-1774), 2n cop
Sofroni II (1774-1780)
Gabriel IV (1780-1785)
Procopi I (1785-1789)
Neòfit VII de Constantinoble (1789-1794)
Geràsim III (1794-1797)
Gregori V de Constantinoble (1797-1798)- R Neòfit VII (1798-1801), 2n cop
Cal·línic IV (1801-1806)
- R Gregori V (1806-1808), 2n cop
- R Cal·línic IV (1808-1809), 2n cop
Jeremies IV de Constantinoble (1809-1813)
Ciril VI de Constantinoble (1813-1818)- R Gregori V (1818-1821), 3r cop
Eugeni II de Constantinoble (1821-1822)
Àntim III de Constantinoble (1822-1824)
Crisant I (1824-1826)
Agatàngel I (1826-1830)
Constanci I (1830-1834)
Constanci II (1834-1835)
Gregori VI de Constantinoble (1835-1840)
Àntim IV de Constantinoble (1840-1841)
Àntim V de Constantinoble (1841-1842)
Germà IV de Constantinoble (1842-1845)
Meleci III de Constantinoble (1845)
Àntim VI de Constantinoble (1845-1848)
R Àntim IV (1848-1852), 2n cop
R Germà IV (1852-1853), 2n cop
R Àntim VI (1853-1855), 2n cop
Ciril VII de Constantinoble (1855-1860)
Joaquim II de Constantinoble (1860-1863)
Sofroni III de Constantinoble (1863-1866)
Gregori VI de Constantinoble (1867-1871)
R Àntim VI (1871-1873), 3r cop
Joaquim II de Constantinoble (1873-1878)
Joaquim III de Constantinoble (1878-1884)
Joaquim IV de Constantinoble (1884-1887)
Dionís V de Constantinoble (1887-1891)
Neòfit VIII de Constantinoble (1891-1894)
Àntim VII de Constantinoble (1895-1897)
Constantí V de Constantinoble (1897-1901)- R Joaquim III (1901-1912), 2n cop
Patriarca Germànic V (1913-1918)
- sede vacante (1918-1921)
Meleci IV Metaxakis (1921-1923)
Patriarca Gregori VII (1923-1924)
Patriarca Constantí VI (1924-1925)
Basili III (1925-1929)
Foci II de Constantinoble (1929-1935)
Benjamí de Constantinoble (1936-1946)
Patriarca Màxim V (1946-1948)
Atenàgores I (1948-1972)
Demetri I de Constantinoble (1972-1991)
Bartomeu I (des de 1991)
Referències
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Patriarca de Constantinoble |
↑ «Christianity:Basics:Eastern Orthodox Church Denomination». about.com. [Consulta: 22 maig del 2014].
↑ «The Patriarch Bartholomew». 60 Minutes. CBS, 20 desembre del 2009. [Consulta: 11 gener del 2010].
↑ «Quick facts about the Ecumenical Patriarch of Constantinople». Patriarca Ecumènic de Constantinoble. [Consulta: 18 juny del 2011]. «"Sa Santedat el Patriarca Ecumènic Bartomeu serveix com a líder espiritual i veu representativa a tot el món d'uns 300 milions de cristians ortodoxos a tot el món"»
↑ Chryssavgis, John «Turkey: Byzantine Reflections». World Policy Journal, Hiverns 2011/2012 [Consulta: 31 maig del 2012].
↑ Lloc Web de Bartomeu, Arquebisbe de Constantinoble Nova Roma i Patriarca Ecumènic, Ec-patr.org.
 Bisbes de Bizanci i Patriarques de Constantinoble | |
|---|---|
| Bisbes de Bizanci | Sant Andreu (mort el 38) · Estaci (38-54) · Onèsim (54-68) · Policarp I (69-89) · Plutarc I (89-105) · Sedeci (105-114) · Diògenes de Bizanci (114-129) · Eleuteri (129-136) · Fèlix de Bizanci (136-141) · Policarp II (141-144) · Atenodor (144-148) · Euzois (148-154) · Llorenç I (154-166) · Alipi (166-169) · Pertinàs (169-187) · Olimpi de Bizanci (187-198) · Marc I de Bizanci (198-211) · Filadelf (211-217) · Ciríac I (217-230) · Castí de Bizanci (230-237) · Eugeni I de Bizanci (237-242) · Tit I (242-272) · Domeci (272-284) · Rufí I (284-293) · Probe de Bizanci (293-306) · Metròfanes de Bizanci (306-314) · Alexandre I (314-337) |
| Arquebisbes de Constantinoble | Pau I (337-339) · Eusebi de Nicomèdia (339-341) · R Pau I (341-342), 2n cop · Macedoni I (342-346) · R Pau I (346-351), 3r cop · R Macedoni I (351-360), 2n cop · Eudoxi d'Antioquia (360-370) · Demòfil (370-379) · Evagri de Constantinoble (379) · Màxim I de Constantinoble (380) · Gregori Nazianzè (379-381) |
| Patriarques de Constantinoble | Nectari (381-397) · Joan Crisòstom (398-404) · Arsaci de Tars (404-405) · Àtic (406-425) · Sissini I (426-427) · Nestori (428-431) · Maximià de Constantinoble (431-434) · Procle de Constantinoble (434-446) · Flavià de Constantinoble (446-449) |
| Patriarques ecumènics de Constantinoble | Anatoli I (449-458) · Gennadi I (458-471) · Acaci (471-488) · Sergi II (999-1019) · Eustaqui I (1019-1025) · Aleix I Estudites (1025-1043) · Miquel I (1043-1054) |
| Patriarques ecumènics de Constantinoble després del Gran Cisma d'Orient (1054) | Miquel I (1054-1058) · Constantí III Licudes (1059-1063) · Bartomeu I (des de 1991) |
