Gambet de Rei







Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.



























Gambet de rei

























































































Chess zhor 26.png

Chess zver 26.png

a8 rd

b8 nd

c8 bd

d8 qd

e8 kd

f8 bd

g8 nd

h8 rd

Chess zver 26.png

a7 pd

b7 pd

c7 pd

d7 pd

e7

f7 pd

g7 pd

h7 pd

a6

b6

c6

d6

e6

f6

g6

h6

a5

b5

c5

d5

e5 pd

f5

g5

h5

a4

b4

c4

d4

e4 pl

f4 pl

g4

h4

a3

b3

c3

d3

e3

f3

g3

h3

a2 pl

b2 pl

c2 pl

d2 pl

e2

f2

g2 pl

h2 pl

a1 rl

b1 nl

c1 bl

d1 ql

e1 kl

f1 bl

g1 nl

h1 rl

Chess zhor 26.png





Moviments
1.e4 e5 2.f4
ECO
C30-C39
Naixement
Abans del Segle XVI
Classificació
Obertura oberta
Chessgames.com
Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

El Gambet de rei és una obertura d'escacs caracteritzada pels moviments 1.e4 e5 2.f4


Al segon moviment les blanques ofereixen un peó a l'adversari; aquest peó és del flanc de rei, cosa que dóna nom a l'obertura. L'oferiment del peó es basa en la perspectiva d'assolir el domini de les caselles centrals del tauler, i d'assegurar la iniciativa. En els escacs actuals, en què els sistemes i les estratègies defensives han experimentat un gran desenvolupament, és una obertura minoritàra i molt arriscada. En canvi, era una de les obertures principals i més freqüents al segle xix, cosa per la qual és considerada el paradigma de l'Escola Romàntica d'escacs, els jugadors de la qual tenien un estil de joc especialment dinàmic i agressiu. Un exponent tardà d'aquest estil de joc fou l'austríac Rudolf Spielmann (1883-1942), qui era conegut com "El mestre de l'atac" i com "El darrer cavaller del gambet de rei".



Referències





Enllaços externs




  • Not quite winning with the Allgaier Gambit (anglès)


  • Anàlisis del gambet de rei (anglès)


  • Informe d'obertura: 1.e4 e5 2.f4 (26248 partides) (anglès)











Popular posts from this blog

Cosme II de Mèdici

Hivernacle

Eisenach