Espira (Alemanya)






























































































Infotaula de geografia políticaEspira










Escut d'Espira (Alemanya)

Speyerer Dom Dach.jpg


Localització







Rhineland-Palatinate SP.svg

49° 19′ 10″ N, 8° 25′ 52″ E / 49.319444444444°N,8.4311111111111°E / 49.319444444444; 8.4311111111111



Estat Alemanya
Estat federat Renània-Palatinat
Capital de

Població
Total
50.284 (2015)
• Densitat
1.180,93 hab/km²
Geografia
Superfície
42,58 km²
Altitud
92 m-113 m
Història i celebracions
Creació
150
Organització política
• Cap de govern
Hansjörg Eger Tradueix
Membre de

Identificador descriptiu
Codi postal
67346 i 6720
Zona horària

Prefix telefònic
06232

Codi NUTS
DEB38
Clau de municipalitat alemanya
07318000
Altres
Agermanament amb



Lloc web
Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Espira (Speyer en alemany) és una ciutat de la regió del Palatinat de l'estat de Renània-Palatinat, a Alemanya. Té aproximadament uns 50.000 habitants. Està localitzada al costat del Rin i a 25 kilòmetres de Ludwigshafen i Mannheim.
El primer nom que és conegut de la ciutat és el de Civitas Nemetum, anomenada per la tribu teutònica dels Nèmetes, assentats en aquests territoris en l'antiguitat. Pels voltants de l'any 500 la ciutat va rebre el nom de Spira a causa del riu "Speyerbach" que hi passa i aflueix al Rin a la mateixa ciutat.


Speyer té un nucli antic compacte dominat per la Catedral d'Espira i l'Altpörtel, que era el portal d'entrada a la ciutat en el passat. Sota l'altar de l'església hi ha les tombes de vuit emperadors i reis germànics, els cossos dels quals es creu que van desaparèixer durant la invasió francesa dels segles XVII i XVIII.




Contingut






  • 1 Cronologia


  • 2 Llocs i edificis


  • 3 Infraestructures


  • 4 Política


  • 5 Ciutats agermanades


  • 6 Literatura


  • 7 Referències


  • 8 Enllaços externs





Cronologia




Vista d'Espira el 1637




Espira l'any 1792, durant les guerres contra les tropes revolucionàries franceses




