Monestir de Jonqueres

Multi tool use
Monestir de Jonqueres |
 Imatge del claustre de l'Església de la Concepció, precedent de l'antic monestir de Jonqueres
|
Dades |
Tipus |
monestir
|
Arquitecte |
Jeroni Granell i Mundet (reconstrucció) |
Data de creació o fundació |
segle XIII |
Característiques |
Estat d'ús |
enderrocat
|
Estil arquitectònic |
Arquitectura gòtica
|
|
Campanar |
procedent de l'església de Sant Miquel (1879) |
Ubicació geogràfica |
|
Barcelonès |
Barcelona |
Localització |
Entre els carrers de Jonqueres, torrent de Jonqueres, plaça de Jonqueres (aquests dos darrers vials desapareguts amb l'obertura de la Via Laietana), i un tram nord de la muralla medieval i moderna de Barcelona
|
|
41° 23′ 20″ N, 2° 10′ 23″ E / 41.388888888889°N,2.1730555555556°E / 41.388888888889; 2.1730555555556Coord.: 41° 23′ 20″ N, 2° 10′ 23″ E / 41.388888888889°N,2.1730555555556°E / 41.388888888889; 2.1730555555556
|
|
Conservació i restauració |
1869 |
enderroc |
1871 |
reconstrucció en ubicació actual |
1888 |
reconstrucció claustre |
|
Activitat |
|
Diòcesi |
Diòcesi de Barcelona
|
 |
Santa Maria de Jonqueres fou un monestir de monges de la ciutat de Barcelona que va estar al carrer de Jonqueres des del segle XIII fins al XIX en què l'església i el claustre foren traslladats pedra a pedra al carrer d'Aragó i avui en dia forma part de l'església parroquial de la Concepció al districte de l'Eixample.
Història
La congregació de monges va néixer l'any 1214 dintre de la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres, entre Sabadell i Terrassa. El 1273, les monges es van traslladar a una nova ubicació dintre de la ciutat de Sabadell per a traslladar-se de nou el 1293 al seu emplaçament definitiu en el barceloní carrer de Jonqueres. Eren de l'orde de les Monges Comanadores de Sant Jaume, branca femenina conventual de l'Orde de Sant Jaume de l'Espasa, orde militar d'origen castellà.
Ocupava el solar que hi ha entre la plaça Urquinaona, el carrer de Jonqueres i la Via Laietana (antic Torrent de Jonqueres). No va ser mai un monestir massa destacat i la congregació va acabar dissolent-se el 1810 després que les monges fossin expulsades per les tropes napoleòniques. L'edifici es va convertir llavors en hospital militar. A mitjans del segle XIX es va transformar en correccional per a passar a ser uns anys més tard caserna militar.
El 1867 es va convertir en església parroquial dedicada a la Concepció i Assumpció de la Mare de Déu. Però, el 1869, una resolució del Govern va decidir que el recinte de l'antic monestir havia de ser enderrocat per raons urbanístiques.
El rector va iniciar llavors una sèrie de gestions per a salvar l'antic cenobi. Treballant d'acord amb la Comissió de Monuments i amb l'Acadèmia de Belles Arts, va aconseguir el permís per a traslladar l'edifici fins a una nova ubicació a l'actual barri de l'Eixample que, en aquesta època, encara era una zona de camp. El trasllat es va realitzar sense problemes, conservant l'estructura original del monestir; se'n va encarregar Jeroni Granell i Mundet que el 1871 hi traslladà el temple i el 1888 el claustre. El 1879 es va afegir al conjunt un campanar procedent de l'església de Sant Miquel que havia estat derruïda el 1869. En reconstruir-lo, però, s'hi van afegir elements que el van desfigurar.