Espira el 1900




L'Altpörtel també a l'any 1900




La catedral en l'actualitat































































































































Data
 Fet
10 aC.
 El campament romà de Noviomagus s'estableix entre el que en l'actualitat és l'ajuntament i el palau episcopal.
346
 Un bisbe del poble es mencionat per primera vegada
614
 Es fa la primera menció del nom de Spira a causa de la citació d'un bisbe al concili de París de l'any 614.
segle XI
 Una moneda de plata d'Espira arriba a les Illes Fèroe i són trobades el 1863 amb 97 monedes més. Aquesta troballa és coneguda amb el nom de Tresor de Sandur.
1030
 L'emperador Conrad II comença la construcció de la Catedral d'Espira, avui declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO
4 de maig del 1047
 L'emperador Enric III porta el cadàver de Sant Guido de Pomposa a Speyer.
1076
 L'emperador Enric IV fa passar la Ruta Penitencial de Canossa per la seva ciutat més estimada, Espira.
1096
 Durant la Primera Croada, la comunitat jueva de Speyer és massacrada.
1294
 El bisbe d'Espira perd els privilegis que tenia i la ciutat passa a tindre el títol de Ciutat Lliure Imperial del Sacre Imperi Romanogermànic
1526
 La Primera Dieta de Speyer decreta la legalitat de la pràctica i l'ensenyança del luteranisme
1527–1689
Speyer és la seu de la Cambra de Justícia de l'Imperi
10 d'abril de 1529
 L'entitat territorial evangèlica de Reichsstand protesta contra l'edicte de Worms que impedia la Reforma Protestant[1]
1689
 Durant la Guerra dels Nou Anys la ciutat és destruïda per les tropes del General Mélac en un incendi. La ciutat no és reconstruïda fins a l'any 1698.
1792
 La ciutat és conquerida per les tropes revolucionàries franceses i queda fins a 1814 sota domini francès. Speyer es nomena capital de la sotsprefectura anomenada Département du Mont-Tonnerre del Primer Imperi Francès.
1816
 La ciutat es converteix en capital del Palatinat i se seu del govern de la Baviera del Rin, més tard anomenada Baviera Palatina fins al final de la Segona Guerra Mundial
1883-1904
 Es construeix l'església de Gedächtniskirche der Protestation en record a la protesta de 1529, coneguda com la "Protesta d'Espira"
1923
 Els separatistes palatins construeixen un govern autònom del Palatinat
1924
 Atemptat sobre el president del govern del Palatinat, Franz Josef Heinz
1930
 El 27 de maig l'exèrcit francès abandona l'àrea, el 24 de juny ho fa la Gendarmeria Nacional Francesa de la capital del Palatinat (Pfalz). Aquest mateix any se celebren els 900 anys de la Catedral d'Espira, i la font de la plaça de la catedral és omplerta amb 1560 litres de vi, acte que no es feia des de 1871. A Espira és tradició que en un nomenament d'un nou bisbe o en un esdeveniment important, la font de la catedral s'ompli amb vi.
1936
Speyer es converteix en guarnició dels regiment d'infanteria 104 i 110 de l'exèrcit del Tercer Reich, així com en seu del districte militar (fins al 1941), a causa d'això a la ciutat s'hi van instal·lar instal·lacions antiaèries i militars de reserva.
1938
Nit dels vidres trencats: Els nacionalsocialistes van calar foc a la sinagoga edificada l'any 1937. La deportació de jueus d'Espira es va allargar fins a l'any 1940. En dos anys 50 jueus locals van ser deportats, i pocs van sobreviure a l'Holocaust.

Aquell mateix any es va inaugurar el Salierbrücke, el primer pont d'Espira que creuava el Rin.
1945
 Les tropes nazis volen el pont del Rin amb el fi d'evitar la invasió de l'exèrcit americà que va ocupar la ciutat, poc després que els francesos l'assaltessin. A la Segona Guerra Mundial 1464 habitants d'Espira van morir, i 263 més van desaparèixer.
1956
 Es construeix un nou pont sobre el Rin, fruit de la cooperació de la ciutat amb altres localitats com Chartres, a França, i Spalding, al Regne Unit
1957
 Es fa una gran restauració de la catedral a causa de l'aniversari de la seva benedicció, que se celebraria el 1961. El 1996 es va començar una altra restauració.
1947
 Es funda la Universitat Alemanya de les Ciències Administratives d'Espira
1988
 Espira rep les visites de personatges il·lustres com ara el Papa Joan Pau II, el president dels EUA Ronald Reagan i el president de la Unió Soviètica Mikhaïl Gorbatxov.
1990
 La ciutat celebra 2000 anys d'existència i rep la visita del president dels EUA George Herbert Walker Bush el 18 de novembre
1994
 Espira torna a rebre la visita d'un president dels EUA, Bill Clinton
1998
Speyer rep el Premi Europeu pels seus esforços en la integració de la ciutat dins la Unió Europea
2006
 La ciutat és encarregada de ser la seu del Rheinland-Pfalz-Tag (dia de Renània-Palatinat) que es va celebrar del 19 al 21 de maig


Llocs i edificis




Banys jueus d'Espira



  • La Catedral d'Espira és declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. La "Speyerer Dom" (nom alemany), és l'obra romànica més gran del món.

  • L'Altpörtel s'aixeca a l'altra punta de la Maximilianstraße, el carrer principal de la ciutat. Aquesta torre de 55 metres d'alçada es va edificar com a porta occidental de la ciutat durant l'edat mitjana, la part inferior es va construir entre els anys 1230 i 1250, i la superior (de 20 metres) entre 1512 i 1514.


  • Speyer té el pati jueu (Judenhof) més antic d'Alemanya, datat del segle XII. Entre les edificacions que s'hi troben hi ha la Mikwe, el lloc on es feia el bany ritual jueu.





  • L'església de Dreifaltigkeitskirche és una església barroca, de doctrina luterana edificada el segle XVIII.

  • La Gedächtniskirche der Protestation és una església construïda a finals del segle XIX i a començaments del segle XX en memòria de la "Protesta d'Espira".

  • En reacció a l'església que recordava la "Protesta d'Espira", els catòlics van aixecar l'any 1914 la Josephskirche.

  • A prop de l'estació hi ha la Bernhardskirche que s'edificava el 1953 com a església de la pau entre Alemanya i França.





  • El Historisches Museum der Pfalz (Museu d'història del Palatinat) exposa peces històriques de la regió del Palatinat.

  • El Technik-Museum Speyer (Museu Tècnic d'Espira) mostra màquines, vehicles, i en general, productes sortits de la ciència i la tècnica com ara un Boeing 747 de l'aerolínia alemanya Lufthansa o el transbordador espacial soviètic Buran (a partir del setembre del 2008).



Infraestructures


Trànsit rodat


Espira està excel·lentment connectada per una xarxa de carreteres i autopistes. La Bundesautobahn 61 que enllaça la ciutat de Basel a Suïssa amb el centre de l'estat de Hessen. Amb una importància menor, hi ha les carreteres Bundesstraße 39, que uneix el Palatinat amb la frontera francesa i holandesa, i la Bundesstraße 9 que passa per ciutats com Colònia o Estrasburg a França.


Trànsit per ferrocarril


La ciutat té l'estació de tren de Hauptbahnhof (Estació Principal). Per aquesta hi circulen trens que uneixen la ciutat amb Magúncia i també línies com la S-Bahn RheinNeckar que l'enllaça amb ciutats importants com Heidelberg, Kaiserslautern, Mannheim, Karlsruhe, Homburg, Osterburken o Germersheim, als estats de Renània-Palatinat, Saarland, Hessen i Baden-Württemberg.


Trànsit fluvial


Espira té un port comercial i unes drassanes ubicades a una vora del Rin.


Trànsit aeri


Els aeroports de Frankfurt del Main i el de Stuttgart són els més propers a la ciuat, ambdós a una hora aproximadament. Speyer té un camp d'aviació propi, tot i que és només per l'ús d0un club esportiu i de jets privats.









Panorama de la Domplatz, on se situa la font de la catedral..




Política




Ajuntament d'Espira (Rathaus Speyer)




Església barroca de Dreifaltigkeitskirche














































































Partits i associacions de votants
 %
2004[2]
 Escons
2004
 %
1999
 Escons
1999

CDU
 39,1
 17
 42,8
 19

SPD
 23,0
 10
 30,7
 13
Grup de Votants d'Espira
 9,5
 5
 8,3
 4

GRÜNE
 9,5
 4
 6,5
 3

REP
 5,0
 2
 4,7
 2
Comunitat de la ciutat d'Espira
 5,0
 2
 0,0
 0

FDP
 4,6
 2
 3,9
 2

ödp
 4,3
 2
 3,5
 1
total
 100,0
 44
 100,0
 44
participació en %
 49,7
 54,5


Ciutats agermanades




  • Regne UnitSpalding, Regne Unit des de 1956


  • FrançaChartres, França des de 1959


  • RússiaKursk, Rússia des de 1989


  • ItàliaRavenna, Itàlia des de 1989


  • PolòniaGniezno, Polònia des de 1992


  • IsraelYavne, Israel des de 1998


  • RwandaRusizi, Ruanda des de 2001





Literatura



  • Stadt Speyer (Hrsg.): Geschichte der Stadt Speyer. Bd. 1–3. Speyer 1982.