Retaule de Sant Jaume (s. XV), obra de Ferrer Bassa avui al Museu Diocesà de Barcelona
Bibliografia
Pladevall, Antoni. Els monestirs catalans. Ediciones Destino, 1970. ISBN 8423305112.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monestir de Jonqueres 
|
- Monestirs de Catalunya. Santa Maria de Jonqueres
- Ressenya històrica al lloc web de la parròquia de la Concepció
Llocs d'interès turístic de Barcelona
|
Edificis i llocs singulars |
Arc de Triomf · Baluard de Migdia · Bellesguard · Biblioteca de Catalunya · La Boqueria · Casa Amatller · Casa Batlló · Casa Calvet · Casa Fajol · Casa Fuster · Casa Lleó Morera · Casa Milà · Casa de les Punxes · Casa Vicens · Cases dels Canonges · Castell dels Tres Dragons · Catedral · Casa de l'Ardiaca · Casa de la Ciutat · Monument a Colom · Drassanes Reials · Dona i Ocell · Estació de França · Observatori Fabra · Edifici Fòrum · FCBotiga · Hospital de Sant Pau · Hospital de la Santa Creu · Hotel Arts · Monestir de Jonqueres · Monestir de Pedralbes · Font màgica · Castell de Montjuïc · Torre de Comunicacions de Montjuïc · Port Olímpic · Palau del Baró de Quadras · Palau Güell · Palau de la Generalitat · Palau de la Virreina · Palau Reial Major · Parlament de Catalunya · Telefèric del Port · Poble Espanyol · Sagrada Família · Sala de les Cent Columnes · Santa Maria del Mar · Santa Maria del Pi · Torre Agbar · Torre de Collserola · Vapor Vell · Palau Robert · Palauet Albéniz · Pavelló alemany · Torres Venecianes
|
Places i
carrers |
Avinguda Diagonal · El Call · Carrer de Ferran · Fossar de les Moreres · Gran Via de les Corts Catalanes · Passeig de Gràcia · Plaça de Catalunya · Plaça d'Espanya · Pla de Palau · Plaça del Rei · Plaça Reial · Plaça de Sant Felip Neri · Plaça de Sant Jaume · Plaça de Tetuan · Plaça de la Vila de Gràcia · la Rambla · Rambla de Catalunya
|
Museus |
Museu Arqueològic · Casa Museu Gaudí · CCCB · CosmoCaixa · Fundació Antoni Tàpies · Fundació Joan Miró · Jardí Botànic · MACBA · Museu del Disseny de Barcelona · Museu de Cera · Museu Egipci · Museu Etnològic · Museu Frederic Marès · Museu del FC Barcelona · Museu d'Història de Catalunya · Museu d'Història de la Ciutat · Museu Marítim · Museu del Modernisme Català · Museu Nacional d'Art de Catalunya · Museu Olímpic i de l'Esport · Museu Picasso · Museu de la Xocolata · Museu Diocesà de Barcelona
|
Estadis |
Camp Municipal Narcís Sala · Camp Nou · Estadi Olímpic Lluís Companys · Mini Estadi · Palau Blaugrana · Palau Sant Jordi
|
Arts
escèniques |
El Molino · Gran Teatre del Liceu · L'Auditori · Palau de la Música Catalana · Teatre Apol·lo · Teatre Grec · Teatre Lliure · Teatre Nacional de Catalunya · Teatre Poliorama · Teatre Romea · Teatre Tívoli
|
Parcs |
les Aigües · la Ciutadella · el Clot · Collserola · l'Espanya Industrial · el Fòrum · Park Güell · Laberint d'Horta · Joan Miró · Montjuïc · Jardins de Mossèn Costa i Llobera · els Tres Turons
|
Zoos |
Aquàrium de Barcelona · Parc Zoològic de Barcelona
|
Platges |
Platja de Sant Sebastià · Platja de Sant Miquel · Platja de la Barceloneta · Platja de la Nova Icària · Platja del Bogatell · Platja de la Mar Bella · Platja de la Nova Mar Bella · Platja de Llevant · Somorrostro
|
tlBCD6Zc7X,OPWnU5A1 b2 H 2CYPAMU15xi3lISIVB S2Gkeos0t1W,d8rU4 4L,G5ic tZff0IGLx,n22PVNUnbicE0Fv2p5,2oMZ2 DhSv
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...