  • Fritz Klotz: SPEYER, eine kleine Stadtgsschichte, Beiträge zur Speyerer Stadtgeschichte, Heft 2, Bezirksgruppe Speyer des Historischen Vereins der Pfalz, 1971, mehrere Auflagen


  • UNTER DEM PFLASTER VON SPEYER, Archäologische Grabungen von 1987-1989, herausgegeben von der Stadt Speyer und dem Landesamt für Denkmalpflege, Abt. Archäologische Denkmalpflege, Amt Speyer, Verlag der Zechnerschen Buchdruckerei in Speyer, 1. Auflage 1989, ISBN 3-87928-894-1

  • Landeskirchenrat der Evangelischen Kirche der Pfalz (Hrsg.): Erbe und Auftrag. Die Gedächtniskirche zu Speyer im Strom protestantischer Erinnerungskultur. verlag regionalkultur, Ubstadt-Weiher 2004, ISBN 978-3-89735-277-3.

  • Hubert Neumann: Sozialdisziplinierung in der Reichsstadt Speyer im 16. Jahrhundert. Gardez Verlag, St. Augustin 1997.



Referències





  1. ↑ Fulbrook, Mary. A Concise History of Germany (en anglès). Cambridge University Press, 2004, p.45. ISBN Cambridge University Press. 


  2. ↑ [enllaç sense format]http://www.wahlen.rlp.de/kw/wahlen/kreistagswahlen/ergebnisse/3180000000.html?mode=hideMenu




Enllaços externs












En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons (Galeria)
Commons
Commons (Categoria) Modifica l'enllaç a Wikidata


  • Pàgina web oficial de la ciutat (en anglès)

  • Pàgina del Museu Tècnic d'Espira (en castellà)










-

Popular posts from this blog

Cosme II de Mèdici

Image
Cosme II de Mèdici Cosme II de Medici Nom original (it) Cosimo II de' Medici Biografia Naixement 12 de maig de 1590 Florència Mort 28 de febrer de 1621 ( 1621-02-28 ) (als 30 anys) Florència Causa de mort Tuberculosi Lloc d'enterrament Capella funerària dels Mèdici, Florència    Gran Duc de Toscana 1609 – 1621 ← Ferran I de Mèdici Ferran II de Mèdici → Religió Església Catòlica i catolicisme Activitat Ocupació Polític Altres Títol Duc Dinastia Mèdici Cònjuge Maria Magdalena d'Àustria Fills Maria Cristina, Ferran, Joan Carles, Margarida, Mateu, Francesc, Anna, Leopold Pares Ferran I de Mèdici Cristina de Lorena Germans Caterina de Mèdici, Maria Maddalena de' Medici , Clàudia de Mèdici, Carles de Mèdici, Llorenç de Mèdici (1599-1648), Elionor de Mèdici (1591-1617) i Francesc de Ferran I de Mèdici Cosme II de Mèdici o Cosme II de Toscana (Florència, Gran...
Read more

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame...
Read more

Eisenach

Image
Eisenach Localització 50° 58′ 29″ N, 10° 19′ 28″ E  /  50.974722222222°N , 10.324444444444°E  / 50.974722222222; 10.324444444444 Estat Alemanya Estat federat Turíngia Capital de Ducat de Saxònia-Eisenach Q1787273 Conté la localitat Berteroda Hötzelsroda Madelungen Neuenhof Hörschel Neukirchen Stedtfeld Stockhausen Stregda Wartha (Eisenach) Göringen Població Total 42.417 (2015) • Densitat 407,19 hab/km² Geografia Part de Q2098401 Superfície 104,17 km² Banyat per Hörsel i Werra Altitud 215 m Limita amb Wartburgkreis Werra-Meißner-Kreis Ilmenau Meiningen Organització política • Cap de govern Katja Wolf  (2012) Membre de Q27862084 Aliança per el medi ambient (1995) Identificador descriptiu Codi postal 99817 Zona horària UTC+01:00 UTC+02:00 Prefix telefònic 03691, 036920 i 036928 Codi NUTS DEG0N Clau d...
Read more